Vostè és president de la UE Vic i de la Fundació UE Vic.
Sí, són dues entitats diferents però som les mateixes persones les que ho gestionem.
I des de quan n’és el president?
La Fundació es va fundar el maig del 2015 i jo en soc president des del segon any. I de la UE Vic vam entrar fa quatre temporades.
I com arriba a la presidència?
La Fundació és un projecte que vam dissenyar Ramon Carrascal i jo mateix juntament amb moltes altres persones. En aquell moment estàvem treballant tots dos en el món de l’educació i pensàvem que havíem d’aconseguir que la pedagogia i el futbol fossin dos conceptes que no es donessin l’esquena. I ens semblava que hi havia una manera de plantejar el futbol formatiu diferent del que coneixíem o diferent al que havíem vist fins ara. Després de tres anys de rodatge, en un moment donat la UE Vic semblava que hi havia una junta que acabava i que no tenia intenció de continuar i després d’un parell de reunions amb l’alcaldessa i el regidor d’Esports, ens van plantejar d’agafar el primer equip.
Hi hauria la possibilitat de fusionar-ho tot en un sol club?
Inicialment ho havíem mirat i aquesta era la nostra intenció, però després vam veure algunes dificultats no tant en l’àmbit jurídic sinó de la perspectiva de la Federació. I vam optar per continuar tenint les dues entitats. La Fundació, dedicada fonamental al futbol formatiu i la UE Vic, als primers equips, masculins i femenins.
Un equip masculí que ha fet una temporada molt irregular.
El nostre projecte des que vam agafar el primer equip és pujar a Tercera el Vic, perquè creiem que és un club i una ciutat que ho mereix. Aquest any no hem estat regulars i això ens ha penalitzat. L’objectiu continua sent pujar, ens hauria agradat fer-ho l’any del centenari però la temporada vinent encara estarem dins dels actes del centenari.
Hi haurà canvis o una revolució a l’equip de cara a la temporada vinent?
Revolució no perquè creiem que el que hem de fer és consolidar tota la feina feta, però estem treballant per a la propera temporada i segur que hi haurà novetats per aconseguir l’objectiu.
Aquesta temporada han apostat molt pel femení.
Sens dubte. Estem molt contents de com ha anat. Hem fet un gran treball tots plegats i les jugadores han tingut un compromís molt gran. Però en el tema del futbol femení m’agradaria explicar que nosaltres tenim una mirada diferent de com es gestiona fins ara. Pensem que estem en una ciutat que té un projecte educatiu on l’educació és mixta. Per tant, som de l’opinió que aquest mateix model educatiu de ciutat s’ha d’aplicar a l’esport, nosaltres apostaríem perquè el futbol base fins al futbol 7 (dels 3 als 12 anys) fos futbol mixt i fos obligatori perquè creiem que és una contradicció que els nens i les nenes a l’escola puguin jugar junts i quan arribin al camp de futbol els haguem de separar. L’esport no pot donar missatges contradictoris.
Quants equips tenen a la Fundació i quin és l’objectiu?
En tenim 27 i l’objectiu continua sent créixer perquè creiem que aquest és un model que funciona. Tenim molta cura en la selecció dels nostres entrenadors/es perquè més enllà de la titulació nosaltres demanem que tinguin unes habilitats pedagògiques potents. Es tracta d’aprendre a jugar a futbol però sobretot es tracta d’educar i passar-ho bé.
Aquest any s’estrenen en l’organització d’un torneig d’estiu.
Si hi ha un element que identifica la Fundació i per extensió la UE Vic és la innovació. I amb sis anys hem posat en marxa molts projectes, alguns de caràcter social que donen sentit al concepte de la Fundació però també en l’aprenentatge de futbol. I ara una de les iniciatives que volem portar a terme aquest any és un torneig de futbol 7 de prebenjamins a juvenils.
Com va l’escola de tecnificació?
Tenim 35 alumnes molt consolidats i no en tenim més perquè no disposem de prou espai. Ara han començat les obres del tercer camp i pensem que quan estigui operatiu això ens permetrà fer créixer aquesta escola a banda de l’escola de futbol base.
Enguany celebren el centenari? Com està anant?
Molt bé. Sempre diem que el centenari ha de servir per retre un homenatge i reconeixement a totes les persones que han format part de la història del club i des de les diferents perspectives i també ha de ser un punt d’inflexió i marcar les bases per als propers 25 anys.
El dia que plegui de president, quin club li agradaria deixar?
Un club en el qual la gent se senti orgullosa de formar-ne part i un club inspirat en els valors i la metodologia que Ramon Carrascal hi impregna, que és qui porta el timó del projecte.
