Aquest cap de setmana acaba un nou Mundial de MotoGP. Haurà estat el seu 31è perquè va començar fa 30 anys. Ha canviat molt?
Sí, però va canviar sobretot a la primera dècada. Quan va entrar Dorna el 1992 és quan hi va haver el canvi més important. Abans era molt menys professionalitzat, hi havia menys estàndards, no hi havia horaris fixos, a molts llocs no hi havia boxes…
Hi ha altres caps tècnics que hi portin tants anys?
Em sembla que no, perquè ja fa 28 anys que faig de cap de mecànics. Potser hi ha gent en les categories petites de Moto2 o Moto3, però ara no em ve ningú al cap.
El seu debut va ser el 1989 quan Àlex Crivillé va aconseguir el títol de 125cc amb la JJ Cobas. Com ho recorda?
Ningú pensava que es podia lluitar pel Mundial perquè hi havia marques que dominaven, però l’Àlex va començar a fer-ho molt bé i l’escuderia es va adonar que li havia de donar alguna cosa més. Així va ser com vaig començar, però no als circuits sinó al banc de proves preparant els motors.
Vostè va tenir de mestre l’enginyer Antonio Cobas, que va marcar una època.
Era una persona increïble. Ell portava el tema dels xassís i era un innovador. La part de motor la duia Eduardo Giró, per mi el millor enginyer del món de dos temps. Vaig aprendre molt de tots dos.
El mateix Crivillé, Alberto Puig, John Kocinski, Álex Barros o Jorge Lorenzo són dels pilots amb qui ha treballat. Canvia molt la manera de fer-ho en funció del pilot?
Sí. La feina és la mateixa, però la manera d’entendre’t i comunicar-te canvia. És molt important saber què et vol dir un pilot. Cadascú s’expressa de la seva manera i com que treballem amb detalls perquè la moto ja està feta és molt important entendre el llenguatge de cada pilot. Quan et diuen que la moto vibra has de saber amb quina freqüència i amplitud. És el mateix concepte però per un vol dir una cosa i per l’altre, una altra.
És complicada la relació mecànic-pilot?
A la competició sempre hi ha tensió. Això no vol dir mal rotllos però sí que hi ha pressió.
Els seus millors anys van ser al costat de Lorenzo a Yamaha, on van vèncer Valentino Rossi amb la mateixa moto i van ser els únics capaços de guanyar un títol a Marc Márquez?
A títol personal, els millors van ser els de JJ Cobas, perquè si ets inquiet és el millor que et pot passar aprendre allà i fer les motos des de zero, no com ara que només fas la posada a punt. Però per èxits sí que els millors van ser aquells guanyant tres mundials i 47 curses i fent més de 100 podis.
Vostè coneix bé la Yamaha i l’Honda perquè ha treballat a totes dues. Què li ha passat a un campió com Lorenzo més enllà de les lesions per retirar-se així?
S’ha fet molt mal a l’esquena però va perdre la confiança en la moto. Ell en necessita una que sigui molt educada i gens gamberra. Les fàbriques treballen sobretot pel pilot que guanya i a Márquez ja li va bé l’Honda però no a ell i ho ha passat malament.
Separar-se de vostè tampoc el devia haver ajudat.
No ho sé. Si tu has treballat amb un pilot quan les coses van bé saps què necessita, si no has anat mai bé no tens la referència.
Amb el canvi del mallorquí a Ducati vostè va preferir continuar a Yamaha, primer amb Maverick Viñales i després amb Franco Morbidelli. Per què?
Les fàbriques japoneses són diferents a les europees i tenir la fàbrica a prop fa que hi vulguis anar. Això no em venia de gust. Ja he passat èpoques d’estar molts mesos fora de casa i ara tenia ganes de tenir una mica de temps lliure. No hi va haver cap problema i ell ho va entendre.
Quina ha estat la millor moto que ha vist?
Una és l’Honda 500, la dos temps, que era increïble, i l’altra la 212, de cinc cilindres del primer any de MotoGP, molt senzilla però molt ben feta. Era una joia sense grans innovacions.
I la millor evolució?
No sé si han estat evolucions o involucions, però els canvis grans han estat el pneumàtic monomarca i l’electrònica comuna.
També hi deu haver aspectes positius avui en dia.
És molt més còmode. Ara marxes dimecres i tornes diumenge amb avió. Abans quan tocava Europa ho fèiem seguit durant dos mesos i mig.
Com valora la carrera de pilots com Rossi o Márquez?
A Márquez encara li queda; a Rossi, no, tot i que no sabem si està al final perquè mentre continuï fent-ho bé serà allà. Han estat gent molt important, però tota la vida hi ha hagut ídols.
I el fet que hi hagi tants pilots catalans?
No sé si és bo pel Mundial. Ara entre Itàlia i Espanya hi ha el 60% dels pilots i és difícil crear ídols si la competència és de casa. Als anys 80 hi havia competència entre països, però ara és entre persones que van a entrenar juntes i no hi ha tanta rivalitat.
S’havia imaginat mai que la seva vida seria així?
No, però tampoc m’imaginava treballant en una altra cosa. Jo estava preparant motos pel Campionat de Catalunya i d’Espanya i a Moià hi venia Eduardo Giró. Quan m’ho va oferir jo tenia una empresa de transport i em vaig vendre els camions i vaig anar a treballar l’endemà mateix.
Com és el seu dia a dia?
Acostumem a començar a les 8 del matí i acabem a les 8 del vespre. Es fan entrenaments al matí i a la tarda i un cop acabats has de parlar amb el pilot per veure què pots millorar.
Li queda corda per estona?
En tinc 62, no em queda gaire. Tinc un any de contracte i després ja veurem, però no m’he plantejat plegar. No em cansa viatjar.
Morbidelli va desè a la classificació. Quina valoració fa d’aquesta temporada?
I també acabarà desè. Ha fet una bona temporada, però tenia un handicap que és que l’any passat va competir amb una Honda privada a la qual es va acostumar. Hem perdut unes quantes curses intentant fer anar la moto com aquella i al final vam entendre que la Yamaha és la Yamaha i cal adaptar-s’hi. Li falta ser una mica més agressiu i amb la temporada de Quartararo ha quedat una mica eclipsat.
