“Ser professional és el meu somni i lluitaré per complir-lo”

Nascut a Sant Hipòlit de Voltregà, Miki Codina és una de les perles futbolístiques que conserva la comarca d’Osona. Voltregà, Manlleu i Damm han estat els clubs on s’ha format el jove defensa (2002) abans d’haver de marxar de casa per jugar amb el Juvenil del Betis i, posteriorment, el primer equip del Logroñés. Codina continua fent passos en la seva carrera i la seva gran darrera temporada a nivell individual ha provocat que l’Intercity de Primera Federació sigui el seu pròxim destí.

Anem pel més recent. Com es produeix el teu fitxatge per l’Intercity?

Vam acabar la temporada amb el Logroñés (Segona Federació) i no vam aconseguir pujar de categoria. Llavors, vaig rebre diverses propostes d’equips de Primera Federació i la de l’Intercity és la que em va cridar més l’atenció. La confiança que em van transmetre des d’un primer moment, l’interès de l’entrenador i l’innovador i ambiciós projecte del club van ser clau per a la meva decisió final.

Arribes a un equip d’una categoria superior. Què n’esperes d’aquesta temporada a nivell col·lectiu i individual?

Per una banda, a nivell col·lectiu espero que, a l’haver-hi tants fitxatges, el vestidor estigui molt unit per poder competir el millor possible i obtenir una bona posició en la classificació.

D’altra banda, a nivell individual espero fer bons partits i poder jugar els màxims minuts possibles per tal de fer-me un nom en aquesta categoria.

Parlem de la teva etapa a la UD Logroñés, on hi has estat tres temporades. La teva gran tasca al filial va fer que finalment juguessis amb el primer equip, on has acabat sent molt important.

Tot estant una categoria per sota les ofertes que em van arribar, em va costar molt marxar. Han estat tres anys que m’he sentit com a casa. Jugar amb les grades plenes i amb l’escalf de l’afició ha estat una experiència única. A més, aquesta última temporada ha sigut increïble. El vestidor estava molt unit i he tingut l’oportunitat de gaudir de molts minuts. Esportivament, ha estat el millor any des que jugo a futbol.

L’etapa de Juvenil la vas jugar al Betis. Com va ser l’experiència?

Jugar amb una pedrera va ser espectacular. Vaig anar cap a Sevilla amb 16 anys i, tot i que era un gran canvi tant a nivell de club com de vida, l’adaptació va ser molt ràpida. Va ser un honor jugar en un club tan històric. És una etapa que, sens dubte, em va fer créixer com a futbolista i com a persona.

Fa anys que vius fora de casa. Com és aquesta aventura?

Sempre dic que com a casa enlloc, però totes les experiències viscudes fins al moment han estat molt positives. Amb 16 anys pensava que em costaria més viure fora de casa i fou el contrari. Tant al Betis com al Logroñés he estat molt a gust. De fet, Logronés l’he considerat la meva segona casa. A més, he anat rebent visites de familiars i amics.

Els teus anys al Manlleu et fan créixer molt com a futbolista. Tant, que llavors fas el salt a la Damm.

Sempre havia jugat al Voltregà amb els meus amics, fins a Aleví, que vaig anar a Manlleu. Allà vaig veure que estava preparat per jugar a categories superiors i podia prendre’m el futbol més seriosament. Tinc un gran record dels quatre anys que vaig jugar allà. Sempre dic que el Manlleu és l’equip de la comarca que més es viu el futbol.

Actualment jugues de central, però abans jugaves al mig del camp.

Sí. Fins i tot a Manlleu havia arribat a jugar de davanter. El canvi es va produir quan era Cadet de segon any, a la Damm. L’equip tenia moltes baixes a la defensa i vaig jugar alguns partits de central. Llavors em va convocar la Selecció Catalana i, allà, també em fan jugar de central. Des d’aquell moment ja em vaig quedar en aquesta posició.

Remuntem als teus inicis. Quan comences a jugar a futbol?

Primer vaig provar l’hoquei, ja que és l’esport per excel·lència del meu poble. Però, no em va anar del tot bé i amb quatre anys vaig començar a jugar al CF Voltregà. Vaig estar-hi forces anys i, tot i competir en les categories més baixes, recordo que teníem una bona generació.

Quin ha estat l’entrenador que consideres que t’ha influenciat més?

En Jorge Freixes, que és l’entrenador que vaig tenir en el primer any que vaig estar a la Damm. El pas del Manlleu a la Damm era considerable i em va ajudar i ensenyar molt. Amb ell vaig aprendre molts aspectes tàctics, però també li tinc un record especial perquè era una gran persona.

El futbol t’ha donat l’oportunitat de gaudir de grans moments. Amb quin et quedaries?

Si m’hagués de quedar amb un moment potser seria aquest any, en les semifinals del play-off a Primera Federació davant el Guijuelo. Jugàvem a casa i, al primer minut, ens van expulsar un jugador. Vam haver de jugar tot el partit amb un home menys i, tot i així, vam aconseguir guanyar. Va ser un moment increïble, amb el camp ple i davant la nostra afició.

Per contra, quin creus que ha estat el moment més difícil?

Va ser al Betis, en el tercer any de Juvenil, quan em vaig lesionar dels lligaments creuats. Tot i ser un moment molt complicat vaig enfrontar la situació amb positivisme. Vaig tenir la sort d’estar rodejat de professionals, els quals em van ajudar molt i la recuperació va anar molt bé.

Quins han estat els teus referents?

El meu ídol de petit era l’Eto’o. Em fixava molt en com competia, la seva actitud i el seu sacrifici. L’altre referent que sempre he tingut ha estat en Messi, ja que considero que és el millor jugador de la història.

Com és en Miki Codina fora dels terrenys de joc? Quines altres aficions tens?

Soc molt amic dels meus amics i molt proper. M’agrada passar temps amb la família i els amics i fer poble. Com a bon Sac i Ganxo que soc, l’esport que més m’agrada fora del futbol és l’hoquei.

Finalment, on et veus d’aquí a tres anys?

D’aquí tres o quatre anys em veig jugant a futbol “com un animal” i com a professional, a Primera o Segona Divisió. És el meu somni i lluitaré per complir-lo, sempre gaudint del procés.