A les portes de Nadal, el soroll dels motors va tornar a despertar la ciutadania de Seva aquest diumenge al matí, amb la disputa de la cursa de resistència de 3 hores amb enduro Laia Sanz, que arribava a la 7a edició. Francesc Aguilar va pujar al punt més alt del podi després de volar durant tota la jornada i firmant la volta més ràpida, de 4 minuts i 20 segons. Francesc Moret, segon, i el tàndem format per Marc Molins i Èric Garcia va completar el podi sènior. Aquest any, la prova va comptar amb un total de 80 participants. 76, és a dir, la gran majoria, van competir en parelles, podent fer un canvi de moto amb l’altre integrant de l’equip, però quatre incansables i valents van recórrer les tres hores de manera individual. Pel que fa als millors locals van ser Gerard Font i Guillem Crivillé, que van quedar per davant d’Oriol López i Oriol Autet i es van ruixar amb cava al final de la prova, després de recollir el premi fet de pissarra.
Els boscos de Serrabardina de Seva van agrupar una gran quantitat de públic durant tota la jornada, especialment a partir de 2/4 d’11 del matí, tot i que els pilots van fer un tastet del circuit de 3 quilòmetres i mig de 9 a 10. Respecte a la resta de categories, en la femenina, les úniques i grans guanyadores van ser Bet Peropadre i Clàudia Llauradó, que van competir conjuntament. El tàndem format per Aniol Roca i Àlex López va ser el guanyador en júnior, superant Liam Sanjuan, segon, i la parella de Martí Roset i Lluís Marsol, tercers.
També hi havia dues categories de veterans: Jesús Serra i Joan Tomàs van ser els més ràpids de més de 40 anys i Pere Saborit i Martí Puigrodon, els campions de més de 50 anys. Una de les protagonistes de la cursa va ser Laia Sanz, la pilot resident a Seva, que a poques setmanes del Dakar va voler ser present a la prova que porta el seu nom: “És un plaer veure tants amics del poble. Nadal està ben a prop i hi ha hagut molt ambient”, destacava la campiona del món. Tot i que en les primeres edicions hi va participar, Sanz assegurava que “ara pràcticament no vaig amb moto i aquí has d’estar molt entrenada”, afegint que “ha fet un dia espectacular, ben d’hora al matí estava ben gelat i el terreny un pèl sec”.
El circuit constava de dues parts: la superior, on també es podia fer el canvi de pilot, i la inferior, on es va efectuar la sortida, a l’estil Le Mans amb la moto aturada, i el salt, que es podia estalviar, però et feia perdre uns segons. “Com que hi ha gent de tots els nivells és una cursa pensada per a tothom”, deia Sanz.
{{ comment.text }}