Guillem Soler
Si hi ha una competició esportiva al Moianès que traspassa les fronteres comarcals aquesta és el torneig de futbol sala d’estiu de Castellterçol. 80 equips repartits en nou categories omplen la pista i les graderies del pavelló municipal durant sis setmanes entre l’última de juny i la primera d’agost de cada any. Enguany celebra la 46a edició, fet que revalida el seu títol de torneig de futbol sala ininterromput, sense comptar l’any de la covid, més antic de la península Ibèrica.
La primera peculiaritat de la competició es troba en la seva organització. Contradictòriament, aquesta depèn del Club de Futbol Castellterçol, de futbol 11, i no del Club Futbol Sala Castellterçol, flamant campió de la Lliga de Segona Divisió catalana. El president del primer, Adrià Relats, i màxim organitzador del torneig, admet que és un fet que confon a molts nouvinguts, però ho justifica com una herència històrica i de tradició.
Precisament és aquesta tradició, barrejada amb innovació i adaptació constant, la fórmula de l’èxit del torneig. Alguns dels equips que hi participen no són grups d’amics que han decidit presentar-s’hi, sinó que Relats els qualifica de “clubs d’estiu”, que fa molts anys que juguen i presenten diversos equips per a cada categoria i tenen la seva pròpia afició. El president posa com a exemple els Barrats de Castellcir, que els defineix com “una eminència”, ja que és l’únic equip que ha jugat totes les edicions del torneig.
Entre 40 i 50 persones formen l’equip de col·laboradors que fa possible la competició, sigui al bar o a la pista controlant els partits. El gruix és de joves de Castellterçol, però aglutina gent de totes les edats i de diversos pobles de la comarca. Alba Bou, membre de la junta organitzadora, esmenta orgullosa la implicació d’entitats castellterçolenques com els Diables, la ràdio local, els Gegants o l’Esbart Rosa d’Abril. “En un segon la gent del poble es mobilitza i ens dona suport”, afegeix Bou.
L’èxit del torneig ha comportat que en les últimes edicions hagi augmentat el nombre d’equips de fora la comarca, com també el nivell futbolístic i competitiu. Davant la possible desvirtuació de la competició com a torneig local, Relats creu que el públic sempre té una raó per assistir a la graderia; sigui per l’alt nivell de futbol sala que s’hi juga, com perquè està jugant un o diversos amics o familiars.
El dia en què es juga el partit final de cada categoria, l’últim dia del torneig, és tot un esdeveniment a la zona. “Unes 3.000 o 4.000 persones segur que hi passen”, afirma Relats. L’autoexigència de la junta ha comportat una professionalització del torneig i una millora de l’espectacularitat. “En la final, amb la graderia plena, parem els llums i la gent engega la llanterna del mòbil i se’t posa la pell de gallina”, explica el president. “Et sents com si juguessis la Champions League”, afegeix Bou.
La implicació social del torneig s’ha reforçat aquest any amb la inauguració d’una recaptació de diners per la lluita contra el càncer infantil en col·laboració amb el projecte Petits Valents de l’Hospital Sant Joan de Déu. Fora el pavelló hi ha instal·lada una bústia solidària on tothom pot dipositar la seva donació. Des de l’organització han fet la petició a cada equip del torneig d’aportar un euro per cada gol marcat, i al bar han creat el lot solidari on per cada lot venut, un euro va destinat a la bústia. A finals de la tercera setmana del torneig, el recompte diari de diners recaptats ja superava el miler.
