Quan parlem de Club Esportiu Moià parlem de les seccions de futbol, natació (piscina), tennis i pàdel. En el club “el carnet se’l poden passar de pares a fills i no els renumerem”, explica el seu president, Paco del Moral.
Agustí Vives té el carnet de soci número 8 d’aquesta entitat històrica del Moianès que fa dos anys va celebrar el centenari (1922-2022). De fet, el club va néixer davant l’entusiasme de la pràctica del futbol, del qual Vives és el més veterà del club. I per això és “el primer soci de la secció de futbol”, explica el president.
“Tota la meva família ha estat vinculada al Club Esportiu Moià”, recorda Vives, que té 89 anys i forma part de la història del club. Va viure amb especial il·lusió la celebració dels 100 anys del club i és que ell ha viscut pràcticament el 90% de la seva història.
El seu pare, tiets, fills i nets han jugat a futbol amb el club. De fet, Vives recorda que “he jugat en tres camps diferents, al del Castellnou i als dos de la zona on hi ha l’actual, a la carretera de Barcelona”, i per tant també ha viscut l’evolució del futbol, de les instal·lacions i d’un club que a poc a poc ha anat incorporant seccions. De l’època com a jugador però també com a aficionat es queda amb els partits amb el Castellterçol: “Hi havia una gran rivalitat, allà hi tinc grans amics, però al terreny de joc no ho érem pas”, recorda. Deixa clar, però, que “un cop s’acabava el partit, el futbol es quedava al camp, i els amics eren els amics”. I són precisament aquests partits amb el Castellterçol del que més troba a faltar: “Es creava un caliu màgic al camp, allò eren derbis”. Tot i que ara no va al camp perquè diu que “hi fa molt fred, però hi havia anat molt” i era un fidel seguidor a l’equip i al seus èxits. De fet, encara que actualment no hi vagi “hi tinc grans amistats i segueixo els resultats del primer equip” i per això es mostra content de “com va aquest any. M’agradaria que pugés”.
En aquest sentit recorda alguns dels ascensos que va aconseguir l’equip però també els descensos: “El futbol són etapes, i sempre hi ha hagut bons i mals moments, però em quedo amb els bons”. Sempre disposat a donar un cop de mà al club, als anys 70 va formar part de la junta directiva i per tota aquesta vinculació amb el club es mostra orgullós de tenir el carnet de soci número 8 i de ser el més veterà de la secció de futbol. “No recordo quan ens vam fer soci, però és com si sempre ho hagués estat.” Una secció on podria jugar una quarta generació de la família, el seu besnet, que ara té 2 anys.
