Un cop finalitzat CAFE i el curs d’entrenadors, Albert Soler va decidir anar 10 mesos a Austràlia per aprendre anglès, cosa que li faria obrir més portes per poder desenvolupar tasques futbolístiques. Abans de tornar, comenta, l’empresa on havia fet les pràctiques anteriorment –Soccer Services Barcelona– ja li va oferir un projecte: “Com que sabia anglès em van proposar anar a Finlàndia a desenvolupar clubs”. L’objectiu era clar: “Millorar l’anglès i aprendre futbol”. Finlàndia, a diferència dels països veïns com Suècia i Noruega, no té tanta tradició futbolera, i és el país de la zona amb menys desenvolupament futbolístic. Però la tendència va canviant. “A Finlàndia és molt popular l’hoquei sobre gel, però cada vegada hi ha més nens que juguen a futbol”. El futbol nacional finlandès es mou entre dos noms: Jari Litmanen i Sami Hyppia. Amb aquest últim, exjugador del Liverpool, entre altres, hi té una vinculació: “Litmanen i Hyppia són els més famosos a escala nacional. De fet, nosaltres estem treballant juntament amb la Sami Hyppia Academy”, explica.
En l’etapa formativa, on hi ha més diferència respecte als nens de Catalunya és en la competitivitat. “La competitivitat ben entesa és positiva i aquí no he vist que cap nen s’enrabiés quan perd un partit”. A més, la majoria d’entrenadors són pares. Com a curiositat, també, explica que els nens finlandesos són molt fredolics. “Al mes de maig encara van amb gorro i malles, em fa molta gràcia”.
Pel que fa a l’adaptació al país, en general va ser bona. “Evidentment és un país on fa fred, però quan estàs a menys 5 o a menys 10 graus ja no es nota tant la diferència”. Els dies d’hivern es fa fosc a les 4 quarts de 5 de la tarda, però l’Albert entrenava a les tardes i podia aprofitar les estones de claror per al seu temps de lleure.
També el va ajudar molt, en l’adaptació, que tothom parli anglès “fins i tot la botiguera del poble sap parlar anglès, o l’entén”. En principi el projecte era per estar-hi dos anys, però per la bona experiència es va allargar fins a tres anys. Malgrat haver estat quatre anys allunyat de Catalunya, Soler sempre ha mantingut el contacte amb amics i entrenadors catalans. Creu que hi ha molta diferència amb el futbol formatiu finlandès, sobretot perquè “es gaudeix d’una gran formació en l’àmbit d’entrenadors i de recerca de jugadors, i la diferència és total”. A més allà “està molt ben vist ser de Barcelona”. Acabat de tornar de Finlàndia, Soler continua vinculat a l’acadèmia de Barcelona i exercint tasques en clubs com el Vic-Riuprimer i el Montesquiu. El seu és el primer reportatge d’una sèrie que sortirà cada divendres a EL 9 NOU.
