“En poc temps el Ripoll podrà sortir del pou de la Quarta Catalana”

Com va trobar la plantilla del CF Ripoll quan fa unes setmanes va començar a entrenar-la?Els jugadors estaven contents amb l’anterior entrenador, tot i que els resultats no acabaven d’acompanyar. Aquest va ser l’únic motiu pel canvi d’entrenador. En l’àmbit anímic, la plantilla potser estava tocada per les derrotes, però ja hi havia la pinya feta. Un entrenador pot revertir la tendència derrotista de l’última dècada del club?Per això t’hi fiques, perquè creus que pots posar-hi el teu gra de sorra i revertir-ho. És viable, i de fet aquest any les coses ja han canviat bastant respecte als cinc anteriors. La seva relació amb el club li ve per via familiar?Per via familiar, perquè el meu avi sempre venia al camp a veure els partits, i m’hi portava. Com ha arribat a aquesta decadència l’entitat futbolística amb més historial de la comarca?Qualsevol club o entitat requereix molt esforç i implicació, a banda de diners. A vegades aquests factors desapareixen de l’equació i encara costa més tirar endavant. Durant anys hi havia poca gent implicada, i no s’arribava a tot arreu. És imprescindible tenir una massa social. Tot plegat és un problema de diners?No ho crec. El futbol de la comarca no té un problema econòmic. A escala esportiva, les comarques veïnes han millorat molt, i als jugadors de fora del Ripollès els costa de venir a jugar-hi. I no hi ha prou pa per a tothom. Parlaria més del volum de jugadors i la qualitat que hi està relacionada. Pocs caps de comarca podríem trobar amb el club tan enfonsat a escala competitiva…No. Ens sorprendríem. Hi ha equips que pugen i llavors es desfan. Anys enrere el Figueres va passar de 2aB a Quarta Catalana, per la refundació amb Miapuesta. A la Jonquera li va passar una cosa semblant. És habitual. Per més gran que sigui la població, necessita una massa social que el pugui suportar. Ha estat mai en perill la continuïtat del club?Crec que no. A Ripoll hi ha molta gent que encara que no hi estigui implicada, ho faria si fos necessari. Creu que en pocs anys podrà sortir del pou de la Quarta Catalana?Sí. És un equip que s’ha rejovenit moltíssim. Entre el 70% i 80% de la plantilla que tinc ara mateix són Sub-23. És el patró que cal seguir. També calen veterans que portin una mica el comandament, però la nostra base és l’Escola de Futbol del Ripollès i gent que ha marxat a jugar a fora del poble. Potser som inexperts a escala tàctica i de control, però tenim futur. I això acabarà fructificant. L’acord amb el Campdevànol i l’Escola de Futbol del Ripollès va ser un error?Dels termes els podem discutir. Que tothom estigui content és molt difícil. Però sempre defensaré que tant l’EFR com la Fundació Vall del Ter són un encert. Si vols competir, que els jugadors no marxin lluny i siguin de nivell, et calen estructures sòlides. A Ripoll hi havia futbol base, però ampliar el talent amb nois de Campdevànol, la Vall de Ribes, Gombrèn, Sant Quirze, és un encert. Ha millorat la qualitat, i impedeix que es trenqui l’escala d’equips. Com s’ha de gestionar perquè sigui equitatiu entre tots dos clubs?Les dues juntes han de formar part de l’Escola, i fins i tot que un mediador extern ajudi a prendre decisions. Però sobretot ha de ser un ens independent de Campdevànol i Ripoll, amb l’únic objectiu de formar jugadors. Des de fa un parell d’anys també és delegat federatiu del Ripollès. La seva tasca és sobretot informativa?És una tasca de proximitat. Estem molt lluny de la Federació i qualsevol tràmit és feixuc, encara que es pugui fer telemàticament. Soc una persona de referència per resoldre dubtes, tenir proximitat i donar un servei als clubs. És compatible amb entrenar un equip?Sempre hi ha qui pugui tenir un recel, però la meva tasca com a delegat federatiu és altruista, sense remuneració. Si algun club cregués que faig nosa, no tindré cap problema a apartar-me’n. No tinc cap poder administratiu, i tampoc hi ha cap relació amb l’estament arbitral, perquè és independent de l’ens federatiu. A més, no competeixo amb altres clubs de la comarca. Li agradaria estar molts anys entrenant al Ripoll?Vaig entrar com a interí, i en principi s’allargarà fins a final de temporada. Però estic molt de tornada del futbol, i caldrà veure-ho. I la política A Ripoll el futbol no viu el seu millor moment. La política sembla que tampoc…La política viu un moment complicat. Tots hauríem de treballar més pel poble, en lloc de buscar discussions, raons i presència a xarxes socials. Aquest és el principal problema: estem més per barallar-nos i sortir a la foto i obtenir likes. Hem perdut els papers, per fer més grans els nostres egos. Vostè es va presentar a la llista independent de Som-hi Ripoll. Per què?Perquè amb Joaquim Colomer havíem anat junts a escola al Joan Maragall, i sempre l’he considerat una persona íntegra, amb un tarannà molt proper, entregada a Ripoll i la comarca, i sobretot capacitada per liderar un projecte polític. Creu que Joaquim Colomer era la millor alternativa per fer d’alcalde en lloc de Sílvia Orriols si hagués prosperat la moció de censura?Sense cap mena de dubte. Estava reparat al cent per cent i amb idees positives en tots els àmbits. Com descriuria com ha acabat la possibilitat de presentar una moció de censura?Tothom s’està mirant més el melic per davant d’altres consideracions. Si es tracta de país o de comunitats autònomes, encara ho podria entendre. Però a escala de poble, on caldria ajudar-nos i tirar endavant per millorar i que no ens caigui el poble a sobre, ja em costa bastant més d’assimilar-ho. La lluita s’ha desviat cap a altres intangibles bastant més ridículs. Sembla que ara mateix els dos únics partits amb capacitat per créixer a Ripoll pel que fa a vots són Aliança Catalana i precisament Som-hi.Aliança té un altaveu molt potent pel fet que Sílvia Orriols està al Parlament. Per tant, té encara poder de creixement. Pel que fa a Som-hi també tenim camp per córrer, perquè vam començar de zero. A les primeres eleccions ja ens va anar molt bé, obtenint representació a l’Ajuntament. El marge de millora és molt gran. Però és que a més sempre hem tingut una intenció propositiva pel poble, intentant buscar millores, i sobretot mantenint l’activitat més enllà del moment polític on ens trobem en cada moment. Repetirà anant a llistes d’aquí a dos anys?En això em passa una mica com en el futbol. Estic en un moment de la vida on em replantejo moltes coses, se m’obren nous camins i tinc altres inquietuds… Quan arribi el moment ja m’ho plantejaré. De moment no me’n penedeixo d’haver format part de Som-hi, tal com no me’n fa cap d’estar al capdavant de l’equip del CF Ripoll.

“En poc temps el Ripoll podrà sortir del pou de la Quarta Catalana”

El CH Caldes incorpora els osonencs Litus Sánchez i Uri Ramírez

Espectacle i emoció al Circuit d’Osona amb el Campionat de Catalunya de motociclisme

Farners Fontdevila guanya el Campionat d’Europa de Trial

Hockeymania repeteix victòria al torneig Cases Comercials d’hoquei

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi fumar als menors d’edat?

Dol a la Fundació UE Vic per la mort d'un jugador de 9 anys

Impulsen una campanya solidària per repatriar al Marroc el cos del nen de 9 anys mort a Vic

L’ofici de construir un bon menú

Una vaca entra dins d'un bar de Ribes

Incendi al marge de la carretera de Manlleu

Troben una persona morta a l'interior d'una autocaravana a Tona

La plantilla de Leche Pascual a Gurb desconvoca la vaga i la protesta a Madrid davant d'una nova oferta de l'empresa

“És important no perdre mai la humanitat, perquè darrere de cada diagnòstic hi ha una persona”

“Tornaria a ser metge, ha estat la feina de la meva vida”

Què diu de nosaltres la tragèdia dels dos bessons ofegats a Manlleu?