“L’escola és la porta de descoberta de l’esport”

Quin és el motiu de la visita que aquest dimarts ha fet a Osona?Des de que vam arribar a la secretaria, ara fa tres anys, el que teníem molt clar és que per a nosaltres era molt important que hi hagués més activitats, més ajuts i més territori. I va en relació amb aquests tres objectius, i també la Generalitat, una d’elles és la subvenció d’impacte, que és l’acompanyament a diferents activitats fora de les lligues ordinàries que passen a territori. Avui aquí visitàvem dos clubs que organitzen esdeveniments d’aquestes característiques. El Tennis Torelló, que organitza dos tornejos de tennis d’un cert nivell, i alhora també el Futbol Torelló, que organitza un torneig pioner d’esport femení. Dues activitats que s’impulsen des de la Generalitat i el que ens agrada és conèixer-ho de primera mà. I a Vic, perquè es fa un traspàs important, que és el testimoni de la ciutat del bàsquet femení català que passa de mans de Manresa a Vic. Com veu l’esport a la comarca d’Osona?Molt activa. Crec que teniu clubs de característiques molt diverses, que d’alguna manera nodreixen esports molt diferents i que hi ha talent. Cada vegada que s’inaugura una instal·lació esportiva, al cap d’uns mesos, ja comences a tenir el problema de falta d’hores de pista, perquè generes un espai i automàticament la comunitat genera club, genera afició, i la Catalunya Central crec que és un despunt d’efervescència en aquest sentit. Crec que és un panorama que empenta i sobretot és gràcies al secret de l’esport català, que principalment són els seus clubs. És important aquesta visibilització?Molt. Per a nosaltres havia de ser la legislatura de l’esport i de l’esport femení. Hi ha una frase que és molt simbòlica que diu que “allò que no és anomenat no existeix”. I amb esport femení crec que allò que no és anomenat sembla que no existeix. L’esport femení fa molt de temps que hi és, però hem tingut gent que ha fet un esforç molt important perquè l’esport femení fos present i estigués nodrit amb molts èxits esportius. Què passa? Doncs que probablement ha estat poc visibilitzat i això conseqüentment vol dir que no tenim referents. I ho hem de fer fent projectes pioners, perquè no hi ha una sola eina màgica que transformi tot aquest univers. Per exemple, l’exposició “Jugo com una nena”, al Palau Robert, que era una provocació. Aquesta frase que tots hem sentit transformar-la, que això fos un sentiment d’orgull. Accions i projectes que van lligats amb el tema econòmic. S’hi ha d’invertir més?Sí, és una aposta clara. Una proposta de noves accions, però també de reforç econòmic. Hem passat, i aquesta setmana ho publicàvem, d’una ajuda de 750.000 euros a 6 milions. Per tant, des que hem arribat a aquesta legislatura ho hem multiplicat per vuit. Això és una aposta potent, però és que no només hem multiplicat la quantitat sinó l’acompanyament. Aposten per la igualtat d’oportunitats en l’esport.Sí, perquè no tots som iguals i crec que això també ho hem de reivindicar moltes vegades. El que sí que reivindicàvem és que és impossible que guanyis una carrera de 100 metres lliures si les dones o gent amb discapacitat surt de 15 metres enrere. Per tant, el que hem de fer és igualar aquestes oportunitats per a tots, que hi hagi equitat, que tothom tingui recursos per poder practicar el seu esport. Per fer-ho possible es necessiten tècnics i formació.Hi havia una demanda molt clara. Ens trobàvem en un escenari que cadascú rep formació sobre el seu esport. I hi havia una demanda genèrica del món de la discapacitat o fins i tot de qualsevol esport que ha d’assumir dins de la seva estructura l’esport inclusiu. Ara hem instaurat unes noves càpsules formatives que han tingut un èxit molt bo, s’ha començat a comarques gironines, s’ha duplicat la demanda de places de cada curs que hem fet, realitzat per una entitat amb gent amb discapacitat perquè d’alguna manera dotem els nostres formadors de les eines necessàries per incorporar tota aquesta gent amb alguna discapacitat a l’activitat ordinària. Cal invertir en la millora d’instal·lacions?És imprescindible. Fa 10 o 15 anys que el nostre país era orfe d’inversions en equipaments esportius. Això ens ha portat a tres realitats. Una, equipaments de fa 20-30 anys que han tingut un manteniment deficitari. Per tant, ara cal una intervenció a fons. Dues, equipaments que s’han mantingut però que davant la demanda d’instal·lacions s’han d’ampliar, i tres, que realment tots, i crec que aquí és una tasca compartida amb les diferents administracions, siguin ajuntaments, diputacions, generalitats, i també la tasca que en l’àmbit social fan els més de 15.000 clubs que tenim al nostre país, hi ha molta gent que fa esport. I tenim també el fet que la dona s’ha incorporat al món de l’esport. Què ens falta ara? Donar més espais perquè hi ha una demanda de més instal·lacions esportives. I aquí la Generalitat ja ha tret una primera línia d’acompanyament de 200 milions en cinc anys per línies per a tots els ajuntaments per millorar les instal·lacions i de futur un nou equipament a cada comarca catalana. Quina és l’aposta per l’esport escolar?Hi ha el Pla Català d’Esport a l’escola, que és un pla ambiciós, que es desplega amb els consells esportius de cada comarca, perquè entenem que al final l’escola és la porta de descoberta. A l’escola tu descobreixes, tens el primer tastet, amb tot l’esport, i arriba a tothom. I després, a partir d’aquí, cadascú amb la seva sensibilitat pot anar desenvolupant amb altres eines. Per tant, també és una de les potes principals del Pla Estratègic 2030 amb programes d’èxit com l’Esport Blanc. L’Esport Blanc és un projecte adreçat a nens de tercer i quart de Primària, que arriba a tots els escolars de les comarques del Pirineu perquè aprenguin a esquiar. És un projecte on fan sis sessions a la neu i que proven diferents esports per després d’alguna manera incorporar un determinat esport en un territori que tens més proper. És un exemple d’algunes iniciatives que es duen a terme. Com s’ha viscut des de la Secretaria General de l’Esport el cas Rubiales?Crec que va ser un cas clar de denúncia, ho hem dit des de sempre. A vegades són percepcions, són subtileses, tots sabem una mica però no diem res i de cop surt un focus molt mediàtic, amb una imatge que diuen que val més que mil paraules, i va ser la culminació de quelcom que ja s’intuïa. La selecció espanyola de futbol feia molt de temps que denunciava aquesta situació. Crec que en aquell moment hi va haver una valentia perquè l’acte va ser públic, crec que hi va haver també un treball amb equip del col·lectiu de futbolistes i que d’alguna manera la societat va tenir un debat profund de coses i ens va permetre a tots a nivell comunitari tenir un debat molt profund que crec que ens permet avançar. Però encara queda molt per fer...Sí, a mi m’agrada sempre veure el got mig ple. Han passat moltes coses, però ens en queden encara moltes per assolir.

“L’escola és la porta de descoberta de l’esport”

Culte al cos i a la salut

39 candidatures opten als premis de la Nit de l’Esport vigatà

L’Ajuntament treu a concurs una nova gestió integral de les instal·lacions i serveis del Patí Vic

El bàsquet torna a obrir curs amb el 39è torneig de Sant Julià

LA PREGUNTA

Comparteix la decisió dels docents de rebutjar el preacord i tornar a les vagues?

“En mitja hora em van donar cita. Va ser com un somni”

Els Mossos investiguen la mort d’un excursionista a les Agudes, dins el parc natural del Montseny

Oda a la bardissa, la planta que dona nom al projecte a les Berengueres d'Oló

Obre la guingueta de la Pista de Vic, deu anys després de quan es va concebre

Ripoll avisa de les restriccions de mobilitat que comportarà el pas del Tour

Malmeten de nit el camí de vianants de l'entrada de l'Esquirol

Detingut a Taradell per transportar mig miler de plantes de marihuana

“Se’m considera més vell del que jo em sento”

La C-17, tallada tres quarts d'hora a Gurb, en sentit nord, en una nova protesta dels treballadors de Pascual

“M’he trobat còmode a l’alcaldia, comptant amb tots els regidors”