Noces d’or del futbol a Collsuspina

A principis de la dècada dels setanta, la inquietud d’uns quants joves de Collsuspina encapçalats per Ramon Cabanas veuen la necessitat de disposar d’un camp de futbol al municipi per poder-hi jugar. I és que fins al moment no es disposava de camp i per jugar a futbol, per exemple, per la festa major es feia servir un camp de cultiu amb unes condicions molt pèssimes. Per aconseguir el camp (una part de l’actual) es va parlar amb el llavors alcalde i també amb els propietaris del terreny, que com a condició van posar que es creés al municipi una junta contra el càncer. Es va acceptar l’acord i l’encàrrec i així va ser com es va fer el camp de futbol. Un cop es va tenir el terreny adequat, de terra, l’1 de gener de 1972 es creava oficialment el Club de Futbol Collsuspina i es registrava a la Federació Catalana de Futbol. El camp era petit i uns anys més tard es va arribar a un acord amb un altre veí per ampliar-lo i aconseguir les mides que té l’actual terreny de joc de Collsuspina: uns 100 metres per 52. No va ser fins a l’any 1985 quan es van construir els vestidors i les grades, i és que fins llavors els vestidors estaven al mig del poble i jugadors i àrbitres havien de travessar un torrent per arribar fins al camp. Era tota una aventura. El 17 d’agost de 1998, ara farà 24 anys, es va canviar la terra del terreny de joc per herba natural. Una superfície que actualment encara conserven, sent un dels pocs que queden al Moianès. La darrera actuació a les instal·lacions del club s’ha fet aquesta temporada. Coincidint amb el 50è aniversari s’ha pintat la façana dels vestidors i a la part del darrere s’hi ha posat una inscripció recordant aquest aniversari. Els jugadors que formaven part del club fa tres temporades Al llarg d’aquests 50 anys el Collsuspina ha tingut quatre presidents. Ramon Cabanas, a banda de ser l’ànima de la seva fundació i qui va convèncer a tota una colla per formar part de la junta, també va ser el primer president del club i ho va ser durant quatre anys. El van seguir Josep Oller i Josep Comellas, que ho van ser quatre anys cadascun. Finalment, Jaume Tarter és el quart president que ha tingut el club, càrrec que ocupa des de fa 38 anys.Esportivament, i excepte un període de dos anys, el Collsuspina sempre ha tingut un únic equip, un amateur que ha militat sempre a l’actual Quarta Catalana (antiga Tercera Regional). Fa uns quinze anys i durant dues temporades el Collsuspina va crear un Juvenil i un Cadet, però “no era viable”, explica Tarter. I és que en un municipi de 300 habitants per tenir futbol base “havíem d’anar a buscar jugadors de Moià i Castellterçol”. Pel que fa a l’equip amateur, tot i fer bones campanyes, amb alts i baixos, sempre s’ha mantingut a la mateixa categoria. Fa quatre temporades va tenir a tocar l’ascens a Tercera Catalana, però un empat al camp de l’OAR Vic en el darrer partit ho va evitar. Sens dubte, però, hi ha una data que ha quedat en el record de tota les persones que formen el CF Collsuspina: la mort de Joan Serra enmig d’un partit el 14 de maig de 2005. Era membre de la junta, jugador i capità de l’equip. Va ser un cop dur pel club: “Pel club han passat moltes coses bones, però aquestes s’obliden. En canvi, aquella desgràcia ens ha quedat per sempre.” Una placa a l’entrada dels vestidors recorda la seva figura, juntament amb la de Ramon Cabanas, impulsor del Collsuspina.Al llarg d’aquests 50 anys de futbol a Collsuspina hi ha molts records i anècdotes viscudes dins i fora del camp per un club històricament format per jugadors del poble però que sempre ha comptat amb la col·laboració de jugadors d’altres municipis i clubs, com el Moià, de qui des de fa tres anys són el filial. D’aquesta manera, el Collsuspina entrena dos dies a la setmana a Moià i també hi ha la possibilitat de cedir jugadors. Les autoritats, durant la celebració dels 50 anys / LAIA MIRALPEIX L'aniversari el van celebrar amb una matinal festiva al camp de futbol de Collsuspina. El futbol hi va ser present, primer amb un partit entre exjugadors del club i després un altre entre l’actual equip del Collsuspina i el Moià. Entremig va ser el torn dels parlaments, en els quals un emocionat president del club, Jaume Tarter, va recordar els bons moments però sobretot els dolents. L’alcalde de Collsuspina, Oriol Batlló, va recordar el mural que s’ha fet als vestidors del club “perquè és la primera imatge que es veu quan arribes a Collsuspina” i va destacar que l’acte d’aquest diumenge “és una festa per a tots els que en un moment o altre heu col·laborat amb el Collsuspina, és un reconeixement al futbol i a l’esport, però sobretot a Jaume Tarter després de 38 anys al capdavant de l’entitat”. Des de l’Ajuntament es va fer entrega d’una placa al president i una altra al club. Jordi Bonet, vicepresident de la Federació Catalana de Futbol (FCF), va destacar que “és un orgull poder estar amb vosaltres, 50 anys no és fàcil de fer i menys en una població tan petita però amb un club molt arrelat” i va demanar “continuar treballant pel bé del futbol”. Des de la FCF també es va destacar la figura de Tarter i es va lliurar una placa al club. L’acte va acabar amb un dinar de germanor.

Noces d’or del futbol a Collsuspina

El Barça Atlètic confirma el fitxatge d’Ignasi Quer

El Sabadell d’Albert Orriols puja a Segona Divisió derrotant el Zamora per 4 a 0

Calldetenes renovarà la gespa dels camps de futbol després de gairebé dues dècades d’ús

Futbol, pagesia, amistat i identitat

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

El temps troba casa a Ogassa

“Sobre l’hospital, conec molta gent que es decanta per anar a Olot per proximitat”

Manlleu aprova la urbanització de l’entrada per Torelló on faran un McDonald’s

Un ‘palauet’ al cor de Manlleu

Una moneda de Baitolo, troballa de la campanya d'excavacions al Camp de les Lloses de Tona

Radiografia a l'ocupació del Ripollès: falta personal qualificat i de talent

Mor un veí d'Ogassa en un xoc frontal a l'Alt Empordà

Polèmica a Ripoll perquè una filla de l’alcaldessa treballarà a la policia local

“Quan tens una actuació delicada, a casa no pots dir que t’has jugat la vida”

L'art de cuidar els clients des de la cuina