Nascut en un petit poble de l’Atlas marroquí, Ilyas Chaira va arribar amb 6 anys a Ripoll amb la seva família. Seguint les passes d’amics i companys de classe i empès per l’atracció que sentia per la pilota va fer els primers tocs a l’Escola de Futbol del Ripollès sota les ordres de tècnics com Jordi Blanco i Sergi Bassaganya.
Hi va estar fins als 16 anys, quan el seu talent va cridar l’atenció del Girona. Al club de Montilivi va continuar la seva progressió i també va saber treure profit dels minuts que li van permetre gaudir les cessions a l’Eivissa, el Costa Brava i el San Fernando.
Aquest estiu el futbolista ripollès de 22 anys, que va començar jugant de central i al mig del camp i que ha anat avançant la seva posició amb els anys, va renovar amb els vermells-i-blancs fins al 2026, i ha estat cedit novament, aquesta vegada al Mirandés de Segona Divisió, que és qui li ha permès fer el debut al futbol professional.
“Ha estat increïble, una experiència molt bona. El dia que vaig jugar al camp del Gijón, al Molinón, per exemple, va ser molt emocionant i vaig al·lucinar de jugar davant tanta gent”, confessa el jove, que ha estat internacional dues vegades amb la selecció Sub-20 del Marroc.
Després de poc més d’un mes a la província de Burgos, Chaira bromeja i diu que ja està completament adaptat a Miranda de Ebro “perquè fa fred igual que a Ripoll perquè és al nord”, i sobre el nou club i els seus companys assegura “que hi ha molt bon grup i molt bona gent”. Es tracta d’un equip jove que no es marca cap objectiu més enllà d’anar partit a partit “sabent que la Lliga és molt llarga i que el més important a Segona és no abaixar els braços”.
Un cop disputades quatre jornades, els vermells-i-negres es troben a la zona mitjana d’una taula classificatòria que encapçala el Saragossa seguit de l’Espanyol. Són tretzens amb quatre punts, els tres de la primera jornada contra l’Alcorcón (4-0) més el de l’empat de la darrera jornada al camp de l’Osca (1-1) del gurbetà Samu Obeng, ja consolidat a la categoria igual que el santjoaní Àlex Corredera amb el Tenerife.
Pel mig, els de Miranda de Ebro, que aquest diumenge reben l’Andorra, van perdre contra l’Espanyol (0-1) a casa i també en la visita a l’Sporting (3-0). “Al principi vaig notar que el ritme és molt superior en aquesta categoria, però ja m’hi he acostumat”, comenta Chaira, que ha tingut minuts en tots els partits, si bé la primera titularitat no va ser una realitat fins fa quinze dies quan es va enfrontar als pericos. “Em va fer molta il·lusió. És un dels grans i, a més a més, jo que he jugat a les categories inferiors del Girona m’hi he enfrontat molts cops. Conec molts dels joves que van jugar”, destaca.
Justament aquell dia la seva família el va visitar i el va veure jugar a l’estadi d’Anduva, “cosa que va ser molt bonic per a tots”. Ara, el jove ja té ganes de disposar d’un permís llarg –només tenen un dia de festa a la setmana ja que entrenen cinc dies a banda del de partit– i poder tornar uns dies a Ripoll, on manté el contacte amb amics i també amb companys dels primers anys de futbol. Una època en què ja somiava viure el somni que ha aconseguit fer realitat. El proper objectiu és marcar el primer gol a Segona, si bé reconeix que el seu tret diferencial són les assistències.
