S’acaba l’any i les principals competicions motociclistes del país van posant el punt final. És el cas del Campionat de Catalunya d’enduro i de la Copa Catalana d’endurades, on un any més els Calvo s’han adjudicat alguns dels podis en Fèmines i Veterà 50. Ja fa sis anys que el pare d’aquesta família de Tona, en Jordi, de 55 anys, i les seves filles, la Mireia, de 24 anys, i la Júlia de 22, competeixen junts i el balanç que en fan és més que positiu, no només en l’aspecte estrictament esportiu sinó també familiar.
El primer d’aficionar-se a les motos va ser en Jordi quan tenia 12 anys i amb els anys va acabar encomanant la passió a les seves filles, que prèviament havien fet altres esports com el bàsquet, l’handbol o l’hípica. “Nosaltres també vam començar als 12 o 13 anys. Ja érem una mica grans però abans no ens cridava l’atenció”, recorda la Mireia, que diu que sempre han preferit prioritzar els estudis a l’esport. En van aprendre sobretot del seu pare, que anys enrere havia participat a l’Estatal, però també de la colla d’amics d’aquest, amb qui surten cada cap de setmana. “No és habitual que unes filles vagin amb la colla del seu pare i això m’agrada més que no pas que competeixin a un nivell molt alt”, afirma en Jordi, que també confessa que “al principi em resistia a comprar motos per a elles però quan vaig veure que els agradava vaig decidir posar-ho fàcil”.
El puntal de la família i la peça clau en l’engranatge per poder sortir a competir és la mare, Anna Mombiedro, que els fa l’assistència a les curses i que els acompanya a tot arreu juntament amb les parelles de la Mireia i la Júlia. “Per nosaltres aquest esport és família perquè marxem tots sis junts”, assegura el pare, mentre que les filles afegeixen que “la moto ens ha fet més família”. De fet, a la Mireia i la Júlia els agradaria competir algun dia a l’Estatal, però de moment no s’ho plantegen “perquè és car i o hi anem tots tres o no hi anem”. El pressupost, en un esport que té despeses importants, marca la temporada de la família, que no disposa de patrocinadors per fer-hi front però que sap fer broma de la situació. “Nosaltres portem a tot arreu les sigles CRC, de Calvo Racing Competition. No pot ser més cutre però és la realitat perquè nosaltres som els nostres propis patrocinadors i ja s’ha convertit en un símbol de la família”, explica entre rialles de les seves filles en Jordi.
A l’hora de competir els Calvo també s’identifiquen perquè tenen algunes normes. “Nosaltres davant el dubte frenem. No som de córrer molt. Cap dels tres és especialment bo ni tenim cap do, però amb voluntat i treball ens va molt bé. També les obligo a riure perquè si no ens ho passem bé ja podem plegar”, diu el patriarca. La Júlia hi suma que “el pare és molt estricte i si sortim ha de ser amb la moto ben neta i engreixada”. Ell detalla que tot plegat és perquè creu que el seu és un esport que permet transmetre molt valors i que té moltes aplicacions a la vida diària. “Si no pots pujar per un costat de la trialera s’ha de provar per un altre i si caus t’aixeques. És molt psicològic i també implica disciplina i ordre i això és el que busquem inculcar-los”, conclou.
Com a forma de lleure, tenen clar que la moto sempre estarà present a les seves vides, si bé no saben quant temps més competiran. En Jordi confessa que “quan corren elles em veig amb la necessitat de ser-hi tot i que em faig gran” i a les filles els “dona tranquil·litat saber que hi és perquè va a davant i si hi ha un perill saps que pararà i t’ajudarà”. De moment, doncs, sembla que el CRC continuarà donant gas.
