El 29 de novembre de 2024, la UE Vic va anunciar el fitxatge de Jonathan Iglesias, conegut com a “Bocha”, com a nova incorporació per reforçar el mig del camp. La seva arribada va sorprendre a molts, ja que a l’anterior temporada havia competit a la segona màxima categoria de França. Nascut a Montevideo el 17 de desembre de 1988, als seus 36 anys, la seva trajectòria futbolística va començar al seu país natal i s’ha desenvolupat professionalment a les categories més altes del futbol francès.
La seva història comença als carrers de Montevideo. “Un venedor de vi que passava sovint per casa em va veure jugant al carrer. Un dia es va apropar i em va dir: ‘M’encanta com jugues, sóc el president d’un club de baby fútbol i m’agradaria comptar amb tu'”, recorda “Bocha” amb emoció. Aquell home no només li va obrir la porta al futbol, sinó que li va regalar una oportunitat de vida, superant dificultats familiars i fins i tot la manca de documentació necessària per jugar de manera oficial.
El seu camí en el futbol uruguaià va estar marcat per la constància i la capacitat d’adaptació. Va defensar els colors de CA Progreso, Rentistas, Racing Club i Tanque Sisley, on va forjar un estil propi, diferent del dels migcampistes clàssics uruguaians, destacant per la seva visió de joc. Aquesta diferència respecte els altres futbolistes el va portar a cridar l’atenció fora de les fronteres del seu país.
El destí de “Bocha” va fer un tomb radical gràcies al seu representant. “Estava sopant i em van dir: ‘Divendres te’n vas a França’. Jo no sabia res!”, explica. Així va arribar al Nancy, de la mà de l’entrenador uruguaià Pablo Correa. L’adaptació al futbol francès va ser un nou repte: “El ritme de joc era molt diferent, amb més físic i tàctica. Vaig haver d’aprendre ràpid a llegir el joc d’una altra manera.”
A França, Iglesias va competir durant deu anys en quatre equips: Nancy, Clermont Foot —on va ser capità i hi va militar durant sis temporades—, Paris FC i Guingamp. Tot i jugar majoritàriament a la Ligue 2, va viure dos ascensos i fins i tot va disputar mitja temporada a la Ligue 1, la màxima competició francesa. Aquesta llarga estada li va permetre obtenir també la doble nacionalitat. Un dels moments més inoblidables va ser enfrontar-se al PSG: “Jugar al Parc dels Prínceps contra Mbappé va ser una bogeria. Quan tocava la pilota sempre passava alguna cosa. La seva velocitat és impressionant”, recorda. Tot i la derrota per 4-0, aquell partit el recorda com una experiència única.
Després de finalitzar la seva etapa professional a França, la passada temporada, “Bocha” va buscar equip per acabar la seva carrera a Espanya. “El meu representant em va oferir a diversos equips i el Vic em va dir d’entrenar”, comenta. “Vaig entrenar amb un equip de la Kings League, però al final va tornar el Vic i vaig decidir anar-hi”. Ja incorporat a la plantilla, afegeix: “M’hi he trobat molt a gust des del principi. Els companys em fan preguntes sobre la meva carrera… hi estic molt còmode” I conclou: “L’equip el veig molt bé. En Ramon és un entrenador que vol la pilota, això m’agrada, i tenim un bon equip.” Fins ara, Iglesias ha jugat de titular els viut partit que ha estat disponible i ha marcat ja el seu primer gol.
La història de Bocha Iglesias és un exemple del camí que pot recórrer un futbolista entre diferents països i cultures, sempre amb el futbol com a fil conductor.
{{ comment.text }}