La lesió de Vargas reobre el debat sobre el casc a l’hoquei

En els darrers dies, i arran de la lesió que va patir recentment el capità del CP Voltregà, Èric Vargas, s’ha obert un debat sobre la seguretat i l’ús del casc en l’hoquei. Des del 2022, en categories inferiors, la utilització d’aquesta protecció es va convertir en obligatòria i cada any aquesta norma escala una nova categoria. No obstant això, la gran majoria de jugadors sèniors, tot i les recomanacions, opten per no fer-lo servir perquè afecta en el seu rendiment. El 26 de gener passat, diumenge, s’enfrontaven l’Igualada Rigat HC i el CP Voltregà Movento Stern, en partit corresponent a la 15a jornada d’OK Lliga. Durant el duel, el capità del conjunt osonenc, Èric Vargas, va rebre un fort cop de bola a la cara, que li va provocar la ruptura del pòmul maxil·lar. Tot i l’accident, la bona notícia és que aquest darrer dilluns Vargas va ser operat amb èxit. A causa d’aquest incident, i altres de semblants que s’han produït en altres moments, els últims dies s’ha generat de nou un debat entre la societat de l’hoquei català, i estatal, sobre la seguretat i l’ús del casc. Des de l’any 2022, en categories de la base, l’ús del casc va passar a ser obligatori. Cada any s’implementa a una categoria superior, donant, d’aquesta manera, continuïtat a la regla. Actualment, arriba fins a la categoria júnior (nascuts entre l’any 2006 i 2007). La iniciativa ha resultat ser un èxit. “És un encert, ja que ha demostrat que redueix el risc de patir lesions i traumatismes al cap”, indica Climent Muñoz, entrenador del Martinelia CP Manlleu femení. Així i tot, en la categoria sènior, l’ús d’aquesta protecció deixa de ser obligatori. L’única excepció està en els porters. Malgrat la seva recomanació, la immensa majoria de jugadors i jugadores opten per no fer servir el casc a l’hora de competir o entrenar. Alguns prefereixen utilitzar altres proteccions, com el protector bucal, tot i no fer, ni molt menys, la mateixa funció. La justificació d’aquesta decisió, segons els mateixos jugadors, es deu al fet que l’ús del casc afecta negativament en el rendiment, dificultant la comoditat i reduint la visibilitat i la percepció dels sorolls. “Entenc la posició dels jugadors a l’hora de no voler-se posar el casc, perquè perden visió perifèrica del joc i no és del tot còmode”, comenta Muñoz. Ramon Pardo, entrenador del Vic HC, també empatitza amb els jugadors en aquest sentit: “Si jo ara hagués de tornar a jugar, també ho faria sense casc; per la comoditat i perquè així pots potenciar al màxim les teves capacitats”. Així i tot, Pardo és conscient dels riscos que això suposa i expressa que “la lesió d’Èric Vargas et fa replantejar les coses”. “És evident que, quant a seguretat, amb el casc, el risc de patir aquest tipus de lesions és mínim”, afegeix. Pel que fa a Ferran López, entrenador del CP Voltregà Movento Stern, reconeix que “em costa posicionar-me sobre el que és més correcte”. Tot i que “la protecció facial i cranial és imprescindible, no cal monopolitzar-la només amb el casc”, comenta. “S’ha de buscar i treballar en una forma híbrida i versàtil, que protegeixi, però que a la vegada sigui còmode per al jugador”, apunta. A més, López expressa que una de les solucions “és ser clars amb la normativa del xut exterior. Veig molts nens que xuten malament, amb l’estic inclinat a sota, i se’ls aixeca la bola”. “S’ha d’ensenyar i, si cal, sancionar-ho”, afegeix. Tot i que, tal com comparteixen Pardo i López, “l’hoquei tradicional i més pur és amb la cara descoberta, per altra banda, Muñoz defensa l’ús del casc, “ja que l’hoquei cada dia s’està tornant més físic, la bola és brutal i això pot provocar lesions importants”. Així i tot, Muñoz afirma que “s’han d’intentar millorar les condicions dels cascos, que no s’entelin, ampliant la visió i millorant la sensació de calor i claustrofòbia”.Finalment, segons López, el futur del casc en les categories adultes passa pel que facin els més joves: “Veurem com pugen les noves generacions, que estan acostumades al seu ús, i si al fer el salt a sènior continuen portant-lo o no”. El capità ja és a casa després de l'operació, però no posa data per tornar a les pistes Arnau Jaumira Èric Vargas, el capità del Patí Voltregà, que va rebre l’impacte d’una bola a la cara ara fa 15 dies en un partit de l’OK Lliga i va haver de ser operat dilluns a la Vall d’Hebron de Barcelona, ja és a casa des de dimarts. L’impacte ha obligat a reforçar amb plaques el maxil·lar i el voltant del nas pels dos costats de la cara, a banda que també se li va enfonsar un pòmul. Van ser més de quatre hores d’intervenció, cosa que l’obligarà un quant temps a menjar triturat. “A part d’això estic de conya”, ironitzava aquest dijous a la tarda. De moment no posa data al retorn, conscient que la recuperació anirà per llarg. Sobre la qüestió del casc, creu que s’acabarà imposant, però personalment defensa que es recuperi la línia antijoc, que impedia carregar xuts de lluny.

La lesió de Vargas reobre el debat sobre el casc a l’hoquei

‘Hat-trick’ de seleccions per a Carlota Fabregó, del CP Roda

Tona es prepara per rebre l’OkSamba, el 3×3 d’hoquei patins més gran dels darrers anys

Tona acollirà el 3×3 d’hoquei patins amb 60 equips i més de 200 participants

“Em costarà assumir que ha acabat una etapa que m’ha fet molt feliç”

LA PREGUNTA

Quina valoració fa la de la visita del papa?

Bon Preu dona per resolta la incidència que ha provocat faltes de producte en alguns supermercats

Es constitueix la societat Làctics Tarradellas

“Venir a Finlàndia ha estat una de les millors decisions que podia prendre”

Cinc agents dels Mossos acaben ferits quan anaven a detenir un lladre a Vic

Comissen en una hípica d’Olot dues eugues de Taradell

Cremen dos cotxes a Sant Hipòlit diumenge a la matinada

Pilarin Bayés, 85 anys: “Continuo dibuixant cada dia, i moltes hores”

Oques Grasses desferma l'eufòria al Cabró Rock en l'últim concert a Osona

Cauen 46.000 euros de loteria a Torelló i 6.000 a Manlleu

Detingut després d'un forcejament amb la Guàrdia Urbana un lladre que havia robat a Vic