L’aplec de les motos clàssiques

Sagi Raurell

Els Amics de la Moto Clàssica del Lluçanès van tornar a convertir aquest diumenge Perafita en el punt neuràlgic de reunió dels romàntics de les motos. Enmig d’un ambient plujós, molt diferent per exemple a la pols i sequera que els participants es van trobar el 2007, l’edició d’enguany va conservar tots els encants i atractius guanyats amb el pas dels anys. Damià Picas, president del club, hi dona explicació: “Al Lluçanès a cada casa hi ha motos. I amb el pas del temps la gent les recupera dels seus garatges, trasters i, fins i tot, dels pallers de les cases de pagès, per tornar-les a gaudir”.

Ara fa 25 anys de la primera trobada, tot i que la concentració ja es va començar a gestar molt abans: “De fet, la primera edició va ser la conseqüència que els components de la nostra colla ens vam començar a fer grans”. Picas recorda que des de molt jovenets “sortíem en moto, anàvem a esmorzar al Collet i tornàvem”, i que fins i tot “participàvem en diferents competicions de caràcter amateur, les motos sempre han format part de les nostres vides”. El pas del temps va anar aparcant progressivament aquestes activitats fins que, amb un alt punt de nostàlgia, aquesta colla de moteros va decidir recuperar i retrobar sensacions amb les quals havien crescut i que trobaven a faltar. Per Perafita hi van passar aquest cap de setmana amants del món de les motos de tot el país. Alguns ja van començar a arribar divendres i el garatge de Picas es va convertir des de llavors en un garatge improvisat. Una part d’ells “arribats des de Barcelona conduint la seva pròpia moto clàssica per camins rurals des de la capital fins a Perafita”.

Al pavelló de la població els participants i visitants s’han meravellat de poder admirar algunes autèntiques joies d’aquest món, com la Vicru, una moto de fabricació totalment osonenca feta a Prats de Lluçanès l’any 1972 pels emprenedors Víctor i Cruells i que va competir en el Campionat d’Espanya de tot terreny els anys 1975 i 1976, pilotada per Víctor Sanjuan, fill d’un dels creadors. O també una Bultaco Sherpa T amb side-trial totalment original, una modalitat pràcticament desapareguda però que a finals dels setanta va comptar amb la seva pròpia competició. Els més romàntics del trial han pogut gaudir contemplant la Bultaco Sherpa S, que a banda de ser la primera moto de la marca fora de l’asfalt també va ser la primera trialera fabricada en sèrie i la primera no britànica a guanyar una cursa en el seu debut en competició de la mà de Samuel Hamilton Miller, un geni irlandès que va revolucionar el món del trial al costat del mític Paco Bultó. El resultat en va ser la Bultaco Summy Miller. De la Sherpa S només van fabricar-ne quinze unitats i en queden tres de localitzades, una a la col·lecció de Damià a Perafita, que aclareix que va tardar “cinc anys a reconstruir-la”.

L’ÀNIMA: DAMIÀ PICAS

Es diu Damià Picas, és de Perafita i va ser diverses vegades campió de la Copa Catalana de Trial de Clàssiques. Col·leccionista de motos i apassionat de Bultaco, va encapçalar fa 25 anys la iniciativa, compartida amb els seus amics de sempre, d’organitzar una trobada de motos clàssiques de muntanya a Perafita. Cinc lustres després, Picas continua sent l’ànima de la Bultacada, nom amb el qual va evolucionar l’esdeveniment, tot i mantenir sempre l’esperit obert a totes les marques.

Motero des dels vuit anys, després d’anys de sortides moteres matinals “primer només els diumenges i després els dissabtes i diumenges”, van compartir la idea de convocar una trobada de motos de muntanya –que amb el pas dels anys s’havien convertit en clàssiques–, per tal de poder seguir compartint la passió que els uneix: les motos. Eren temps en els quals motos de cros, trial o enduro compartien sortides.

Entre el 1993 i el 2013 se’n van celebrar 20 edicions consecutives, i enguany, després d’un parèntesi de quatre anys motivats per l’evolució dels requeriments administratius i la normativa legal, cada vegada més restrictiva i exigent en la documentació i assegurances necessàries, se n’ha celebrat el vint-i-cinquè aniversari.

Fruit d’una il·lusió, la trobada va anar creixent fins a arribar a convertir-se en la concentració en l’àmbit nacional més important de motos clàssiques. Reunir més de 200 motos s’ha convertit en una dinàmica habitual en un acte que consta d’una exposició, una fira i un esmorzar com a eix social de l’esdeveniment.