En un partit de futbol poden passar circumstàncies imprevistes que arriben a provocar dubtes sobre qualsevol matx abans de començar.
Però també és cert que quan es donen unes certes circumstàncies les sensacions, en aquest cas per part del Vic, les males sensacions, solen esdevenir realitat. El Vic no sap jugar en camps petits i sobretot estrets; aquest és el cas del municipal de Viladecans, com al seu dia va passar a Valls.
En camps reduïts el Vic no sap fer el seu joc de toc; a Viladecans les dues grans referències ofensives, Ignasi Armengol i Flavio, no van tenir prou camp per portar perill a l’àrea local com havien fet en altres terrenys de joc.
És cert que el Vic té problemes a casa, on el camp és gran, però les tàctiques dels equips quan juguen com a local són més ambicioses que quan ho fan a l’Hipòlit Planàs.
A Viladecans el Vic va portar la iniciativa en començar però, a poc a poc, els locals van fer treballar Agustí Mora, que va fer fins a tres intervencions de mèrit, tot i que cap dels dos equips va tenir ocasions molt clares per marcar.
Cal destacar que els del Baix Llobregat van enviar una rematada al travesser, fet que van repetir en començar la segona part a la sortida d’un córner. A poc a poc el Vic va millorar el joc a la segona part respecte a la primera, però sense tenir ocasions atractives. Semblava que el gol només podia arribar a pilota aturada, però ni així.
El partit podia haver canviat de signe amb una rematada de Gaitan que va anar al travesser al minut 88 de joc. Cal destacar que a la segona part del partit va debutar a la UE Vic Pol Canillo, un jove migcampista que arriba cedit pel Badalona Futur; en els seus primers minuts com a blanc i vermell, Canillo va deixar molt bones sensacions.
{{ comment.text }}