G. Freixa / E. Rovira
L’anunci del seu nom va ser un dels cops d’efecte de la precandidatura de Víctor Font a les eleccions a la presidència del FC Barcelona. El periodista Antoni Bassas és el número 2 de Sí al Futur.
L’amistat els ve de lluny, però què el va convèncer per acompanyar Víctor Font?
El Barça ha travessat tota la meva vida. El meu pare me’n va fer soci de petit, jo ara soc pare d’un soci i una sòcia, i pel mig hi ha hagut 14 anys de transmissions amb en Puyal, programes com l’Aquest any cent! de TV3 o el llibre A un pam de la glòria, hores i hores de conversa amb Cruyff, Rexach o Núñez. I després em trobo amb un fet insòlit que és que un amic et digui que té un pla pel Barça i saps que és un professional capaç.
En cas de guanyar, quines responsabilitats assumiria?
Allà on pugui ser més útil al costat del president. Estaria bé al gabinet de presidència i donant un cop de mà en l’àmbit de la comunicació i també podria fer aportacions de cara a la celebració dels 125 anys el 2024.
S’apunta molt a un cara a cara entre vostès i Joan Laporta. És el rival?
Això ho acabaran de dir els socis, primer amb les firmes i després amb els vots. Però sí que és veritat que, per una banda, tenim un candidat que ja ha estat president i coneix el 100% de la massa social, fet que el fa favorit, i, per altra banda, nosaltres que fa temps que treballem i això ens fa ser percebuts com la candidatura que arriba amb les mans plenes.
Laporta va portar a terme una acció de ressò amb una pancarta gegant a Madrid. És difícil competir contra el carisma de l’expresident?
No, el més complicat és fer arribar el nostre missatge als socis del Barça. Quan l’expliquem som ben entesos, però en la situació en què estem no podem reunir-nos tant com volem i hem de fer moltes videoconferències.
De la resta de precandidats, no n’hi ha cap que faci bandera de la gestió de l’anterior directiva. És evident que alguna cosa ha fallat?
N’hi ha de vinculats amb les últimes juntes com Xavi Vilajoana, Emili Rousaud i Toni Freixa, però qui vol presentar-se amb una herència tan magra? Ara la il·lusió del soci és a mirar endavant i en el rigor a l’hora de treballar és el terreny on veig en Víctor més fort. Té una empresa de 250 treballadors amb oficines arreu.
Caldrà demanar responsabilitats per la gestió econòmica dels últims anys?
No estem còmodes en una acció de responsabilitat contra tota la junta, però és possible que hi hagi determinades persones que fessin coses que no s’havien de fer. Volem fer una auditoria i en cas que correspongui prendrem les accions oportunes.
Van ser notícia la setmana passada per una carta de Xavi Hernández en què mostrava el compromís amb Qatar fins al 2022. Algú hi va llegir que es desmarcava de la campanya i de vostès, quina lectura en fan?
Només hi ha una lectura possible que és llegir la carta escrita fa un mes i mig. Xavi Hernández diu que dona suport al Mundial de Qatar. Res més. N’hem parlat diverses vegades amb ell i està en plena disposició pel Barça quan se’l necessiti.
I amb quin rol el veuen?
Tard o d’hora entrenarà el Barça i la banqueta ha de ser el seu hàbitat natural. Nosaltres, però, no pensem en ell només com a entrenador sinó que volem construir una estructura esportiva on ell sigui el pal de paller. Ens interessa que sigui el Ferguson del Barça, perquè hi hagi coherència en els fitxatges i l’estil de joc.
També es va anunciar la incorporació de Jordi Majó i al cap d’unes hores es van desdir. Què va passar?
Fa molt temps que tenim una junta directiva i ens reunim. Si treballes amb temps t’estalvies problemes de govern després perquè ja et coneixes. En aquest cas, el rastre que havien deixat en el món digital algunes afirmacions seves ens semblava inassumible i per això ja no forma part del projecte.
S’han anat reunint amb socis, què els arriba?
La gent valora que sigui un projecte treballat, que ens haguem reunit amb Xavi, l’aposta per la Masia, la idea de bona gestió i ser foc nou…
Un dels primers llocs on van venir a donar-se a conèixer va ser a Osona. Té pes dins el barcelonisme.
És la meva comarca adoptiva perquè com sabeu passo caps de setmana i vacances a Tavertet, i conec bé l’entramat culer. Ens farà il·lusió saber que hi ha socis que ens donen suport aquí.
Quina és la seva recepta per redreçar la crítica situació competint contra clubs amb grans fortunes?
S’ha de fer un pla de xoc i aconseguir un equilibri entre progressar i aconseguir èxits que ens il·lusionin perquè així tot serà més fàcil. No hi ha receptes màgiques, només la voluntat de fer-se càrrec de la situació i superar-la.
Es pot descartar del tot que el Barça es pugui acabar convertint en una societat anònima esportiva?
Això és el que volem evitar. Volem dir al soci que amb Sí al Futur d’aquí a 10 anys el Barça continuarà sent un club que conservi aquesta característica de ser propietat de 150.000 persones. Per això cal un bon govern.
Vostès volen renovar Messi. Hi ha risc que aquesta història d’amor acabi malament per les dues parts?
Ho hem d’evitar. La magnitud d’aquesta història és de conte de fades i no ha d’acabar amb una estàtua a l’esplanada del Camp Nou. La relació ha de continuar al terreny de joc i quan arribi el final ha d’acabar representant el club. Ell es queixa de falta de projecte i si una cosa té Sí al Futur és projecte.
{{ comment.text }}