“Jugar a Primera Catalana ha estat un premi”

Quant fa que és el president del Vic Riuprimer REFO?
Fa 25 anys.

Com arriba a la presidència?
Amb l’antic president, Josep Roura, erem molt amics, però ell va voler plegar i com que amb Pep Vall hi teníem la canalla ens va demanar que ho agaféssim nosaltres. I des de llavors, encara hi som.

En aquests anys, el club ha viscut diverses fusions.
Sí, quan vaig entrar a la presidència era Riuprimer a seques. Després ens vam fusionar amb el futbol base Vic Remei i l’Escola de Futbol d’Osona i va ser quan vam fer el Vic Riuprimer REFO, el 2009.

Content d’aquesta fusió?
Sí, tot i que el Vic primer es va voler fusionar amb nosaltres i després va marxar per fer la Fundació. Però nosaltres estem molt contents com a Vic Riuprimer REFO. Tenim unes categories bones pels equips i necessitàvem aquesta fusió. El camp de Santa Eulàlia de Riuprimer era petit per a tants equips i d’aquí va venir la fusió amb el Base Remei.

La relació amb la Fundació UE Vic és bona?
Sí. No és pas dolenta. Però clar, som dos equips que compartim el mateix camp i sempre hi ha els típics estira-i-arronses.

Comparteixen camps però la seu principal del Vic Riuprimer és a Santa Eulàlia?
Sí, allà hi tenim el camp de gespa natural però també tenim les oficines al Remei, a Vic, amb uns vestidors. Ara també ens faran un altre camp de gespa artificial, que també compartirem amb el Vic, però és que si no no hi cabem.

El primer equip, després de dues temporades a Primera Catalana, finalment no ha aconseguit la salvació.
Per nosaltres jugar aquests dos anys a Primera Catalana ha estat un premi. Hem pogut disfrutar i gaudir de la categoria aquests dos anys. Som un club que fa 25 anys jugàvem a Tercera Regional, no ens ho hauríem pensat mai jugar a la mateixa categoria que el Vic i el Manlleu. Ho vèiem lluny i durant dues temporades ho hem disfrutat. Potser aquests últims partits no tant, perquè n’hem perdut molts i els resultats no han acompanyat, però durant la resta de la temporada sí. Estem mentalitzats que l’any vinent tornarem a Segona Catalana.

Quin ha de ser l’objectiu de la temporada vinent?
Passar pàgina i intentar ser un dels equips de dalt i pujar, però si no podem no passa res. Som un club que no paguem a ningú perquè no tenim recursos per pagar els jugadors i el que no podem fer és gastar-nos els cèntims del futbol base per mantenir un primer equip. La filosofia del club és que els jugadors que surtin del futbol base del Vic Riuprimer REFO puguin jugar al primer equip i la Segona Catalana ja és una categoria maca per fer-ho.

La cara del club és el femení, que està fent un gran paper a la Primera Nacional.
Sí, s’està fent una gran feina en el futbol femení, perquè a banda del primer equip tenim uns equips al darrere que també estan a la part alta. Costa mantenir-lo, però rebem ajudes importants de la Federació.

Quants equips de futbol base té el Vic Riuprimer?
Som una trentena si comptem els primers equips.

L’essència del Vic Riuprimer és que sempre ha tingut categories altes quan parlem de futbol base.
Sí, són categories molt bones amb els A a Preferent i Divisió d’Honor. Aquest any esperem que el Cadet pugi a Divisió d’Honor, i l’Infantil que ja hi és i s’hi aguantarà bé.

Tenen un conveni amb el Barça i de fet molts jugadors formats aquí juguen en equips punters catalans.
Sí, n’hi ha molts. Amb el Barça tenim aquest conveni que té preferència i si hi ha un altre equip que els vol, els ho hem de dir. Ara els més destacats són Arnau Tenas i Ferran Jutglar, però la qüestió és que disfrutin. Però n’hi ha molts.

Organitzen tornejos al llarg de l’any?
Ara farem el Trofeu Josep Roura Castanyer, pel maig, que en els darrers anys per la covid no l’havíem pogut fer i que és per a infantils. Hi venen Barça, Espanyol, Reus, Girona, els equips més punters. I també el Trofeu del Mercat del Ram, tot i que aquest any no l’hem pogut fer. I llavors, els campus.

El dia que plegui de president, quin club li agradaria deixar?
Tal com estem ara ja m’agradaria, però costa molt trobar gent que se’n vulgui cuidar. Nosaltres som una pinya. A la junta som 14 i hi som, però costa molt trobar gent. Ho he provat, però no hi ha manera que surti un nou president.