A finals del mes d’octubre i en el marc de l’11a Nit de l’Arbitratge català, el Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA) de la Federació Catalana de Futbol va distingir Josep Tió i Torras amb motiu dels seus 50 anys de servei al CTA.
Nascut a Vic, Tió recorda que cada quinze dies anava a veure la UE Vic al camp del carrer Gallissà. Va ser allà on va començar a interessar-se pel món de l’arbitratge: “La bandera m’agradava i fins i tot em vaig fer un banderí a casa”. A principis del 1973, poc abans de fer 18 anys, va arbitrar el seu primer partit. Encara no tenia cotxe i d’aquells primers passos al món de l’arbitratge recorda que “anava moltes vegades amb autocar, adaptant-me als horaris i havent-me d’esperar moltes hores abans de començar el partit i tornar amb la Guàrdia Civil, amb l’equip visitant o amb qui fos”.
Va anar passant per totes les categories fins arribar a Tercera Divisió la temporada 1983/84. D’aquella època recorda el primer àrbitre osonenc que va arbitrar a Segona B, Manel Bolaños, de Sant Hipòlit, i el fet de poder viatjar per mig Espanya per arbitrar: Las Palmas, Mallorca, Almeria, Sevilla, Saragossa i fins i tot el Santiago Bernabéu a Madrid: “Gràcies a l’arbitratge he conegut món i molta gent”.
La temporada 1989/90, per un desacord amb el Comitè, es va donar de baixa com a àrbitre en actiu, però des de llavors ha continuat col·laborant amb el CTA realitzant diverses facetes. En destaca les dues etapes en les quals va ser delegat del CTA a Osona i també la tasca d’àrbitre auxiliar –informador– que continua realitzant en aquests moments.
Diverses persones l’han acompanyat al llarg de la seva trajectòria en el món de l’arbitratge. En destaca la que va ser “la meva mà dreta”, Miquel Gorchs, però també Wenceslao Morera i José Martínez: “Em van ajudar que tot funcionés bé”, i en especial a Jordi Barnils. De Tió va sorgir la idea de dedicar-li, el desembre de 2012, l’aula de formació que hi ha al local de la delegació osonenca de la Federació Catalana de Futbol.
Tió té clar que “el fet de fer d’àrbitre va influir en la meva formació com a persona perquè aprens a saber estar i aguantar”. Té clar que “el món de l’arbitratge ha canviat molt però si tornés a tenir 18 anys ho tornaria a repetir”. Comenta que “els àrbitres no han de sortir aplaudits dels terrenys de joc, però tampoc se’ns ha de faltar al respecte. Els equips es poden preparar un partit, els àrbitres no, i han d’actuar sobre el que passa en el que ha de ser una reacció instantània. I a vegades es pot equivocar”. De totes les tasques que ha realitzat al CTA, Tió comenta que “cada cosa al seu moment”.
Actualment, un cop per setmana habitualment se’l pot veure en algun camp de la comarca fent d’informador. La seva tasca consisteix a avaluar l’actuació de l’àrbitre des de la condició física, la col·locació i seguiment del joc o les decisions que pren”.
