Escrivint una pàgina de la història

Sempre amb la pilota als peus. Aquesta és la imatge que tenen d’ella tots els qui la coneixen des de petita. De fet, la família recorda que costava convèncer-la de deixar-la a casa, a Borgonyà, quan baixaven a donar un volt per Vic encara que fos Mercat del Ram i haguessin de passejar entre una gran gentada, i la prova d’aquesta fixació i necessitat de tenir una pilota a prop és que encara ara als maleters dels cotxes dels seus pares se n’hi poden trobar. El que sent Bruna Vilamala pel futbol és autèntica passió i les moltes hores que hi ha dedicat i el sacrifici que ha hagut de fer per entrenar i jugar lluny de casa van tenir com a premi la consecució de la primera Copa de Campiones d’Europa de la història del Barça diumenge passat a Göteborg contra el Chelsea. La futbolista osonenca va viure l’enfrontament des de la banqueta, però en una temporada en què Lluís Cortés li ha donat minuts tant a la Champions com a la Lliga, la jove, que d’aquí a quinze dies farà 19 anys, pot presumir d’haver-hi posat el seu granet de sorra.

“És un somni que estic gaudint moltíssim. Si m’ho haguessin dit abans de la pandèmia no m’ho hauria cregut. Són molts anys de treball i esforç que ara donen els seus fruits tot i que crec que no som conscients del que hem fet”, assegura. I és que Vilamala va signar l’estiu passat el seu primer contracte professional amb el club blaugrana per tres temporades, i tot i ser jugadora del B va entrar així també en dinàmica del primer equip, amb qui ja havia debutat l’1 de febrer de l’any passat quan tenia 17 anys i 7 mesos. Va ser un salt natural des de la base, on va arribar la temporada 2014-2015 per jugar a l’Infantil Aleví procedent de l’AEC Manlleu, club on l’últim any s’havia estrenat en un conjunt femení. Anteriorment, Vilamala sempre havia estat l’única jugadora en equips masculins, també al Ges Nord, el seu primer club. Per voluntat pròpia, la jugadora va voler començar a jugar a futbol amb una extraescolar de l’escola Lloriana seguint els passos del seu cosí i ja mai més res ni ningú l’han apartat d’un esport que la fa absolutament feliç. Ni tan sols el trencament de creuats que va patir la temporada 2018-2019 i que la va tenir allunyada dels terrenys de joc tot un any. Va ser just després de proclamar-se campiona d’Europa Sub-17 amb la selecció espanyola, un altre dels èxits destacats fins ara a la seva trajectòria. “Quan vaig començar els meus pares es pensaven que duraria dos dies perquè soc molt tímida i creien que no encaixaria en un grup de nens, però sempre m’hi vaig trobar bé i mai em va importar. Jo l’únic que volia era jugar, m’era igual amb qui fos”, reconeix. Llavors no era conscient de l’existència del conjunt femení del Barça ni molt menys li passava pel cap que ella podria arribar a guanyar una Champions com feia l’equip masculí que seguia per la tele. “Abans ja s’havia picat molta pedra però nosaltres hem enganxat l’època del creixement del futbol femení fins arribar a despuntar a Europa. Estem lluny del masculí en l’àmbit econòmic però cada vegada ens sentim més reconegudes. El femení és pura passió i a mi m’encanta que sigui així”, diu.
Imprescindible pels tècnics de les seleccions i els de tots els equips per on ha passat del Barça, Vilamala, que és esquerrana, destaca per la seva polivalència ja que tot i ser interior pot jugar d’extrem a les dues bandes i també de punta. En aquesta posició és, de fet, on l’ha situat preferentment aquesta temporada Lluís Cortés i això ha afavorit que marqués deu gols en els nou partits en què ha tingut minuts, un dels quals fa quinze dies contra el Granadilla que els va valer la Lliga a les blaugranes. “Jo sabia que el meu rol aquesta temporada era entrenar amb elles i ajudar. El meu equip és el B i no m’esperava tenir tants minuts i convocatòries. Entrenar amb elles ja és un regal perquè aprens moltes coses de futbol i també d’alimentació i descans. Soc una jugadora completament diferent a la de l’estiu passat”, comenta.

Per tot plegat, aquesta està sent, sens dubte, una temporada que Bruna Vilamala recordarà temps no només per l’aprenentatge i les vivències que ha tingut, sinó també perquè estan arribant els èxits i perquè es pot arrodonir encara més a finals de mes amb la Copa de la Reina. “Volem el triplet i també guanyar tots els partits que ens queden de lliga. Crec que aquest dimecres amb l’Athletic Club ja vam demostrar que tenim ganes de tot. Hem treballat molt per arribar fins aquí i volem mantenir-nos-hi i continuar guanyant. Hem crescut molt mentalment”, apunta.
Més enllà del Barça, personalment aquest també ha estat un curs de canvis per a la de Borgonyà. S’ha establert a Barcelona, on estudia Psicologia a la UB, i així ha pogut deixar enrere els feixucs –però malgrat tot divertits, com recorda– viatges en tren i en cotxe amb altres jugadores blaugrana d’Osona, el Ripollès i el Vallès Oriental fins a quatre dies a la setmana per poder fer el que més li agrada, sempre amb l’acompanyament de la família. Un equip paral·lel al que forma amb Losada, Hermoso, Putellas, Bonmatí o Martens i que també ha estat clau perquè ara ella hagi acabat fent història. “És molta satisfacció la que sento de poder regalar tot això que estem vivint a la meva família. Sempre han estat al meu costat”, recorda.

De Borgonyà a Göteborg, un premi a una passió pel futbol que es manté intacta.