“Acabar-ho així ha estat un regal”

El passat dissabte, a falta de pocs minuts pel final del partit i de confirmar l’ascens a Primera Catalana del CF Torelló, Jaume Francolí “Xume”, va ser substituït en forma d’homenatge davant la seva afició i els seus companys, en el que va ser el seu últim partit com a futbolista. El ja ex-jugador del Torelló va poder gaudir d’un comiat somiat, ja que el seu equip va aconseguir l’ascens a Primera Catalana en la promoció davant el Berga. CF Torelló, UE Vic, CE Abadesenc i CF Ripoll són els equips amateurs que han format part de la carrera futbolística de Jaume Francolí, a banda d’AEC Manlleu i Vic Riuprimer a la base. Amb 36 anys (1988) i 31 com a futbolista, una de les grans figures del futbol osonenc i ripollès ha decidit fer un pas al costat. Com ha estat la decisió d’abandonar el futbol? Tinc 36 anys i arriba un moment que veus que el futbol s’acaba. Per edat, per cansament i per falta de temps amb la parella i la família. Preveia que aquest any podíem pujar i pensar amb la possibilitat de tancar la meva carrera amb un ascens o un bon any va fer-me decidir. Vaig parlar-ho amb el vestidor i també em va servir per encoratjar als meus companys per tal que fessin possible l’ascens per ells, però també per mi. No obstant això, ja el vaig deixar en una altra ocasió. El 2019 vam pujar a Segona Catalana com a campions amb el Torelló, però els dos anys de competició amb la Covid-19 em van desmotivar i ho vaig acabar deixant. Tot i així, a l’hivern del 2021 vaig fer un torneig de veterans amb el CE Abadessenc i vaig adonar-me’n que m’agradava molt el futbol. Doncs, en Miquel Muñoz, qui era l’entrenador en aquell moment, em va fitxar el gener del 2022. No sé si podies somiar en un millor comiat. Ascens a Primera Catalana amb el club i poble del teu cor (CF Torelló) i substituït els últims minuts davant dels teus companys i la teva gent per rebre una gran ovació... L’any següent que vaig plegar del Torelló van pujar a Primera Catalana i, tot i que òbviament me’n vaig alegrar molt, tenia l’espina clavada d'aconseguir aquesta fita. Vaig tornar en una temporada complicada, la que baixem a Segona Catalana, però decideixo quedar-me per tornar a pujar de nou. És cert que no hem guanyat la lliga per un gol, però ha estat rodó. He pogut acomiadar-me aconseguint l’ascens a casa, amb el camp ple i amb les continues mostres d’afecte dels amics, la família i la gent del club i del poble. En relació amb el CF Torelló i aquesta campanya. Temporada històrica amb números espectaculars i, personalment, 28 partits de titular dels 30 convocat i 4 gols. Estic molt content per la temporada en general. Per una banda, penso que en Miquel Muñoz, amb qui tinc una gran relació ja que també vam ser companys de vestidor, ha sabut transmetre molt bé el sentiment de club a la plantilla tot i haver-hi força gent de fora de Torelló. Per altra banda, a nivell personal també estic molt satisfet, ja que jugar tants partits i minuts amb 36 anys a un bon nivell, davant de jugadors més joves i físicament més valents, no és fàcil. Acabar-ho així ha estat un regal. Tal i com vas indicar en el teu compte d’Instagram en la publicació que anunciaves la teva retirada, són 31 anys com a jugador de futbol. Com van ser els teus inicis? Què et va empènyer a jugar a futbol? Ja des de ben petit jugava amb la pilota per tot arreu. Llavors, amb cinc anys, em van apuntar a l’Escoleta d’aquí Torelló. El segon any d’Aleví vaig anar a l’Escola de Futbol d’Osona, l’actual Vic Riuprimer, on hi vaig estar fins a Cadet de segon any, aconseguint l’ascens a Divisió d’Honor. L’etapa de Juvenil la vaig passar a Manlleu, jugant un any a Nacional i dos a Preferent. Quan vaig acabar l’etapa de futbol base, estudiava a Barcelona i per logística vaig tornar a Torelló. A nivell amateur has passat pel Torelló, l’Abadessenc, la UE Vic i el Ripoll. Com he dit, quan vaig acabar l’etapa de Juvenil a Manlleu vaig tornar al Torelló per tema d’estudis, on vaig jugar-hi dues temporades. Després vaig anar al Ripoll i, l’any següent (2011), vaig fitxar per la Unió Esportiva Vic. Em van trucar i directament em van preguntar: “Vols pujar a Tercera Divisió? Va ser l’any que he jugat menys. Era molt jove i hi havia una plantilla de molt nivell. Em va servir d’aprenentatge. Llavors vaig tornar dues temporades més al Ripoll. L’entrenador, en Toni García, va marxar a l’Abadessenc i se’m va emportar cap allà. Guardo molt bon record del club. Vam aconseguir l’ascens a Primera Catalana, tot i l’any següent baixar de nou. Llavors és quan vaig tornar al Torelló. El 2019 vam aconseguir pujar de categoria, però els dos anys de competició amb la pandèmia em van desmotivar i ho vaig deixar temporalment. En Miquel Muñoz, que en aquell moment entrenava a l’Abadessenc, em va convèncer per tornar a l’hivern. Vaig acabar la temporada allà i vaig tornar al Torelló a fer les meves últimes dues temporades. A banda dels títols, les experiències i les victòries, què t’ha aportat el futbol com a persona? Són molts anys, molts aprenentatges, moltes amistats, però sobretot molts valors. El treball en equip, la solidaritat, el compromís... ho he viscut molt intensament sempre, intentant donar el meu màxim i, de fet, crec que per això també he jugat tants anys. Està clar que amb 31 anys jugant a futbol no tot són alegries. Quins són els moments més difícils que recordes? Has patit gaires lesions al llarg de la teva carrera? Tot i que he tingut la sort de pujar en quatre ocasions de categoria, també he patit dos descensos. És cert que en els vestidors que he estat ens hem ajudat molt en els moments més foscos, però quan veus que les coses no funcionen en clubs que t’estimes pateixes i t’ho emportes a casa. Personalment, a nivell de lesions no n’he patit cap de greu. No obstant, quan veus que companys es lesionen i potser no seran els mateixos que abans també pateixes per ells. Per contra, quins són els millors records que tens en un camp de futbol? He tingut la gran sort de gaudir del futbol tant a la base com a amateur. A l’Escola de Futbol d’Osona hi havia equips i companys amb molt nivell i competíem en les millors categories. I, això, quan ets un nen ho gaudeixes molt. A nivell amateur, les temporades que quedes a mitja taula es fan més llargues i ningú les recorda, però quan ets campió o aconsegueixes un ascens és increïble, una sensació inigualable. Al llarg de la teva carrera has passat per diversos equips. Doncs, has tingut molts entrenadors. En destaques algun? De tots n’he après alguna cosa. Cap està per sobre de cap altra. És cert, però, que Toni García, que el vaig tenir ja a l’Escola de Futbol d’Osona, al Ripoll i a l’Abadessenc, sempre ha confiat molt en mi i, de fet, des de ben jove em va donar el braçalet de capità. En Carles “Litus” Arjona també va fer una gran tasca aquí a Torelló. Es va guanyar el vestidor de bones a primeres i va aconseguir dos ascensos en un moment en el qual l’equip portava anys en decadència. En Gerard “Katta” Casanova també va fer una gran feina aquí i aquest any al Manlleu ho ha seguit demostrant. En Miquel Muñoz també el poso en aquest sac. Hi tinc una gran relació, vam ser a més companys, i em va trucar per anar a l’Abadessenc quan vaig plegar. Ha aconseguit pujar el Torelló a Primera Catalana en la seva primera temporada i l’any després de baixar, que sempre és complicat. Però, d’ell, sobretot em quedo en com ha aconseguit transmetre el sentiment “pescallunes” a l’equip. Com ha estat l’experiència de compartir vestidors amb tants companys? Sóc dels que m’agrada que hi hagi pinya i dels que s’apunten a fer cerveses i sopars després dels partits. Vetllo perquè tothom se senti a gust i per un vestidor unit. De fet, penso que aquesta és una de les claus perquè les coses funcionin. De tots els vestidors m’he emportat grans amistats que encara continuo compartint. Les relacions amb l’altra gent és la part més important de l’esport, ja que tots necessitem desconnectar de la vida personal. A nivell amateur no és senzill compaginar el futbol amb la vida professional i laboral. Com ha estat aquesta gestió? Jo sóc mestre i en aquest sentit, per tema d’horaris, sempre m’ho he pogut compaginar bé. Sí que és cert que quan jugues més lluny, com és el cas de Sant Joan de les Abadesses, són més hores de carretera i el cansament es nota. L’únic moment que vaig tenir més dificultats va ser quan estudiava a Barcelona i només podia entrenar els divendres. Ets jove i físicament estàs bé i aguantes els partits, però és una altra manera de viure el futbol. Un cop acabada la teva carrera com a futbolista, mirant-la en perspectiva, canviaries alguna cosa? Te’n penedeixes d’alguna decisió? Estic molt orgullós de totes les decisions que he pres. Sí que és veritat, però, que quan vaig estar al Juvenil del Manlleu vaig tenir un parell d’ofertes interessants per part del Granollers i el Premià de Mar. No obstant, va quedar en anècdota perquè els meus pares sempre em deien que prioritzés els estudis. A més, quan vaig acabar l’etapa de Juvenil el Manlleu em va oferir quedar-me el Primer Equip, però pel tema dels estudis vaig decidir tornar a Torelló. Potser si m’hagués quedat a Manlleu... són aquells moments que no saps mai què hagués passat. Però bé, com dic, estic molt content com ha anat tot i et diria que no canviaria res. Potser, després de 31 anys jugant, necessites una pausa per desconnectar, però en un futur et veus com a entrenador o alguna altra funció relacionada amb el futbol? Anys enrere t’hagués dit que sí, que m’agradaria entrenar. De fet, ho havia fet a nivell de futbol base però compaginar-ho amb jugar era complicat. A dia d’avui necessito desconnectar. També veig que, per altra gent que li ha passat, quan desconnectes un o dos anys del futbol llavors costa tornar-hi. A més, ara vull compartir més temps i experiències amb la meva parella. No ho sé. En un futur potser ho trobo a faltar i en tinc ganes, però ara vull descansar i desconnectar. Amb la teva experiència se’ns cap dubte pots donar algun consell. El meu consell és que facis el que t’agrada. Si fas les coses amb passió tot t’anirà bé. En el meu cas, això ha estat el futbol. He fet tots aquests anys de carrera perquè m’ha apassionat i no hi ha res que m’hagi aportat aquest sentiment. https://www.youtube.com/watch?v=TqM-7Ky6wdA

“Acabar-ho així ha estat un regal”

El Vic Riuprimer suma la primera victòria a domicili

El Taradell hi posa el joc i les ocasions, i el Vic Riuprimer els gols

Derrota del Vic Riuprimer davant el Lloreda

El Torelló guanya 0 a 2 a Berga i s’acosta a l’ascens a Primera Catalana

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

“Venir a Finlàndia ha estat una de les millors decisions que podia prendre”

Comissen en una hípica d’Olot dues eugues de Taradell

Bon Preu dona per resolta la incidència que ha provocat faltes de producte en alguns supermercats

“Si quan estava fent el Tour m’haguessin dit que un dia passaria pel meu poble, no m’ho hauria cregut”

Una ‘capella sixtina’ a Vic

Cauen 46.000 euros de loteria a Torelló i 6.000 a Manlleu

Detingut després d'un forcejament amb la Guàrdia Urbana un lladre que havia robat a Vic

El pas del Tour obligarà diverses empreses a fer festa el 6 de juliol

Cinc agents dels Mossos acaben ferits quan anaven a detenir un lladre a Vic

Vic inaugura la piscina del CEM Patí Vic després de tres estius sense