El Tona, l’equip de més categoria del futbol osonenc, va començar aquest diumenge la seva segona temporada a Tercera RFEF amb un equip reforçat. I ho va fer per la porta gran amb una victòria 3 a 2 a casa contra el filial del Girona, un equip amb aspiracions.
A les files del Tona va destacar el nou davanter centre, Raúl Campayo, que es va estrenar amb un doblet. Campayo, procedent del Vic, també havia jugat amb el Manlleu, on va debutar amb 16 anys i on, després de deixar el futbol, va tornar per jugar a Primera Catalana. L’any 2020, quan era el màxim golejador de la categoria, EL 9 NOU li va fer un perfil.
Combina el futbol amb la seva feina de paleta i, durant la setmana, és habitual veure’l en diferents obres i construccions a peu de carrer, on els aficionats aprofiten per comentar el partit del cap de setmana amb ell. Campayo és el paleta que no es cansa de fer gols.
L’any 2020, vivia la seva segona etapa al Manlleu. Hi havia començat amb només 16 anys sent un dels jugadors més joves que havia debutat amb el primer equip. Jordi Dot li va donar l’oportunitat, tot i que després les lesions i altres problemes personals li van fer abandonar momentàniament el futbol fins que a principis de la temporada 2019-20 Albert Santanera el va anar a buscar: “L’any passat em va costar agafar el ritme, però aquesta temporada em trobo molt bé”, explicava aleshores.
Des de llavors es va convertir en un dels líders de l’equip, com un veterà més: el que anima quan cal animar i el que crida quan l’equip necessita un toc d’atenció o les coses no surten com han d’anar. I és que com explicava ell “el Manlleu és el club de la meva vida. He marxat únicament dos anys a l’Espanyol, però soc de Manlleu, sempre he jugat aquí i aquesta és la meva casa”. I aquesta és una motivació més que fa que quan plega de treballar, després d’hores i hores fent de paleta, no li costi agafar la roba d’entrenament i anar cap al camp de futbol tres dies a la setmana: “A vegades costa, però un cop em canvio, em poso les botes, desconnecto de tot i soc un més”.
Un més d’una plantilla on molts tenen feines en les quals poden estar per exemple en un despatx: “La meva feina és més física i a vegades, segons el dia, costa estar al nivell dels companys, però soc una persona molt nerviosa i al camp m’oblido de tot”, explicava. Reconeixia que el futbol li anava bé per esbargir-se encara que l’endemà, després de l’entrenament, toqui aixecar-se d’hora per posar-se novament a treballar, a pic i pala, com es diu vulgarment, per guanyar-se la vida. Ho explicava amb l’orgull de ser el pitxitxi de Primera Catalana. Deia que “no m’hauria pensat mai que seria el golejador.
L’entrenador, Manel Sala, em va dir que faltava un davanter i va apostar per mi, ho faig tan bé com puc i m’està sortint bé”. Tant bé que la temporada 2021-22 va acceptar una temptadora oferta del Vic, màxim rival del Manlleu. A Vic va continuar acreditant les seves dots com a golejador, però l’infortuni va voler que es lesionés en una espatlla celebrant un gol… contra el Manlleu. Ja recuperat de l’operació a l’espatlla, aquesta temporada ha fitxat pel Tona, a Tercera RFEF. I ha debutat amb un doblet. Campayo sempre té el gol entre cella i cella.
