A Can Coll Autet de Torelló s’hi ha respirat sempre futbol. Els tres fills: Nil, de 33 anys; Pol, de 31, i Dan, de 22, han “mamat” futbol i aquesta passió l’han compartida entre ells. El culpable, però, és el patriarca: “Els meus germans petits no ho recorden, però jo havia anat a veure’l jugant, l’havia seguit”, comenta en Nil, el gran de tots tres. La mare, tot i que no ha jugat, és la més crítica amb ells: “Si no ho fem bé, no s’ho calla, és molt negativa en aquest aspecte”. I amb els pares futbolistes, no és d’estranyar que naixessin amb una pilota als peus. A banda dels entrenaments, dels partits que havien de fer el cap de setmana, dels que veien per la televisió els dissabtes i diumenges quan jugava el Barça i també els dimecres, encara els quedava temps per jugar al jardí de casa “en una porteria que ens va cagar el tió”. En Dan, que es porta molts anys de diferència amb els seus germans, ho explica molt clar: “En comptes de dibuixos, a casa sempre hi havia futbol”. Sense oblidar els tornejos d’estiu, on els germans Coll sempre hi han participat.
Encara que els camins que han seguit futbolísticament parlant són diferents, el seu origen és el mateix: el Torelló, l’equip del poble, on des de fa dues temporades en Nil ha tornat: “Sempre havia dit que volia retirar-me on havia començat”, una premissa que també comparteix en Pol, actualment a les files del Tona. Entre els equips que ha jugat en Nil hi ha la Damm (de Juvenil), però també Manlleu, Vic, Abadessenc i Ripoll. En Pol, seguint els passos del seu germà, amb qui es porta tres anys, també va jugar a la Damm en època Juvenil, però després va passar pel Ripollet, el Vic i el Manlleu. El benjamí de tots, en Dan, va canviar la Damm pel Cornellà, en Juvenil, on també va jugar a l’Abadessenc, però ja d’amateur ha jugat també amb Manlleu, Figueres, Vic i actualment està al Girona B.
Tot i la diferència d’edat i els diferents clubs per on han passat, la seva trajectòria futbolística també s’ha creuat, encara que mai tots tres han coincidit junts. En Nil i en Pol van coincidir al Vic; en Nil i en Dan, a l’Abadessenc, i en Pol i en Dan, al Manlleu.Tres jugadors que se situen en diferents posicions encara que tots tres “vam començar al mig del camp”. Allà, però, només s’hi ha quedat en Nil. Pol Coll ha passat a jugar a davant mentre que en Dan ho fa de central.
I amb tres fills jugant a futbol i fent-ho pràcticament sempre a tres clubs diferents els seus pares se les havien d’enginyar per arribar a tot arreu: “Era molt complicat. Si coincidien, a un o altre, ens havien d’encolomar a uns altres pares”. El cert, però, és que “el pare havia fet maratons. Des de portar-me a València quan jugava amb la Damm, a tornar per veure en Pol i segurament que el dia abans havia anat a veure en Dan”. En Nil té clar que “li hem d’agrair molt perquè si hem pogut jugar tant a futbol i fer-ho on ho hem fet és gràcies a ell, que ens portava no només als partits sinó també als entrenaments, entre setmana, esperant-nos fins que acabéssim, havent de plegar més d’hora de la feina”. Una tasca que va repetir amb els tres germans durant molts anys i amb pocs parèntesis. I encara que avui en dia no ha de fer de taxi, no es perd –sempre que els horaris no coincideixin– cap dels partits dels seus fills. També és habitual veure pels camps de futbol de la comarca en Pol i en Coll: “Ens agrada el futbol, però a més a més hi tenim amics i els anem a veure”.
Tots tres germans disfruten i gaudeixen del futbol però sobretot els agrada competir: “Hi ha gent que tenen molta qualitat i està jugant a Tercera Catalana perquè no volen competir. A nosaltres sempre ens ha agradat progressar, competir i jugar com més amunt millor”, explica en Nil. En Pol recorda que “en el meu primer any d’amateur jugant a Ripollet anava a veure el Manlleu en l’època d’en Planagumà i deia –hosti, com m’agradaria jugar aquí–, i ho vaig aconseguir”. En el mateix sentit, Dan espera confirmar l’ascens del Girona B (actualment líder del grup 1 de Primera Catalana) i poder tornar a jugar l’any vinent a Tercera.Rodamons del futbol i coneixedors de les diverses categories aquest cap de setmana tenen l’agenda buida i els seus pares també. Un fet inèdit per a la família Coll Autet quedar-se sense futbol a mitjans de març.
