“M’agradaria córrer al Dakar”

Nascuda a Manresa i resident a Roda de Ter, la pilot d’Enduro Mireia Badia (Rieju) és una altra esportista que porta el nom de la comarca d’Osona arreu del món. Recentment, Badia va aconseguir complir un dels seus somnis: proclamar-se campiona del món d’Enduro. La vuit cops campiona d’Espanya, tres subcampiona del Mundial i tercera classificada en l’ISDE Itàlia 2021, finalment, ha aconseguit fer el cop de puny definitiu sobre la taula, deixant empremta en la història del motor.

Què se sent al proclamar-se campiona del món d’Enduro?

Molta felicitat. Al final era l’objectiu d’aquest any i m’omple de satisfacció haver-lo assolit.

Entenc que el camí no ha estat fàcil. Què ha hagut de sacrificar?

Hi ha molt treball al darrere i moltes hores d’entrenament. Com els hi passa a la majoria d’esportistes, hem de prioritzar el nostre esport per sobre de passar temps amb els amics, per exemple.

Ha valgut la pena, doncs?

Totalment. És un sacrifici que fas per allò que realment t’apassiona.

Com va començar la vostra passió pel món del motor?

Vaig començar a anar amb moto amb deu anys, combinant l’Enduret i el Motocross. Els meus pares eren uns apassionats de les motos i el meu germà gran també va començar a anar-hi. Els acompanyava a entrenar i al final me’n van regalar una a mi. El 2016 vaig començar a competir al nacional i, llavors, em van trucar pel mundial.

Tornem a parlar del mundial d’Enduro. És el millor moment de la seva carrera?

La veritat és que sí. És cert que havia tingut temporades molt bones, en les que lluitava per a la segona posició mundial. Però aquest any he estat molt constant i amb pocs errors.

Per arribar fins aquí també ha hagut de passar per moments de dificultat. Quins li vénen al cap?

Els que recordo més són els de les lesions. Per una banda, el 2017, quan corríem els sis dies d’Enduro per equips a França, em vaig trencar la clavícula i vam perdre les opcions a tot. Per altra banda, l’any passat em vaig trencar el radi el cúbit en el mundial de Finlàndia i em vaig perdre mig campionat. Va ser un cop molt dur perquè, a més, l’anterior temporada vaig dedicar-ho tot a les motos i vaig haver de sacrificar moltes coses.

Ha tingut referents al llarg de la seva carrera?

Al final, quan comences, com a noia, la referència que he tingut sempre ha estat la Laia Sanz.

Què li aporta l’Enduro en el seu dia a dia com a persona?

M’ha ensenyat el valor d’esforçar-me al màxim tot i els possibles obstacles, a ser constant i treballadora. L’Enduro m’ha portat a ser la persona que sóc avui en dia.

Ara que ha fet realitat el somni de proclamar-se campiona del món, en té algun altre per complir?

Sempre m’ha fet gràcia poder viure l’experiència de córrer en el Ral·li Dakar.

Quines altres aficions té fora de la moto?

Sóc molt activa, m’apunto a qualsevol pla relacionat amb l’esport. Especialment, m’agrada molt anar a córrer. A vegades, també llegeixo.

Amb la seva experiència, quin consell li agradaria donar?

Fa poc, una noia em va demanar quina moto li recomanava, perquè li havien dit que al ser baixa no podria fer aquest esport. El meu consell és que és un mateix qui decideix si pot fer alguna cosa, i no els altres qui t’ho impedeixin.

Per acabar, de Roda o de Manresa?

La veritat és que a Roda hi estic molt bé. Tiraria cap a Roda.