Va ser un dels primers alumnes del Club Karate Ripoll fa prop de vint anys, un dels impulsors de la difusió d’aquest esport a la comarca i també la primera persona del Ripollès que va obtenir el cinturó negre en l’especialitat kyokushinkai. Per tot plegat, el santjoaní Cisco Mulero, que va morir l’estiu passat de forma sobtada, era una peça clau i una persona molt estimada al club ripollès, que en col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Joan dissabte li va voler retre un sentit homenatge amb una competició i una exhibició de diverses arts marcials, que va omplir el pavelló del seu poble entre companys d’esport, familiars, amics i veïns.
“Era una persona que ens estimàvem moltíssim pel seu caràcter i a qui trobem molt a faltar. Sentíem que teníem la necessitat d’ensenyar aquí al seu poble aquest esport que practicàvem junts i que tant l’apassionava, i tots els que som aquí som gent que el coneixíem i l’apreciàvem”, deia Guille Reyes, professor i soci del Club Karate Ripoll. Mulero, que era el president de l’entitat, havia fet de professor esporàdic a Ripoll i just abans de la pandèmia havia posat en marxa una extraescolar d’aquest esport a l’institut escola Mestre Andreu de Sant Joan. “Vam començar de manera informal amb quatre o cinc persones i ara arribem al centenar. Va ser un procés lent, que va costar d’arrencar perquè la trajectòria d’aprenentatge requereix el seu temps, però després hem arribat a un bon punt”, assegurava Reyes, que va ser qui va posar en marxa el karate al Ripollès quan hi va arribar. “Al principi vam ser nosaltres dos perquè ell, que tota la vida n’havia volgut fer, s’hi va afegir de seguida”, deia.
L’acte va consistir en una competició de karate amb combats tant infantils com d’adults, i també una exhibició de katas, goshin, iaido i kobudo, i trencament de fustes. Tots els participants es van endur un record de la jornada en honor a “una persona amb una personalitat encisadora”. Reyes comentava que “una cosa bonica que té el karate és que quan un el practica no pot amagar qui és i en Cisco lluitava com una persona valenta però al mateix temps considerada i noble. Sempre amb amabilitat i un somriure”. Així és com el recorden mentre continuen fent créixer l’esport que ell tant estimava.
