Ferran Jutglà, el nen que volia jugar a Primera

“Era diferent”. Així defineixen Ferran Jutglà, en Ferranet, alguns dels entrenadors osonencs que ha tingut en les seves diferents etapes a la comarca, abans de fer història i debutar a Primera Divisió amb el Barça. “Devia tenir 4 o 5 anys quan juntament amb Jordi Saborit el vam entrenar al CF Sant Julià. A aquella edat ja apuntava maneres, era el més petit del grup, el que tenia més tècnica i més caràcter”, destaca Albert Morató, que en va ser el primer entrenador: “Quan no li deixaven xutar una falta s’empipava de valent”. Després d’una breu etapa al club del seu poble, Jutglà va fitxar pel Vic Riuprimer. Manel Checa el va entrenar en Benjamí: “Ja era nerviós i sempre volia la pilota, tenia alguna cosa diferent que la resta i un caràcter guanyador”.

Litus Arjona el va entrenar en la seva etapa d’Aleví: “Era rebel, en el bon sentit, s’hi feia molt. El veig jugar ara i em recorda a quan era petit, veig la seva imatge”. El testimoni d’Arjona al Vic Riuprimer el va recollir Èric Palomo, en el seu primer any d’Infantil, i el recorda com un nen “amb un caràcter i una mentalitat guanyadora, amb qualitats diferents a la resta, tant tècniques com tàctiques”. I com a jugador que destacava de la resta, l’Espanyol es va fixar en ell i hi va jugar tres temporades. La 2015/16, però, el club blanc-i-blau no el va renovar i va tornar al Vic Riuprimer: “Va arribar tocadet”, recorda Quim Quintana, que el va entrenar aquella temporada, en el seu primer any de Juvenil. Però de seguida “va tornar a ser ell. Aquell jugador amb ganes sempre de fer un pas més i de seguida li van sortir nòvies”.

La temporada següent va fitxar pel Bellvitge Juvenil, i com que la temporada del Divisió d’Honor va acabar molt d’hora no va dubtar a jugar els últims sis partits amb un Sant Julià que llavors ja entrenava Cesc Pla: “Ens va demanar de venir, era l’equip del seu poble, hi jugaven amics seus, i nosaltres vam estar encantats de tenir-lo. Aquell any ja ho teníem tot fet i en els últims partits tots vam disfrutar. Encara que llavors devia tenir 17 o 18 anys i estava en etapa de formació, es notava que portava un ritme diferent, era superior”.

Sant Andreu, València B i Espanyol B són els equips que han vingut després, abans que aquest estiu s’incorporés al filial del Barça i que aquest desembre fes història en el seu debut a Primera: “Ell sempre deia que jugaria a Primera”, recorda Arjona, que com a anècdota destaca que “en el darrer any d’Aleví encara vam jugar en futbol 11, al Jabac Terrassa hi havia en Riqui Puig i se les tenien per veure qui era el millor. I ara estan junts. La gent del futbol els coneixia, els seguien i et deien que podrien arribar lluny”.

A banda de les seves qualitats futbolístiques, hi ha una cosa en la qual també destaquen aquests exentrenadors seus i és en la seva proximitat, i és que molts d’ells encara ara hi mantenen el contacte i aquesta setmana, on no només ha debutat sinó que va marcar un golàs a la Maradona Cup contra el Boca Juniors, hi han parlat: “No hauria dit mai que celebraria un gol del Barça”, diu rient Arjona, aficionat perico que destaca de Jutglà que “va madurar molt ràpid i això és important”. “Em vaig alegrar molt del debut”, afegeix Palomo, mentre que Quintana i Pla conclouen: “Un jugador humil, que continua treballant, que hi pots parlar i, sobretot, amic dels seus amics”.

Jutglà no s’ha oblidat de la seva comarca, dels seus orígens ni tampoc del seu poble, on aquesta setmana ha estat en boca de tothom. Esperant la seva continuïtat a Primera, aquest cap de setmana ha tornat a ser convocat amb el primer equip per disputar el duel de lliga al Camp Nou contra l’Elche. (dissabte, 18.30h)