“En una promoció vam omplir un tren per animar l’equip a Puigcerdà”

A principis dels anys 60 Carles Capdevila juntament amb Joan Serra i Mn. Jaume Vilama i amb el suport de diverses persones van començar a posar els fonaments del que l’any 1965 esdevindria el Club Atlètic Balenyà.

Aquell és l’any de la fundació del club i des de llavors Capdevila n’és soci. L’any vinent en farà per tant 60 anys. Quan es va morir Joan Serra, fa uns vint anys, Capdevila va passar a tenir el carnet de soci número 1. Fins al moment havia tingut el número 2.

Parlar amb Carles Capdevila del Balenyà és parlar d’aquells 17 anys que va estar a la junta del club i de tota la tasca que ell, Joan Serra (que n’era el president) i altres persones van fer per tirar endavant un club que “quan vam començar no teníem ni camp. Vam començar de zero”.

A poc a poc van anar reunint jugadors “de tota la comarca”, però ell mai hi va jugar: “M’agrada molt el futbol, en soc molt aficionat i molt del Barça, però jugar-hi, no”. D’entre els resultats recorda un any que el primer equip va quedar segon i va poder jugar la promoció d’ascens.

Els va tocar el Puigcerdà: “El primer partit va ser a casa i el vam guanyar. L’afició era tan gran que molta gent va voler venir a animar l’equip a Puigcerdà i vam fer un tren que vam omplir amb tres vagons plens amb més de 100 persones que van animar l’equip i vam pujar a Segona Regional.

Aquesta és una de les moltes anècdotes que recorda Capdevila dels primers anys del Balenyà, on també destaca “el lloguer de l’actual camp de futbol. A poc a poc vam anar fent els vestidors, la tribuna…”. I com a bon blaugrana, no oblida que “les cadires les vam treure del camp de l’Espanyol”.

Això sí, la samarreta de l’Atlètic Balenyà sempre ha estat blaugrana: “Però això ja ve de molt abans que forméssim el club, hi havia un grup de jugadors que jugaven a futbol i ja anaven blaugranes”.

I parlant de la roba, també fa esment que “la meva dona va rentar durant dues temporades tota l’equipació del primer equip, ens ho fèiem tot entre tots i si tocava rentar roba, la rentaven”. I això que cap dels dos fills, seguint els passos del pare, no va jugar mai a futbol.

“Jo estava posat en set o vuit entitats del poble, m’agradava col·laborar”, i fruit d’això fa uns anys en va rebre un merescut homenatge. Com el que va rebre Joan Serra, primer president del club, amb el nom del camp de futbol que porta el seu nom i que Capdevila va proposar.