Ni la situació de l’equip, en descens aleshores; ni el dia, l’hora i el lloc del partit, un dissabte a les vuit del vespre al mig de l’Eixample de Barcelona; ni tampoc el rival, de la part alta de la taula. Res acompanyava a un Sant Julià que, tot i les adversitats, no es va fer petit i va sortir amb els tres punts de la seva complicada visita al camp de la Penya Barcelonista Anguera (1 a 2).
Muntañà va evitar el gol local als primers instants amb una aturada de mèrit. A partir d’aquí, i fruit de les mides d’un camp molt estret, el partit va exigir una baralla constant de duels, amb la impossibilitat de practicar un futbol vistós. Els vilatortins van poder marxar amb avantatge al descans, després que, al minut 20, la defensa barcelonina empenyés a la seva pròpia porteria una centrada de Rosell.
A la segona meitat i quan encara quedava mitja hora, el mateix Rosell va ser l’encarregat d’anotar el segon a través d’un penal. L’equip de Granados podria haver ampliat distàncies i fer el de la tranquil·litat, però l’àrbitre els va invalidar el gol per un fora de joc dubtós en fins a dues ocasions. Nouary va deixar als seus amb un home menys després d’encaixar l’1 a 2 quan restaven poc més de cinc minuts, però finalment els vilatortins van saber patir.
