Debutar al Mundial un dimecres a les 11 del matí no va ser un impediment perquè desenes d’aficionats es reunissin sobretot en bars per veure el duel del Marroc contra Croàcia (0-0). Els lleons de l’Atles han disputat al llarg de la història sis Copes del Món (1970, 1986, 1994, 1998, 2018 i 2022) i el fet d’encadenar dues classificacions consecutives amb un combinat que practica un joc atractiu ha tornat a enganxar molta gent després d’anys de desenganys i desfetes.
És el cas del jove de Balenyà Ibrahim Aloli, exjugador de futbol i futbol sala a l’equip del seu poble i també a Centelles, que amb una samarreta amb el nom d’Achraf Hakimi, el lateral del Paris Saint-Germain i un dels ídols del Marroc, el seguia compartint taula amb un grup d’amics. “Els aficionats del Marroc som molt passionals i ho vivim molt, sobretot els joves. La d’ara és una selecció molt europea, amb molts jugadors que no han nascut ni al Marroc i tenim molta esperança d’arribar a vuitens”, assegurava, malgrat ser conscient que no els ha tocat un grup fàcil, l’F, que completen Bèlgica i el Canadà.
Aloli, de 24 anys i que va arribar a Osona quan en tenia 8, estava pendent dimecres de la televisió, que narrava el partit en àrab, però també anava equipat amb l’ordinador portàtil per veure més en detall algunes jugades. “Ens falta un golejador, però si aquests dies juguem com a la primera part d’avui ens pot anar bé. Hem tingut més la pilota i hem jugat millor que Croàcia”, comentava al descans amb el seu amic Omar Hadi, també de Balenyà.
Tots dos tenen clar que el Brasil, França i l’Argentina però també Anglaterra o Bèlgica seran les grans protagonistes d’aquest Mundial de Qatar, que passarà a la història per ser un dels més polèmics. Un tema que també surt a la conversa. Aloli creu, per exemple, que és innegable que “les condicions dels treballadors no són bones”, mentre que Hadi considera que “no tot és com es pinta des de fora” i que molta gent “desconeix aquests països”.
El lloc que aquests joves van escollir per veure el partit contra la vigent subcampiona del món va ser la cafeteria Rif Al Hoceima, del carrer Raimon d’Abadal de Vic. La regenta un altre apassionat del futbol, Ahmed Hassan, i porta el nom del seu municipi natal, al nord del Marroc, d’on va marxar amb 17 anys –ara en té 43–. “El futbol ho és tot per a mi i hi he jugat aquí a Vic, al Gurb, al Balenyà i al Riudeperes, entre d’altres”, explicava sense deixar de servir tes amb menta, la beguda estrella de tots els qui anaven entrant al seu local. “És la nostra cervesa, el beure que demana tothom”, deia. Entre els qui li’n demanaven un got hi havia alguns companys de l’equip Amic Amazigh amb qui disputa la lliga de futbol aficionat.
“Som d’un país que viu molt el futbol i si no fos perquè avui és un dia entre setmana i al matí no hi cabríem de tanta gent”, afirmava amb l’experiència d’haver viscut ja un altre Mundial amb l’establiment obert, el del 2018.
L’estrena del Marroc va ser amb bona nota tant per a Hassan, Aloli i Hadi com per a la trentena de seguidors més amb qui van compartir matinal al bar. Només van faltar els gols, però tots coincideixen que el combinat els il·lusiona “perquè juga amb ganes”.
