El Dia Internacional contra l’LGBTIfòbia en el futbol –i per extensió a tot l’esport– es commemora el 19 de febrer, dia en què va néixer el futbolista britànic Justin Fashanu, el primer que va fer pública la seva orientació sexual i que es va suïcidar el 1998 fruit d’una depressió per la pressió que rebia per ser homosexual. Enguany la commemoració ha tingut més visibilitat que mai després que el futbolista del Getafe cedit a l’Sparta de Praga Jakub Jankto hagi estat el primer de la Liga a fer pública la seva homosexualitat, i també hi han volgut posar el seu granet de sorra des de l’àmbit local els futbolistes Toni Riera i Gerard Martínez.
El primer és un vilatortí de 40 anys que va iniciar-se en el futbol al seu poble amb 5 anys i que encara ara el practica al Viladrau de Quarta Catalana. De jove havia cridat l’atenció de Barça i Espanyol, però dues ruptures de tíbia i peroné en poc temps de diferència li van impedir gaudir de l’experiència. “El més amunt que he arribat és a Primera Catalana amb el Tona i per sort mai he tingut cap problema per la meva condició sexual. Sempre m’han respectat als equips on he estat i també els rivals i espero que continuï sent així”, comenta Riera, que afegeix que ell va sortir de l’armari tard. “Jo havia estat casat i amb dona i vaig fer-ho amb 33 anys. En aquell moment sí que vaig notar la distància d’alguns companys de vestidor, però ara ho visc amb molta naturalitat”, continua.
Riera, que és davanter i enguany porta cinc gols en set partits –els que ha pogut disputar quan les lesions l’han respectat–, celebra que es commemori el dia contra l’LGTBIfòbia i també accions com la que va impulsar el Calldetenes la temporada passada de fer lluir braçalets de capità amb l’arc de Sant Martí a tots els equips. “Hi jugava l’any passat amb l’equip d’Aficionats i va estar molt bé. Penso que seria bo que tothom ho fes en aquestes dates per ajudar a conscienciar. El futbol és per a tots i l’ha de poder practicar tothom”, defensa. També creu que és motiu de satisfacció que amb els anys s’hagin fet passes per normalitzar la realitat del col·lectiu, “perquè ara els joves tenen molta més informació que jo, que fa 30 anys ho vivia cohibit perquè no sabia com em repercutiria”.
L’opinió és compartida pel taradellenc Gerard Martínez, que ha fet una aturada en la pràctica futbolística però té clar que hi tornarà. Aquest jove de 24 anys, que actualment està estudiant Veterinària a Bulgària, va començar a jugar a futbol amb 8 anys al seu poble primer amb nens i quan es va crear el femení amb noies i més tard va passar pel Vic Riuprimer i el Gurb. “Vaig sortir de l’armari com a noia lesbiana amb 13 anys i als 17 vaig tenir clar que volia començar un procés de transició de gènere, que va ser llarg i complicat”, recorda.
Aquest trànsit cap a noi trans amb canvi de nom i DNI inclosos combinat amb la dificultat d’assistir als entrenaments són els que el van fer decidir a deixar el futbol. “Com que em vaig canviar el sexe al DNI la federació no em podia deixar jugar amb equips femenins i se’m va fer complicat imaginar-me jugant amb un equip masculí, tot i que no crec que hagués tingut problemes com mai vaig tenir amb les meves companyes”, afirma. Sí que recorda les dificultats que va tenir en els inicis, perquè alguns entrenadors li diguessin Gerard o comentaris d’alguns equips rivals quan ja havia començat a hormonar-se. “La situació més incòmoda la vaig viure una vegada quan les hormones ja m’havien fet tornar més atlètic i l’entrenadora rival va demanar que demostrés que podia jugar en aquell equip femení. Com que m’havia deixat el DNI va voler entrar a veure’m mentre em dutxava”, relata.
Unes experiències a camps i vestidors que Martínez i Riera han volgut explicar a EL 9 NOU per contribuir a sensibilitzar la ciutadania sobre els drets de totes les persones a gaudir d’una pràctica esportiva lliure de discriminació per raó d’orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere.
