El nedador del Club Natació Vic-ETB Eudald Tarrats ha tornat de Palma de Mallorca amb medalles de plata i bronze del Campionat d’Espanya Absolut en categoria absolut jove. Uns èxits compartits amb els seus companys de club Èric Casals i Roger Vilamala, que van ser capaços de millorar també diversos rècords del club.
Tarrats recorda que va començar a nedar des de ben petit, una passió que li ve de família: “Vinc d’una família nedadora, el meu pare ja és nedador i tots els seus cosins també. Estic al club com a nedador des que vaig néixer, però de forma més constant des de la preescola a l’edat d’entre 8 i 10 anys”. El nedador de Sant Julià reconeix que tot i no esperar-se tornar amb aquests resultats estaven bastant preparats: “Sabent que era la millor competició de l’any, la veritat és que anàvem bastant entrenats i sabia que la cosa havia de sortir bé segur”.
Tarrats es va emportar la medalla de plata en 200 braça i la medalla de bronze en 100 braça, tot confessant que tenia certa pressió pel fet de ser l’atleta que competia en una categoria superior a la resta: “Sempre hi ha pressió perquè al final som un club petit, i en aquest sentit com més destaques i a sobre veus com els petits hi posen tantes ganes i et veuen com un referent, acabes tenint una mica de pressió, però ho porto bé”. A partir de la temporada vinent passarà a competir en una categoria absoluta amb esportistes de totes les edats, que farà que tingui encara més competència.
Malgrat els èxits reconeix que no sempre ha format part del grup guanyador: “A l’edat de l’ESO no se’m donava tan bé com ara, ja que em va tocar créixer molt tard. En aquella època era bastant més baix i prim que la resta. Fins que no vaig fer el canvi i em vaig posar més seriosament a entrenar, no va anar a millor”. Una càrrega d’entrenaments que fa de la natació un esport sacrificat, que se suma a la seva etapa com a estudiant: “Estic estudiant una enginyeria d’automoció a la seu de la UVic, a Granollers. Llavors tinc mitja hora de cotxe anant i tornant. I es fa complicat. Al matí sí que vinc a entrenar, però hi ha dies que haig de deixar l’entrenament un pèl abans per anar cap a la universitat o dies que fins i tot me n’haig de saltar algun per les pràctiques. Malgrat això, sempre intento buscar hores per seguir practicant la natació al ritme i amb les quantitats d’hores que pertoca”.
Però el moment més difícil dins del club va arribar fa mig any, quan es va morir l’entrenador que havia tingut des de l’etapa d’infantil: “Va ser un moment molt complicat per a mi i per a tot l’equip. Ara amb l’entrada del nou tècnic, provinent de la categoria benjamí, hi posa moltes ganes i està molt il·lusionat amb aquest grup que puja molt fort. L’objectiu serà fer el màxim possible per deixar el club al més amunt possible i que ajudi els petits a estar motivats per continuar practicant aquest esport”.
