El migcampista osonenc Albert Orriols viu el millor moment de la seva carrera futbolística a Sabadell. Després de ser clau en l’ascens a Primera Federació la temporada passada, enguany s’ha consolidat com un dels pilars de l’equip, que lidera la classificació i disputarà la final de la Copa Catalunya. Amb 28 anys i després d’una trajectòria forjada en el futbol osonenc, Urri gaudeix del futbol professional amb ambició i sense posar-se límits.
El vigatà Albert Orriols, conegut futbolísticament com a Urri, encadena dues temporades històriques amb el Sabadell. El curs passat va ser una peça clau en l’ascens a la Primera Federació, i aquesta temporada l’equip arlequinat va líder i és finalista de la Copa Catalunya. A 28 anys, el jugador osonenc s’ha consolidat com un dels pilars indiscutibles de l’equip de Ferran Costa.
Quina és la seva trajectòria abans d’arribar al Sabadell?
Tot el futbol base el vaig passar al Vic i al Vic Riuprimer, que llavors es van ajuntar. Després vaig estar quatre anys al primer equip del Vic Riuprimer a Segona Catalana, i l’any de la covid vam pujar a Primera. Llavors vaig anar al Vic una temporada, la següent al Figueres, dues a l’Olot, i ara aquí al Sabadell és la meva segona temporada.
Troba a faltar el futbol amateur?
A veure, ja vaig passar aquesta etapa i m’ho vaig passar bé. Vaig gaudir del futbol, però estar en una categoria com la Primera Federació i amb un club com el Sabadell es gaudeix d’una altra manera, ara és la meva feina i m’ho estic passant molt bé, com un nen petit, perquè no m’imaginava arribar aquí. I a més a més, tal com estan anant les coses aquest any, és increïble.
Com arriba al Sabadell?
Amb en Lucas, que va acabar essent aquell estiu el director esportiu del Sabadell, ja havíem parlat abans que acabés la temporada. Ell estava al Badalona Futur, i em va dir que confiava molt en mi, que estigués al club on estigués ell em volia. I bé, al final, un club com el Sabadell, quan et truca a la porta un dels grans de Catalunya…, no m’ho vaig pensar ni un moment.
En dos anys s’ha convertit en un dels migcampistes referents de Catalunya.
Per mi és un premi, un regal. No m’imaginava estar a aquestes alçades fent una temporada com la que estic fent, tant a nivell individual com col·lectivament. Llavors, treballar com el que més, aprofitar les oportunitats i la confiança que em donen, però també ser conscient que costa molt, i que he arribat fins aquí però tampoc em vull aturar aquí. O sigui, l’ambició és gran, i a veure què em depara el futur.
És una persona molt estimada, pel club i per l’afició. Quin és el secret?
L’any passat va ser un any dur, un any que havíem d’estar a dalt, tothom ens situava com els grans favorits i va ser un any difícil perquè no vam tenir la regularitat que havíem de tenir. A més a més, em vaig lesionar, vaig estar gairebé quatre mesos fora, i sí, m’estimen molt i jo els intento tornar a dins del camp tot el que em donen.
Tot i que va ser dur, al final hi va haver ascens.
Era una temporada que tothom ens donava com a favorit i quan no et veus allà dalt t’entren dubtes, van canviar d’entrenador, amb el nou entrenador no vam aconseguir enllaçar victòries, jo estava lesionat i per mi era molt més difícil… Però hi va haver un punt d’inflexió, que va ser el partit d’Olot. Vam guanyar, vam encadenar victòries i ens vam ficar en el play-off a l’últim partit. I allà sí que vaig veure que l’equip tenia opcions, perquè mentalment vam arribar millors, vam arribar més forts. Va ser increïble, perquè, com et dic, va ser un any molt dur, també a títol personal, amb la lesió, però va acabar bé i va ser un alliberament brutal.
Com ha anat el debut a Primera Federació?
Doncs immillorable. Ningú s’imagina, ni nosaltres mateixos, la temporada que estem fent, ni que aniríem primers a hores d’ara. Un equip que venia de Segona RFEF, i que la columna vertebral de l’equip era de jugadors que no havíem jugat mai a Primera RFEF. Estem gaudint moltíssim, en Ferran (Costa) ens porta al límit, és un entrenador que t’exigeix, però a la vegada estic gaudint molt del dia a dia, dels entrenaments, de competir, i després vas a camps increïbles, amb grans aficions, clubs històrics, i com et dic, gaudint, però a la vegada exigint, perquè no volem que sigui una temporada bona, volem arribar al final amb tot.
Hi haurà opcions d’aconseguir un nou ascens?
Opcions n’hi ha, al final som aquí. Serà difícil, molt, perquè queden vuit partits, està molt igualat. Nosaltres hem de fer el nostre camí i intentar treure el màxim de punts possibles, potser serà un tòpic, però hem de pensar en el següent partit i no mirar més enllà, i en els últims dos, tres partits veurem on arriba cadascú i amb quines possibilitats.
Són finalistes de la Copa Catalunya i s’enfrontaran al Barça B.
Sí, també és una mica la identitat d’aquest equip, que hi ha clubs que la Copa Catalunya l’han deixat una mica en segon pla, i nosaltres li hem donat importància des de la primera eliminatòria. Sabíem que era un títol, que amb sis partits podies aixecar la Copa, llavors estem a la final, no sabem quan es jugarà, però sortirem amb l’ambició de guanyar-la, i particularment em fa il·lusió.
La Copa del Rei no va anar tan bé, van caure eliminats amb el Depor. Com va ser l’experiència de jugar amb un històric del futbol espanyol?
Va ser increïble, va ser una nit de Copa brutal, a més a més l’estadi feia molt goig. Vam competir de tu a tu, diria que potser el 0-2 va ser excessiu, però al final el Deportivo tenen jugadors diferencials, que no perdonen. Nosaltres vam tenir les nostres opcions i com a experiència va ser brutal.
El 2025 també va defensar els colors de Catalunya.
Sí. Jo mai havia estat a les categories inferiors de la selecció, i quan vaig rebre la trucada vaig tenir una il·lusió molt gran per representar el meu país, i fer un partit contra Palestina, a l’Estadi Olímpic…, va ser una jornada increïble, amb tota la meva família, els meus amics, envoltat de jugadors que estan a Primera Divisió, va ser molt guapo.
Viu professionalment del futbol, s’ho hauria pensat mai?
Fins fa poc, no. Al final és un esport que li has de dedicar hores, que a part dels entrenaments també t’has de cuidar, i aquest entrenament invisible et requereix temps, per si vols donar al 100% el teu rendiment. Arriba un punt que si a aquesta categoria ja tothom és professional, potser hi ha sous de no professional, però tothom es dedica a això.
On es veu en el futur?
M’agradaria seguir al Sabadell, m’agradaria continuar aquí, i continuar, si pot ser, en una categoria superior. Estic feliç aquí, em tracten bé, l’afició m’estima, la directiva em té molta confiança, també el cos tècnic… hi estic molt bé.
Abans que es pogués dedicar completament al futbol, feia de professor de pàdel. Li van tots els esports?
Sí, bé, he estudiat INEF, i no és cap secret que m’encanten els esports. Quan estava a Figueres i l’Olot sí que no podia viure el futbol i llavors m’ho compaginava a les tardes fent de professor de pàdel. M’encanta el pàdel, com també altres esports, però ara ho tinc més difícil. Només hi jugo per les vacances o algun dia molt de tant en tant.
