Continuen sent d’or

No tenen rival. Des de fa gairebé una dècada la selecció estatal de raids hípics –dirigida i formada íntegrament per osonencs– és la gran dominadora de l’especialitat i el cap de setmana passat ho va tornar a deixar clar al Campionat del Món. L’equip format per Jaume Puntí, Maria Álvarez i Omar Blanco, tots tres residents a Olost; Àngel Soy, de Sant Agustí de Lluçanès, i el manlleuenc Àlex Luque va penjar-se la medalla d’or per equips a la competició que es va disputar prop de Pisa.

“Estem molt contents perquè és molt difícil i hem pogut tornar-ho a fer”, afirma el seleccionar del combinat, el ripollès afincat a Osona Ignasi Casas. La primera vegada que van pujar al calaix més alt del podi al Mundial va ser l’any 2014 i ho van repetir el 2016. Dos anys després, la prova va estar marcada per la polèmica als Estats Units, ja que a causa de l’huracà Florence la Federació Eqüestre Internacional va decidir cancel·lar a 21 quilòmetres pel final la cursa que lideraven Luque i Puntí mentre que Álvarez i Blanco eren quarta i cinquè, de manera que el combinat era el millor tant per equips com en individual. “A la pràctica portem quatre Mundials seguits guanyats i aquest any ha estat especialment complicat perquè no hem pogut entrenar i competir amb normalitat”, afegeix Casas. I és que la prova, que es fa cada dos anys, es va passar a aquest 2021 a causa de la pandèmia de la Covid-19 però el món de l’hípica, a més a més, n’ha hagut de combatre una altra, la de la rinoneumonitis, causada por un herpesvirus que pot provocar danys neurològics i que els va obligar a tancar els cavalls per evitar els contagis.

Un cop a Itàlia, la cursa de 160 quilòmetres tampoc va ser com esperaven perquè els animals no van respondre a la perfecció. “Hi arribàvem molt preparats, però els cavalls es van cansar més del compte i a l’última fase vam haver de sacrificar el podi individual per assegurar el d’equips. No feia ni molta calor ni hi havia molta humitat i per això creiem que va ser el tipus de terreny, que és un delta”, detalla el tècnic. Dels 74 binomis participants que representaven 29 països, només 26 es van classificar. Des de la primera fase es va formar un grup de 20 binomis, que a partir de la tercera van ser 14. Al final de la quarta fase el cavall Eryvan de Luque no va passar el control de pulsacions mentre que en la cinquena era Puntí qui veia com JM Bucéfala no tenia el vistiplau de la inspecció veterinària. En la fase final, però, Soy va ser el més ràpid amb Warrens-Hill-Chayze i va acabar quart, mentre que Blanco va entrar sisè i Álvarez, quinzena i d’aquesta manera van ser els millors per davant les seleccions del Brasil i França.

“Som una potència gràcies a la gent que als anys 80 va crear l’afició i als que després vam tenir la sort d’anar a treballar als Emirats Àrabs i crear una estructura aquí. Llavors, els èxits dels cavalls, genets i quadres n’han portat d’altres perquè generem interès”, comenta Casas, ara ja amb la mirada posada a la propera gran cita que serà el Mundial de Joves Genets i l’Europeu del setembre a Holanda. Allà buscaran tornar a demostrar que el coneixement que s’ha generat a Osona és difícil de batre.