Passa bona part del temps a la botiga-taller que té des del 1990 a Centelles i que és un petit museu on resseguir la seva trajectòria. La va obrir quan es va retirar i aquí hi guarda alguns dels molts trofeus que va acumular com a pilot de motocròs, uns èxits que testimonien també desenes de fotografies dels anys 70 i 80. Toni Arcarons (Vic, 1956), que va sumar fins a 6 títols de campió d’Espanya de diferents categories, dos dels quals de la màxima (1980 i 1983), va ser juntament amb Lluís Gallach —en aquest cas en trial— el degà del que amb els anys ha estat un prolífic motociclisme osonenc, amb una llarga llista de pilots que han triomfat en categoria absoluta de velocitat, trial, raids i enduro. També va ser l’iniciador d’una nissaga familiar del motor, ja que primer va encomanar la passió per les motos al seu germà petit Jordi, el qual va passar del motocròs a l’enduro i els raids i va destacar al Dakar on va ser segon en quatre edicions, i més tard al seu fill Nil, que s’ha mantingut fidel al motocròs on suma dos campionats d’Espanya de 85cc i 250cc.
Els inicis de Toni Arcarons van ser amb 15 anys als voltants de la masia familiar i fent trial amb una Bultaco Lobito 100. “Vaig competir-hi un parell d’anys, però em vaig passar al motocròs perquè m’agrada més la velocitat i els salts. Tot i així, el trial ajuda a dominar la moto perquè busques els equilibris i em va anar molt bé”, explica l’expilot de 64 anys que aleshores compaginava les hores de moto amb la seva feina de mecànic a Vic, la qual també el va ajudar en la progressió sobre les dues rodes. Als circuits hi va començar amb 18 anys de forma privada i amb l’ajuda d’en Paxau i l’any següent el va fitxar Montesa. “Hi vaig estar 7 anys fins que la fàbrica va tancar. Vaig enganxar una època molt bona. Ens pagaven molt bé, era com una família i hi havia molt ambient”, recorda. Això sí, la preparació era ben diferent a l’actual. “Han canviat molt les coses. Jo vaig començar molt tard en comparació amb els nois d’ara i anava a córrer i feia una mica de gimnàs però ara són tots uns atletes i segueixen unes dietes molt estrictes”. Una professionalització que ha comportat també un encariment de l’esport. “Ara es va més preparat i hi ha moltes més despeses que quan corria jo. A més a més, costa trobar ajudes perquè no hi ha marques catalanes com teníem abans i és difícil poder competir”, assegura.
Un cop Montesa va tancar, a Arcarons li va arribar un contracte amb Honda que el va convertir en el primer pilot oficial del fabricant japonès a Espanya i que va durar quatre anys. Els següents, el 87 i 88, va córrer de forma privada fins que va decidir acomiadar-se de la competició. “Arriba un punt que comences a perdre la forma i ho mantens una mica per hobby. És el moment més dur d’un esportista perquè t’adones que has estat a la glòria però que després les marques comencen a deixar de confiar en tu”, confessa l’expilot, que l’any que ve farà 50 anys que va començar a anar amb moto.
L’experiència acumulada i el saber fer sobre la moto, Toni Arcarons els transmet ara a diari al seu fill Nil. “Li vaig comprar una moto amb 4 anys i amb 6, ja competia. Ara en té 26 i ho viu molt. A mi em fa il·lusió encara que hi ha moments bons i d’altres de no tant. En aquest esport un dia acabes una cursa en un restaurant i un altre a l’hospital”, diu. Nil Arcarons competeix amb Husqvarna però és el seu pare qui li prepara les motos i qui l’acompanya sempre que pot als entrenaments i als circuits. “Ja té preparador i equip però a mi m’agrada ser-hi”, confessa. Aquest any en Nil ja té el subcampionat assegurat de la màxima categoria estatal actual, l’MX1, i està pendent de disputar l’última prova al novembre, si la situació sanitària ho permet. Només un punt el separa a hores d’ara del primer lloc que ocupa l’andalús José Butrón. El títol absolut, que el pare va aconseguir dues vegades, és ara a tocar per al fill.
{{ comment.text }}