Des de quan és president del CF Castellterçol?
Farà set anys que vaig entrar a la Junta i com a president fa gairebé quatre anys.
Com s’hi involucra?
Vam entrar amb un company com a entrenadors de futbol base fa deu o dotze anys i a poc a poc ens vam anar involucrant en diferents coses del club. Vam començar a col·laborar amb la junta i vam anar veient com funcionava tot. Més endavant la Junta va dir que volia plegar i la majoria de persones que vam entrar a la nova junta érem un grup d’amics del primer equip però també de coneguts del poble i vam fer molta pinya des del principi.
A banda de president, és l’entrenador del primer equip. Costa gestionar-ho?
Sí, no és fàcil. Però per mi la gran sort d’aquest club és que som tots. Jo no em sento president sinó que soc un membre més de la junta. Però a vegades hi ha situacions en què has de canviar de paper.
En els darrers anys el club ha crescut.
Sí, estem molt contents perquè creiem que hem fet reviure el club. Tenim molta gent que ens acompanya i ens ajuda en el dia a dia, gent que val un imperi, que col·labora, com ho fa l’Ajuntament, molta gent del poble, amics… I al final és aquesta energia i les nostres ganes de fer créixer el club que ens fan organitzar actes i activitats per donar a conèixer el club però sobretot perquè volem que la gent senti els colors. I ara pensem que el treball ha donat els seus fruits, la gent ens coneix i parla de nosaltres.
Quina valoració en fa, de la temporada passada?
Molt difícil i complicada en tots els àmbits, l’econòmic, el social i l’esportiu. Ha estat un desgast important en tots els sentits i ha costat molt poder tornar a jugar, motivar la plantilla, poder entrenar amb condicions, però també, per exemple, va ser un cop molt dur no poder fer un dels tornejos d’estiu més importants de la comarca, i m’atreviria dir de Catalunya. Però al final pensem que tothom està igual, que la pandèmia ha passat factura a tots els clubs i que s’ha de tirar endavant.
Com es presenta aquest any?
Molt emocionats perquè hem fet un campus aquest estiu i hem tingut molt ressò i hi ha vingut molta gent. Aquesta temporada esperem tenir entre 5 i 6 equips de futbol base i aquesta dada per aquest club és molt positiva, ja que sempre estàvem entre un i dos; també hem fet un femení que comptarà amb una vintena de nenes del poble i estem molt il·lusionats, és una cosa que fa dos anys era inimaginable. I a tots aquests equips de la base, cal sumar-hi el primer equip masculí i el primer equip femení. Tots dos gaudeixen de bona salut, amb gent de la casa, amb gent que sent els colors. Però sobretot m’agrada destacar que estem treballant per poder fer créixer el futbol base. Tenim un camp de gespa molt ben condicionat, i això també ens ha ajudat a tenir més nens i nenes i poder créixer.
L’objectiu del primer equip és consolidar-se a Tercera?
L’objectiu principal és la permanència. Ara ja portem tres anys a aquesta categoria però cada temporada és diferent i el primer que hem de fer és salvar-nos.
Aquest any tornarà el derbi del moianès amb el Moià. Serà un dels partits més esperats…
Sí. La xispa, el rebombori de derbi ja se’n comença a parlar. Ens coneixem tots, i és un partit molt important, per als clubs, els jugadors i l’afició. Fa un any ells estaven a Quarta i nosaltres a Tercera i aquesta rivalitat sí, es troba a faltar, hi ha moltes ganes. És un partit on hi ha moltes emocions, la gent té molta passió i crec que amb els anys s’ha igualat el nivell.
Durant l’any, quines activitats fan?
Sempre fem un campus d’estiu i un de Nadal però el que marca la diferència del nostre club és el torneig de futbol sala a l’estiu. Enguany hem fet la 43a edició, les 42 primeres de manera ininterrompudes. És un torneig que crea un ambient social molt important a la comarca, ve gent de moltes comarques de Catalunya de les diferents categories i que fa que la gent conegui el poble i el club.
El dia que deixi de ser president, com li agradaria deixar el club?
Crec que tal i com està. M’agradaria deixar-lo que estigués molt bé, molt sa, que qui entrés ho trobés tot molt fàcil. És a dir, que quan deixem el club els meus companys i jo, que qui vingui al darrera, tingui les condicions fàcils per poder seguir amb el club i que se l’estimi com ho fem nosaltres. Al final, tot són etapes i les etapes s’acaben. Però m’agradaria que fos gent amb ganes, que aporti coses noves a un club que ara mateix està en un moment amb molta vida, amb un moment maco de viure’l i esperem que quan hi hagi aquest relleu, el club estigui tan bé com ho està ara.
