El taradellenc Bernat Casassas ha recorregut amb bicicleta de carretera 1.650 quilòmetres, la distància que separa el cap de Creus de Fisterra (Galícia). Un viatge que ha travessat la península Ibèrica en 12 etapes, però que va molt més enllà del repte esportiu: és una aventura amb cor, una iniciativa solidària per recaptar fons per a Kàlida, fundació que dona suport emocional i pràctic a persones amb càncer i a les seves famílies.
La idea va néixer de la seva pròpia experiència vital. Després d’un trasplantament de ronyó i d’un limfoma posttrasplantament, Casassas va conèixer de prop la tasca de Kàlida: “Ens van ajudar molt, a mi i a la meva família. Els vaig dir que feia esport i que volia fer alguna cosa per tornar el que m’havien donat, i va sorgir aquesta idea, ja que m’agrada molt anar amb bicicleta.”
Amb el nom de #CyclingforKalida, es va proposar recollir 2.000 euros… i abans de començar ja gairebé els tenia. Ara, amb la campanya encara oberta, ja ha superat els 3.500 euros, sense comptar les aportacions dels veïns del seu barri, que fins i tot van fer una guardiola solidària: “Estic molt content del suport que he rebut. La gent s’hi ha involucrat molt.”
Després de mig any preparant-se, Casassas va iniciar el repte el 28 de juliol, amb una primera etapa que el va portar del cap de Creus a Taradell.
Durant el recorregut, va seguir diversos camins de Santiago: el català, el tradicional, el del nord… fent entre 160 i 170 quilòmetres diaris. El 8 d’agost, després de 12 dies damunt la bicicleta, arribava a Fisterra: “Ha estat una gran experiència. L’any passat ja vaig fer la Transpirinenca i m’he adonat que m’agrada tenir un repte, anar amb bici tants dies seguits i fer tants quilòmetres.”
El temps també hi va jugar a favor: ni fred, ni calor, ni pluja. Però el que més destaca Casassas és el valor terapèutic de l’esport: “Després del trasplantament en vaig fer molt i em va anar molt bé. Després del limfoma vaig pensar que l’havia de tornar per recuperar-me millor. Em vaig comprar un rodillo i cada tarda entrenava a casa, perquè no em deixaven sortir. Poder fer esport per a mi va ser una teràpia.”
Una aventura que combina esforç, solidaritat i superació personal i que demostra que, quan el cos pedala amb el cor, no hi ha límits.
