“Mirarem de disposar de més recursos per fer una plantilla una mica millor i mirar més cap amunt”

La Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) va anunciar el cap de setmana passat que la Tercera RFEF passarà a tenir 18 equips per grup de cara a la temporada vinent, de manera que el Tona que presideix Joaquim Carandell ha deixat d’estar pendent dels descensos compensats i continuarà per segon any consecutiu al futbol estatal.

Ha patit aquestes setmanes fins a saber que continuaran a Tercera?

Patir no és la paraula, però sí que tens aquella incertesa perquè no saps mai per on et sortirà aquesta federació. Haver quedat onzens ens donava coixí i crec que mai havia passat un descens així amb els equips catalans.

Ja era curiós, però, que quedant onzens de setze haguessin d’estar pendents dels descensos compensats.

Era un despropòsit que el pla de competició digués que baixen tres equips i que després fins a l’onzè haguem d’estar pendents.

És una bona posició per al Tona quedar onzè en la primera temporada de la seva història a Tercera RFEF?

Molt bona. Sí que veient la primera volta sembla que l’equip podria haver escalat alguna posició més i no haver hagut de patir fins al final, però és molt positiva.

Ha faltat regularitat?

Evidentment sí, però tinc la sensació que a la primera volta ningú ens coneixia, érem els nous i només sabien que érem dels pressupostos més baixos de la categoria. Així pots donar la sorpresa i ens va servir, però a la segona volta quan tothom ja sabia de quin peu calçàvem estaven més previnguts i ens ha penalitzat.

Què n’han après?

Ha faltat ofici i experiència a la categoria perquè jugàvem contra el Peralada o el Vilafranca, amb anys a la categoria i que són equips que donen sensació de seguretat i saber jugar tots els minuts sense que els tremolin les cames.

Caldrà fer molts canvis?

El cos tècnic i Marc Francolí en particular ho dirien millor. Segurament no molts, però alguns sí perquè ens falta aquesta experiència per poder fer un salt endavant a nivell competitiu.

Ja hi estan treballant?

Fins ara estaven pendents dels descensos compensats, però des de dilluns ja em van demanar de reunir-nos i s’han posat a treballar.

L’objectiu de cara a la temporada que ve, per tant, és no patir tant?

Ser 18 crec que ens permetrà que aquestes dinàmiques que no hem tingut arribin, però també mirarem de disposar de més recursos per fer una plantilla una mica millor perquè l’objectiu sigui mirar més cap amunt que cap avall. Sabem que la categoria és molt exigent, però la il·lusió ara és aquesta.

A les instal·lacions s’hi han anat fent coses, com una sala de premsa, però queda molta feina per fer encara perquè siguin les d’un equip de Tercera?

Sí, i de fet aquests dies ens hem reunit amb candidats que es presenten a les eleccions i a tots els demanem el mateix. Hem de canviar la gespa del camp artificial, que està molt castigada, i la gespa del camp de baix hauríem de canviar qui ens la cuida. A la llarga també s’haurà d’intentar posar il·luminació al camp i ampliar les grades, però almenys millorar la gespa dels camps és prioritari.

La carta als Reis està feta. Han trobat bona predisposició política?

Ara n’hi ha molta. Sí que sembla que el camp de gespa artificial es farà surti qui surti perquè és una necessitat bàsica per a tot el futbol.

Va agafar la presidència del club l’any 2016 amb 21 anys. Devia ser tota una experiència llavors.

Va servir de molt aquell any amb el descens a Segona Catalana. Vaig aprendre moltes coses, sobretot a no perdre la paciència, a saber estar en situacions difícils, a controlar els nervis, a confiar en la gent que tens al costat i a saber seleccionar els comentaris de l’entorn. El descens va ser una bona manera de començar perquè ens ha servit per arribar a Tercera.

Continua sent el president més jove o n’ha conegut d’altres?

Sé que n’hi ha un a la Garrotxa de 21 anys, però és d’un club d’un poble petit amb un únic equip. A Tercera la mitjana d’edat està prop dels 60 anys.

És partidari que es rejoveneixin les juntes directives?

No és una prioritat ni ha de ser un requisit, però és important que hi hagi gent jove, amb empenta i ganes de tirar endavant projectes amb idees noves. A Tona de vuit membres quatre tenim menys de 30 anys. La combinació és molt bona i intentem anar millorant cada temporada.

Té ganes de continuar?

Sí, de moment moltes. Tinc la sort de tenir uns companys de viatge tant a la junta com al cos tècnic molt bons i mentre ells hi siguin les ganes continuen intactes. El futur és optimista i prometedor.

Quin balanç fa d’aquests anys?

Me’n sento molt orgullós perquè té molt mèrit el que hem creat a Tona, amb la feina que ja s’havia fet i tota la gent que ho envolta. Hem après dels errors, que n’hem fet molts, perquè després això no ens perjudiqui i no ensopeguem dos cops amb la mateixa pedra.

La gent l’associa a vostè a la situació del Tona. El dia que plegui es podrà mantenir l’equip tan amunt?

És una bona pregunta. Evidentment, que si no hi ha algú davant que empenyi no s’arriba on s’ha arribat. L’objectiu que tenim és que el Tona sigui autosuficient per estar a Tercera. Aquest any ho hem aconseguit perquè se’ns va disparar el pressupost però ho hem cobert amb patrocinis, socis, entrades… Hi ha hagut un seguiment social, que a mi m’ha sorprès molt i que ha estat clau per ser molt solvents des del punt de vista econòmic.

Amb quines xifres de pressupost es mou el Tona?

Aquest any estarem al voltant dels 160.000 euros. Rebem 40.000 euros de la federació per estar a Tercera. L’hem augmentat una mica basant-nos en el que pot generar el club. Com nosaltres hi ha el Sants i la Rapitenca i la resta ens superen, alguns de molt com la Grama, el Sant Andreu, l’Hospitalet o l’Europa. S’ha de donar valor al que fem en una comarca on costa trobar jugadors perquè estem competint contra pressupostos molt alts i clubs històrics. Per mi és un orgull poder competir a la categoria i donar la cara. I la gent parla bé de nosaltres.

L’entorn social i empresarial aposta pel futbol?

Segurament anys enrere ho feia més perquè cada club tenia el suport de tres o quatre persones que hi posaven diners. Això s’ha perdut i per això el futbol de la comarca ha passat uns anys de penúries. Amb el Tona també portàvem uns anys que ens costava molt, però amb el salt de categoria hem recuperat molts petits col·laboradors i també tenim socis protectors que hi són pel simple fet de col·laborar.

Més enllà del paper que hi juga vostè, creu que l’arribada del cos tècnic que encapçala Ricard Farrés ha estat clau per anar fent passes endavant fins a esdevenir el primer equip de la comarca?

Un club és com una empresa. Per més que tinguis un bon producte si no tens bons col·laboradors no aniràs enlloc. Sense ells no hauríem arribat a Tercera, n’estic segur, i el mèrit és més seu que meu. No em cansaré mai de dir-ho.

Encara hi juga, a futbol?

Sí, però de manera molt residual. Al principi m’agradava més jugar que anar a veure el primer equip, però ara passa per davant de tot.

Un altre dels objectius que s’han marcat és potenciar el futbol base. Era un tema pendent en un poble de 8.000 habitants i un equip a Tercera?

Som la quarta població d’Osona i hem de créixer de manera orgànica, sense buscar només les categories. Aquest any hem augmentat en 50 nanos i la previsió és que l’any que ve n’hi hagi més. Teníem fuga de talent i ho estem solucionant. Quim Assens i Pol de la Viuda estan al capdavant de la coordinació i els resultats són molt bons. Tota aquesta inèrcia ajudarà a ser cada vegada més sostenibles.

Un dels reptes és també que hi hagi més presència de jugadors locals o de la base al primer equip?

Sí. És cert que a Tercera amb gent de Tona no ho farem, però tenir-ne almenys un parell, sí. Tard o d’hora arribarà i volem tenir també més jugadors de la comarca per tarannà i perquè portaran el seu entorn. Això ajudarà a tenir l’ambient que costa generar als camps si no és que hi ha derbis.

Els enyoren, els derbis?

Ara que el Vic tenia opcions, d’una banda penses que ens haurem de barallar pels jugadors com ja ens passarà amb l’Olot, però per l’altra tindríem derbis i segur que ens beneficiaria a tots. Sé que és molt difícil, però tenir tres equips de la comarca a Tercera seria espectacular.