Fa dos anys que arrossega una lesió a la zona lumbar-dorsal. Una inflamació de l’articulació entre dues vèrtebres que li ha fet perdre’s la majoria de competicions i finalment Mònica Gimeno ha decidit retirar-se del patinatge artístic als 32 anys. La vigatana ho va anunciar just abans dels World Roller Games del passat juliol a Barcelona, pels quals no es va poder classificar després d’haver-se hagut de retirar del Campionat d’Espanya per les molèsties físiques que tenia. “Amb punxades de factors de creixement m’anava recuperant, però no puc fer tota la vida aquesta recuperació. Em vaig adonar que havia de deixar-ho perquè el cos ja deia prou”, revela. Amb aquesta meditada decisió s’acaba la trajectòria de la millor patinadora que hi ha hagut a Osona i que no ha tingut rival a l’Estat espanyol.
La biografia de Mònica Gimeno és ben peculiar. Va començar a patinar als 6 anys i als 8 ja va estrenar-se en la competició. Després de més d’una dècada de lluita, als 21 es va cansar de competir ja que s’havia quedat estancada en la seva progressió després de ser campiona d’Europa i subcampiona del món en el seu primer any de Sènior i va decidir deixar-ho. De forma accidental, al cap d’un temps es va passar al patinatge sobre gel animada pel Barça, a qui el seu estil no va passar desapercebut quan la va veure patinant amb una amiga al Palau Blaugrana. S’hi va dedicar quatre anys i després d’estar-ne set sense posar-se uns patins de rodes amb 27 anys va tornar a les pistes. “La primera vegada que vaig disfrutar més a pista de forma conscient per haver-ho treballat i saber com viure-ho va ser el primer Europeu després del meu retorn. Gràcies al meu coach vaig entendre com ho havia de fer i va anar molt bé”, recorda. Tant és així que al llarg de tres anys va continuar engrandint la seva llegenda i ampliant el palmarès fins que van començar les molèsties a l’esquena.
Gimeno ha arribat molt lluny i ha estat, en bona mesura, pel fet que ja des de petita tenia molt clar què volia. “Sempre m’havia plantejat arribar on he arribat. Des de ben petita que ho tenia molt clar, el que no sabia és què em comportaria. Jo tenia un objectiu mal enfocat i és que em veia campiona del món. Quan et fas gran l’objectiu canvia però és més o menys així com s’hi arriba. A mi m’han ajudat molt la meditació i el coaching”, confessa. I és que la patinadora vigatana destaca el gran treball emocional que cal fer per competir a primera línia mundial. “El patinatge m’ha aportat sobretot moltes ganes de créixer com a persona i vèncer els meus límits. Posar-me reptes personals, aprendre a gaudir i a agafar-me la vida d’una altra manera. Si no ho treballes a nivell emocional el patinatge se t’emporta i vius en una muntanya russa. D’això n’estic molt agraïda perquè no només m’ha servit per competir sinó també per la meva vida i és una cosa que ja no perds mai més”, afirma convençuda.
Aquests consells i d’altres que fan referència més a la tècnica sobre els patins, Gimeno, que és llicenciada en Ciències de l’Esport i l’Activitat Física per la UVic, els comparteix amb molts dels patinadors a qui assessora i entrena en diferents campus i tecnificacions arreu del món. “El més important és que disfrutin, perquè si no no val la pena. Sempre hi ha coses bones i dolentes i cal aprendre’n de totes”, diu. En la faceta d’entrenadora s’hi ha sentit sempre còmoda i fa molts anys que la compagina amb la competició. Amb la retirada, però, farà un pas endavant. A partir del setembre agafa les regnes del CEPA Girona, recentment proclamat campió mundial de xous, i també del CP l’Aldea. Així, en certa manera, la seva tècnica i el seu impecable estil continuaran presents a les pistes d’arreu del món.
