No va ser un partit vistós per les precaucions dels dos conjunts necessitats de punts per assolir els respectius objectius –entrar al play-off, en un cas, i allunyar-se de la zona baixa, en l’altre– i els dos equips s’hi van acabar repartint els punts. El Martinelia Manlleu i el Voltregà Stern Motor es van batre dissabte en el derbi osonenc de tornada de l’OK Lliga femenina, que va ser igualat i així ho va acabar reflectint el marcador final.
L’equip més necessitat de punts, el joveníssim Voltregà en fase de construcció, va sortir millor a la pista i va avisar en diverses contres. El Manlleu també va arribar a la porteria de la seva excompanya Uxue Otegi però sense massa perill a causa de dificultats en la passada i el control. La imatge quedava molt lluny de la que havia mostrat quinze dies enrere també a casa contra el Gijón i això ho van aprofitar les voltreganeses per executar a la perfecció el partit que havien previst. La capitana Esther Vistós va ser l’encarregada d’obrir la llauna aprofitant una de les ocasions blanc-i-blaves. Va ser en una bona jugada individual que va culminar amb un xut creuat, que sorprenia Abril Alonso. El gol va donar confiança a les visitants, que se sentien còmodes amb el marcador favorable a domicili i assumien pocs riscos.
El Manlleu va fer un pas endavant al final de la primera part i especialment després del pas per vestidors, i tot i la bona defensa voltreganesa va tenir ocasions per empatar i fins i tot per posar-se per davant –les més clares, de la jove Mireia Codinach i d’Ona Castellví, que va enviar la bola al pal–. Els minuts passaven però el Manlleu no abaixava els braços i finalment va obtenir el premi a la insistència. Va jugar l’últim mig minut amb cinc jugadores de pista i, a l’últim sospir, a cinc segons per a la botzina, Joana Comas empatava recollint un refús d’Otegi a un xut llunyà de Castellví.
El got mig ple i el got mig buit
L’empat feia que els dos tècnics coincidissin al final del matx a destacar aspectes bons i dolents del seu equip. Jordi Boada lamentava que “ha estat el partit en què a nivell individual hem estat menys fines dels últims que hem jugat”, però com a nota positiva celebrava “que hi hem anat fins al final i hem tingut aquesta capacitat de lluitar”. David Noguera, per la seva banda, deia que la “valoració és positiva perquè l’equip ha donat la cara, ha sabut competir i portar el partit on volíem, però marxem amb un punt en comptes de tres”. L’entrenador voltreganès afegia “que les noies ho donen tot i fan mèrits, cosa que com a entrenador et fa sentir molt orgullós, però ens costa aconseguir els punts per detalls i en els minuts finals”. Té clar, però, que el projecte és nou i molt jove i s’ha de continuar treballant “perquè l’equip competeix bé i genera ocasions”.
{{ comment.text }}