A Enric Clos i Miqui Serrado els uneix una amistat ben estreta des de la infància. Els seus domicilis, a Sentfores-la Guixa, estaven separats per escassos metres i tots dos compartien una passió: el futbol. Després de formar-se en Fisioteràpia –en el cas de Clos– i en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (CAFE), i treure’s tots els títols d’entrenador –pel que fa a Serrado–, les seves trajectòries es van unir de nou al Girona FC, una situació que els està permetent viure “un somni”.
I és que tots dos formen part de l’estructura del primer equip gironí, una plantilla que aquesta setmana ha fet història assolint el lideratge de la Primera Divisió espanyola en solitari després d’un inici de temporada espectacular.
Des del laboratori del líder, Serrado explica que l’eufòria “és més a fora, entre l’afició”, que de portes endins, en el sentit que hi ha alegria i satisfacció per la feina ben feta “però no veus res fora de lloc. Som una família i treballem igual que fa unes setmanes, o fins i tot quan els resultats no eren tan bons”. Clos coincideix en la paraula família per descriure l’ambient en la primera plantilla, tot remarcant que en l’equip “no hi ha sobreexcitació”, sinó que es gaudeix “d’una situació molt positiva, però des de la prudència i sense deixar de treballar”.
Pel que fa a la seva tasca, Clos és un dels cinc fisioterapeutes del primer equip, que compta amb Oriol Balañà com a cap d’àrea. En el cas de l’osonenc, de 31 anys, assumeix sobretot la “recuperació de lesions de llarga durada”, així com també “el treball preventiu i d’activació dels jugadors”. També hi ha moltes hores de llitera fent treball amb els futbolistes. Clos remarca que com a fisioterapeuta no només és important “fer un bon treball d’execució tècnica”, sinó “des de la prudència”, tenir confiança en el jugador “perquè el tractament o la recuperació vagi més ràpid endavant”.
Serrado és un dels quatre analistes de la primera plantilla, un equip que treballa sota la coordinació i supervisió de Dani Villar. La seva feina té principalment quatre branques: la que li ocupa més temps és l’estudi del rival. Per fer-ho, “mirem com a mínim els quatre últims partits” del club al qual s’enfrontaran, a més a més d’analitzar situacions concretes. Aquest primer informe és compartit amb els altres companys d’àrea, que ho complementen, i finalment és Villar qui transmet tota la documentació al cos tècnic encapçalat per Michel. L’equip on hi ha Serrado també fa vídeos individuals de jugadors rivals, informes amb estadístiques dels partits del Girona i graven els entrenaments.
En l’estructura del Girona FC també hi destaca un altre vigatà: Santi Pou. L’exfutbolista és la mà dreta del director esportiu gironí, Quique Cárcel, així com el responsable de metodologia del futbol base. A la vegada, fa d’assistent en el cos tècnic de l’actual líder de Primera.
