No és dia d’entrenament al Camp Municipal d’Esports de Sant Joan, però el so d’una pilota impactant el travesser ressona a les cases del voltant. John Valoy (Colòmbia) i Andrés Santos (Uruguai) han decidit fer exercici i preparar-se, tot i que estan sols. Fins i tot, tenen les claus del camp. Són jugadors professionals i estan acostumats a treballar diàriament. En la seva trajectòria han jugat a la primera divisió dels seus països. Andrés Santos, davanter de 26 anys, ho va fer al Cerro Largo, a l’Atenas de San Carlos i també a equips com Barracas o Tiro Largo, de categories inferiors argentines.
John Valoy, migcampista de 27 anys, va aconseguir cinc campionats nacionals jugant a l’Atlético Nacional de Colòmbia, entre el 2012 i 2014, en un estadi on cabria 15 vegades la població santjoanina. El punt àlgid de la seva carrera va arribar al minut 92 del partit de tornada de la final de la Liga Postobón l’any 2014, quan va marcar de cap en un córner i va forçar els penals, que van fer guanyador el seu equip. Les lesions, però, van marcar aquella època i es va perdre moments importants de l’equip, com quan l’equip de Medellín es va enfrontar i va guanyar al Gremio brasiler de Ronaldinho als vuitens de la Libertadores de 2014 –tot i que John en va aconseguir la samarreta–, o la final de la Conmebol sud-americana contra els argentins de River Plate. L’any 2017 va fitxar per un club xinès, i recentment ha estat més de mig any sense equip.
La desgràcia d’aquests jugadors, que han volgut fer un pas enrere per deixar-se veure al futbol europeu i han vist com les negociacions amb equips professionals no es resolien en el tancament del mercat, ha estat la fortuna del club santjoaní, que confia en ells per aconseguir la permanència a 2a Catalana. Ara mateix els descensos compensats podrien condemnar-los. No ha transcendit quina compensació econòmica reben, però el club ha explicat que un dels patrocinadors els ha deixat un pis que tenia buit i que un dels membres de la junta i propietari d’un restaurant santjoaní els assegura els àpats. Han arribat de la mà de l’entrenador, el vigatà Juanma Fernández, que coneixia Santos de la seva etapa a Uruguai, i comparteix representant al continent americà amb Valoy.
Ja han jugat dos partits. L’uruguaià –que coneix Godín i Stuani– va debutar amb un hat-trick en la victòria per 7 a 0 contra el Base Roses, la més contundent de la temporada al grup 1. Valoy no va perdre cap pilota i Santos, a més dels gols, va mostrar altres coses en què es diferencien els jugadors professionals: en pocs minuts ja havia fet molts gestos de suport al jove àrbitre per posar-se’l a la butxaca o sempre que s’aturava el joc la pilota acabava a les seves mans. En el segon partit, abans de l’aturada per Carnestoltes, l’equip només va sumar un punt a casa del novè classificat, el Marca de l’Ham (0-0). Lamenten l’estat del terreny que hi havia, però també apunten que era el mateix per a tots dos.
A més d’acostumar-se a l’estil de la categoria o als camps en mal estat, també ho han de fer a un ritme vital diferent del que estan habituats: “Un dia, entre setmana, érem al bar Centre, a veure un partit, i de tornada a casa semblava una pel·lícula d’aquelles en què passa una bala de palla. No ens vam creuar amb ningú”, explica Santos. “Sempre és així o és perquè és hivern?”, demana encuriosit Valoy.
Si bé el club ripollès ha pogut aprofitar la dissort d’aquests jugadors que mereixen un equip millor per talent i galons, ara els seus destins estan lligats. La seva missió santjoanina, però, té data de caducitat. El seu permís de residència és de turista, per a tres mesos, i si l’aconsegueixen allargar serà perquè hauran aconseguit un contracte professional com a futbolistes: “Intento esforçar-me per poder marxar a un club més gran, però vull deixar alguna cosa al club”, confessa l’uruguaià.
