L’spring break, la setmana de vacances que fan al mes de març als Estats Units, ha portat de retorn a casa aquests dies el futbolista Fortià Munts. Ja fa dos anys i mig que va prendre la decisió de marxar a la ciutat nord-americana de Richmond per estudiar i jugar a futbol –el soccer d’allà– a la Virginia Commonwealth University i ara encara l’últim any a l’equip de la Divisió 1 de la NCAA.
Format al Voltregà, ja que va néixer a Sant Hipòlit –tot i que més tard la seva família es va traslladar a Roda de Ter–, aquest jove de 23 anys ha passat per diversos equips. “Primer vaig fer el salt al Vic Riuprimer i de Cadet A vaig anar al Vilassar de Mar. Els dos anys següents vaig estar a l’Espanyol i l’últim any de Juvenil, a la Damm. Aquell estiu vaig anar a fer unes proves a Itàlia amb la Lazio però vaig tornar i em vaig decantar pel Martinenc de Tercera Divisió. Allà em vaig trencar el menisc i no vaig poder jugar en tota la temporada però després em va fitxar el Gavà, també de Tercera, i aquella temporada sí que va anar bé. Vaig acabar jugant i vam fer el play-off d’ascens i vam pujar a Segona B”, recorda. Va ser llavors, en el seu segon any d’amateur, quan va emprendre l’aventura americana seguint els passos d’un conegut que el va assessorar sobre com fer-ho. “Tenia diverses opcions, però em vaig decantar per Virginia perquè m’oferien una beca completa i perquè l’estil de joc que apliquen m’agrada. L’entrenador va venir a veure’m i a conèixer els meus pares i això ens va fer acabar de decidir”, explica Munts, que en aquell moment estava cursant segon d’ADE a la Universitat de Barcelona. Als Estats Units ha fet un doble grau: “El semestre passat em vaig graduar en estudis interdisciplinaris de business i ciència física i ara l’any que em queda estic fent Relacions Internacionals”, diu.
Mentrestant, el migcampista osonenc ja estudia les possibilitats d’allargar la seva estada a través del futbol professional, “ja sigui a la Primera o a la Segona Divisió, i d’opcions n’hi ha”. I això que els seus inicis en terres nord-americanes no van ser fàcils. “Em vaig trencar el turmell i el peroné i vaig estar mig any recuperant-me. Aquesta va ser la part més dura”, confessa, a banda de “l’idioma i el menjar”. També es va haver d’adaptar a un futbol molt físic: “Jo soc un jugador més aviat petit a qui li agrada tenir la pilota. Allà no fan un futbol de toc si no tenen un entrenador que hi aposta. T’has d’adaptar al seu nivell físic, però després amb les qualitats tècniques dels jugadors d’aquí pots marcar la diferència”, relata Munts, que entrena cada dia de 8 a 11 del matí. La primera part de la temporada juguen arreu del país i la segona, amb equips de la seva conferència. “En alguns enfrontaments m’he trobat altres catalans. D’aquí a Osona sé que ha començat Nil Ayats, però no ens hem enfrontat. Crec que cada vegada n’hi ha més. El futbol està en auge, tot i que no és com el beisbol, el futbol americà i el bàsquet. Allà la marca Barcelona i Catalunya crida l’atenció i per un jugador d’aquí és una molt bona experiència, no només per jugar i estudiar a un bon nivell sinó per perfeccionar una llengua i conèixer una nova cultura ja que això t’enriqueix com a persona”, assegura Munts, que la setmana que ve reprendrà la seva rutina a la costa est.
