Més de 65 anys jugant a futbol són els que porta Josep Noguera Deig, més conegut com a Pepe Palilla, sempre amb el número 6 i en posició de migcampista. Va començar-hi quan en tenia al voltant de 5 i en tot aquest temps ha passat per diverses categories del FC Pradenc, inclosa la del primer equip.
De ben menut s’hi va apuntar perquè era dels pocs esports que hi havia al poble en aquells moments i recorda que en els inicis formava part de l’anomenat OAR Prats, dirigit per Ramon Costa, Manelic, en col·laboració amb Josep Rabat, Fort, unes persones “que no només entrenaven sinó que feien tot el que convenia. Fins i tot el Manelic rentava la roba dels jugadors”.
Quan va deixar el primer equip per l’edat, Noguera va participar en un altre creat al mateix municipi, el Torpedo, que reunia veterans del FC Pradenc. Una iniciativa que va durar unes quantes temporades i que va sorgir perquè als mesos d’estiu una colla de jugadors tenien necessitat de continuar practicant futbol.
El 1996 va patir una greu lesió que el va apartar força temps del terreny de joc i va arribar a pensar que no podria tornar a reincorporar-s’hi. “Si vaig tornar a jugar va ser gràcies a Pep Messeguer, de Berga, i a un llavors jove traumatòleg que es deia Santi Sabatés. Els estic molt agraït”, explica Noguera.
Al camp del Pradenc hi ha viscut moments d’eufòria però també de tensió, amb baralles incloses i amb intervenció alguna vegada de la Guàrdia Civil. I respecte als equips amb els quals s’ha enfrontat remarca que sempre n’hi havia algun amb qui no hi havia tan bona avinença, però que tot i això té molt clar que “en el futbol no hi ha enemics; al contrari, som rivals i prou”.
En aquest temps ha viscut molts canvis en els terrenys de joc, i explica com es va passar dels camps de sorra, que eren els majoritaris, a altres d’herba natural i més endavant de gespa artificial. Aquests darrers, segons ell, van ser la innovació més important. Dels primers anys rememora quan el camp del Pradenc era molt més proper a la carretera i amb arbres al costat i com “la gent a l’estiu s’hi posava a sota per l’ombra”. En aquells moments l’accés era lliure i no va ser fins que es va tancar el recinte que el públic va començar a pagar entrades. Igualment diu que en aquella ubicació hi havia tan sols el camp de futbol i que de mica en mica s’hi van anar construint equipaments com les piscines o les pistes de tennis, instal·lacions que van acabar configurant la zona esportiva actual.
Un dels partits que més recorda va ser el que els va enfrontar als veterans de l’Espanyol, l’any 2003, on entre altres jugava el danès John Lauridsen. Malgrat una àmplia derrota, ja que van encaixar 16 gols, ell ho va viure com “una gran lliçó de futbol”. El partit va ser possible, afegeix, perquè a Prats hi estiuejava Anna M. Fusté, consellera del RCD Espanyol, qui va ser l’encarregada del servei d’honor inicial.
I si parlem de grans futbolistes, destaca Edson Arantes do Nascimento, més conegut com a Pelé, per a qui sent una gran admiració i de qui va descobrir una frase que sempre ha tingut present: “Va ser una vegada que jo jugava de juvenil al camp del Vic quan encara era al carrer Pare Gallissà. Hi havia un cartell penjat amb quatre xinxetes que deia ‘Si saps guanyar ensenyes una part de tu, si saps perdre l’ensenyes tota”.
Noguera amb els anys ha anat deixant enrere una altra de les seves grans aficions, les curses de ral·lis, en les quals va participar regularment a la dècada dels setanta i vuitanta, i actualment, a part d’anar a caçar, continua jugant amb l’equip de veterans del FC Pradenc: “És una manera de conservar el moviment, parlar amb els amics i passar una bona estona”, afirma.
