L’any passat va ser el 25è aniversari de la posada en marxa del gimnàs. Com ho valora?
En faig una valoració molt positiva. Hem anat creixent amb els anys, hem tingut molta acceptació, ens hem ubicat bé i hem assolit fites importants. Som una entitat sòlida que aporta el seu granet de sorra per promoure i divulgar l’esport a Ripoll i a la zona des del 1997.
Se’n va fer una celebració?
Sí, vam reunir unes 200 persones a la Sala Eudald Graells a principis del mes d’octubre passat. Era una celebració íntima i familiar per als socis del gimnàs. Ens va alegrar molt veure gent que havia vingut durant molts anys i ara potser en portava quinze sense venir.
Quines activitats i esports es practiquen al gimnàs?
El nostre esport estrella i pilar del gimnàs és el taekwondo. Llavors, també hi fem classes de defensa personal, aikido, Pilates o gimnàstica. Són activitats per mantenir un estat físic òptim. També tenim una sala amb pesos i algunes màquines per treballar la musculació, però com un a més a més del taekwondo.
Quants socis tenen?
Al llarg dels anys, hi ha hagut èpoques que hem fregat els 130-140 socis. La pandèmia ens va castigar molt, perquè els gimnasos van haver de tancar i, després, hi havia por de tornar-hi. Tot i això, feia classes virtuals a través d’unes càmeres que vam instal·lar i potser un 70% dels usuaris van continuar pagant la quota. La gent ens va ajudar molt. Ara som entre 80 i 90 socis més o menys.
El taekwondo ha aportat reconeixement i prestigi gràcies als bons resultats dels vostres esportistes.
Sí. Portem molts anys i hem tingut campions d’Espanya, d’Europa i del món. Per exemple, jo mateix he aconseguit cinc medalles en campionats del món i 12 en europeus. En una època, una gran part de la selecció catalana sortia gairebé tota del nostre gimnàs. Fins ara, però, no havíem estat mai tan a prop de tenir un esportista que es classifiqués per als Jocs Olímpics o Paralímpics com és el cas de Dalia Santiago.
Té a tocar la classificació?
Ara mateix es troba a la quarta posició del rànquing mundial en la categoria de +65 quilos en la modalitat de K44 i es classifiquen les sis primeres. Hem d’entrar-hi directament, perquè anar al preolímpic –una espècie de repesca– seria una loteria. Aquest any és el més important, perquè al desembre ja no hi ha possibilitat de sumar més punts per a la classificació als Jocs. És molt complicat que no es classifiqui, perquè tenim força marge de punts. Al preolímpic de Tòquio va fer la plata després de perdre la final per un punt d’or. Ens vam quedar a un sol pas.
Quines qualitats s’han de tenir per ser un bon taekwondista?
Les ganes, l’esforç i el sacrifici. Hi ha dos vessants. Com a esport, tothom és apte, però sempre tenint una certa regularitat. En la part competitiva sí que es demana una certa aptitud física, un nivell de flexibilitat que et permeti dominar les cames, dominar el centre de la pista i saber quan empènyer el rival. Però sobretot, rodatge i gestió de la pressió. És important anar a molts campionats per acumular experiència i aprenentatge.
Quants dies s’entrena a la setmana?
Es pot entrenar de dilluns a divendres. La gent d’un nivell estàndard sol entrenar dos o tres dies a la setmana. En alta competició s’entrenen cinc o sis dies a la setmana, sempre que no hi hagi competició. I en diverses sessions al dia. Després, hi ha dies de repòs per començar la roda de nou. És molt sacrificat.
Hi ha alguna cosa a millorar de les instal·lacions?
Sempre es pot millorar. Per exemple, ens faltarien una sèrie de materials electrònics per a l’alta competició. Però tenim unes instal·lacions àmplies amb dues sales grans. Una de 140 metres per al taekwondo, una de 50 metres per estirar i fer gimnàs o la sala de musculació, que és molt llarga.
Quin és el seu vincle amb el gimnàs i des de quan n’és president?
Aquest gimnàs el portava el mestre Ho, de Corea, que són els pioners del taekwondo. Fa 40 anys que practico aquest esport. Al cap d’uns anys, el mestre Ho va marxar de Ripoll i el vam agafar nosaltres. El nom de Lee Young ve d’una cadena de gimnasos i també n’hi ha a Montcada, Cerdanyola, Badalona o Parets.
El dia que plegui, com li agradaria deixar el gimnàs?
És la meva vida i em queda corda. El dia que no hi sigui, m’agradaria que algú pròxim ho continués i no es privés d’aquest esport a Ripoll. Hem passat una crisi, una pandèmia i sempre hem lluitat perquè els socis estiguessin contents.
{{ comment.text }}