Una imatge de la Virgen del Cisne i una altra de les Illes Galàpagos, dos dels símbols més preuats de l’Equador, reben a l’entrada els clients del restaurant La Sazón de los Apolo a la carretera de la Guixa de Vic. Aquest establiment és el lloc escollit per la nombrosa comunitat d’origen equatorià d’Osona per veure els partits de la seva selecció, i molts d’ells van viure junts aquí dimarts a la tarda una dolorosa eliminació del Mundial després de caure en el partit decisiu de la fase de grups contra el Senegal (1-2).
“Nosaltres som de Manlleu i hem vingut expressament, tot i que a casa tenim el futbol perquè ens agrada veure’l en grup amb els nostres paisans i perquè hi ha més ambient”, assegurava Maritza Macas, que el seguia amb els seus fills Nicole, Carlita i Geiler. Ella va arribar fa 23 anys procedent de la selva de Palanda “i els meus fills ja van néixer aquí però són més equatorians que jo”. Per això, tots van patir la derrota d’aquesta setmana de la tricolor. “Estàvem preparades des d’ahir amb banderes, samarretes i fins i tot arracades. No ens agrada molt el futbol però la selecció la seguim pel nostre país”, confessaven. Els Muñoz-Macas tenen tota la família a l’Equador i confessen que la selecció els fa sentir més a prop dels seus éssers estimats.
Més futbolers són Jorge Paladines i Nelson Pineda, que es miraven el partit al seu costat. “Som aficionats des de petits i mirem de donar-los ànims. Vivim el futbol al 100% i fins i tot seguim partits de la lliga equatoriana”, detallava Paladines. “Després el segon esport és l’equavòlei, el nostre vòlei particular, que hem importat també a Vic, on tenim un camp per jugar-lo a la zona esportiva”, continuava Pineda, que va arribar des de la localitat equatoriana de Zamora fa 22 anys i que és el president de l’Associació d’Equatorians residents a Vic. Amb la mateixa voluntat de mantenir vives les seves tradicions, des de l’entitat organitzen també des de fa uns anys la versió vigatana de la processó de la Virgen del Cisne. “És la nostra patrona i nosaltres en som molt devots. A l’Equador milers de persones fan més de 50 quilòmetres i aquí l’hem adaptat per expressar la nostra fe”, comentava en una conversa on es va afegir el propietari del local, Victor Apolo, després de servir encebollado, un caldo típic amb iuca, i arròs amb minestra a molts dels assistents que anaven arribant després de treballar. “Com molts dels nostres compatriotes jo vaig venir fa més de vint anys per treballar en escorxadors i ara fa cinc anys vam decidir amb la família obrir el restaurant, que s’ha convertit en un punt de trobada també per a colombians, hondurenys o argentins”, explicava.
Entre jugada i jugada tots tres recordaven que aquesta era la tercera vegada que l’Equador es classificava per disputar el Mundial i la il·lusió del petit país sud-americà era repetir la classificació per als vuitens del 2006, quan van quedar-se a les portes dels quarts de final després de perdre amb Anglaterra per la mínima amb un gol de David Beckham. Tot i així, tenien clar que l’equip que lidera el davanter de l’Everton Enner Valencia “ha fet un bon paper i ens ha representat molt bé, perquè hem millorat molt el futbol respecte a altres vegades i perquè el més important és haver-lo jugat”. Els de l’Equador són fans incondicionals, també en la derrota.
