Que el futbol forma part de la vida quotidiana de Cantonigròs és una evidència. Al camp de futbol hi ha un recull de fotografies històriques. N’hi ha una que més que una fotografia és un tresor. S’hi veu l’equip del poble, que antigament s’havia anomenat Cabrera, amb… Laszy Kubala.
L’astre hongarès, poc després d’haver fitxat pel Barca el 1951, va residir durant dos estius a Cantonigròs quan ja era un futbolista de fama internacional. Va ser a l’estiu de 1952 quan al pis de cal Ferrer, davant de la plaça de l’església, s’hi va instal·lar un jove amb la seva esposa, Anna Viola Daucik –germana de l’entrenador del Barça, Fernando Daucik– i els seus dos fills. Aquell jove era Kubala.
En un reportatge que va publicar EL 9 NOU l’any 2002, els veïns recordaven Kubala com un esportista de cap a peus –“sempre anava amb el gos i la pilota amunt i avall”– amb una habilitat impressionant: “Baixava les escales del pis amb la pilota al cap i no la deixava tocar a terra”. Home de poca conversa, participava en entrenaments amb l’equip del poble, però mai havia volgut jugar un partit de debò tot i que els integrants del Cabrera li havien demanat que s’alineés en algun amistós contra el Rupit o del Corcó, equips de pobles veïns.
Juntament amb Kubala, un estiu també va estar-se a Cantoni, Nicolas Szegedi, romanès fitxat pel Barça. Els pujava a veure Josep Samitier, secretari tècnic, amb un cotxe descapotable. Records del Barça… i de Cantoni. Kubala (Budapest, 1927-Barcelona, 2002) va ser un dels millors futbolistes que han vestit la samarreta del Barça. Va guanyar quatre lligues, cinc copes i dues copes de Fires. Va jugar 329 partits i va fer 249 gols amb un equip que va marcar una època. De fet, la cançó de Serrat va immortalitzar el Barça de les Cinc Copes.
Aquests records, ara, es guarden a la memòria i, també, amb la famosa fotografia penjada a la sala polivalent del camp de futbol. Aquest estiu, precisament, s’ha celebrat el vintè aniversari de la construcció del camp. Això, dit així, sembla que tingui poca transcendència. De camps de futbol n’hi ha gairebé a tots els pobles. Aquest, però, té dues singularitats. Una: és d’herba natural, superfície de joc desterrada per la invasió de la gespa artificial. I dues: el camp es va construir, en part, gràcies a la feina desinteressada de desenes de veïns: paletes, electricistes, llauners o jardiners van dedicar-hi hores del seu temps lliure. Per això, l’any 2017, amb motiu del vintè aniversari, s’hi va col·locar una placa amb el nom de tots els que aleshores hi van col·laborar.
(Article publicat a EL9NOU.CAT l’any 2017, amb motiu del 20è aniversari de la construcció del camp de futbol del Cantonigròs)
{{ comment.text }}