Un fort esperit de superació i grans dosis de vitalitat empenyen dia a dia Joan Parés, que als anys 90 va ser campió de Catalunya de kart cross i d’eslàlom i també va aconseguir bons resultats a escala estatal. Va començar a competir amb 16 anys i a la trentena ho va deixar per falta de recursos econòmics. Ara fa sis anys va patir un greu accident laboral que li va canviar la vida. Li van haver d’amputar el braç i la cama dreta, i la mà esquerra li va quedar sense mobilitat ni sensibilitat. Des dels inicis de la recuperació, però, va tenir clar que volia tornar a fer esport. Primer, es va marcar com a objectiu agafar la bicicleta –una de les seves grans passions– i després, va decidir tornar a competir en el món del motor i, per això, abans fins i tot de tenir les pròtesis, ja es va comprar una furgoneta automàtica perquè estava convençut que podria tornar a agafar un volant i conduir. El proper cap de setmana del 21 i 22 d’abril s’estrena a la Baja Almanzora i de cara al gener de l’any que ve vol debutar al Dakar.
Joan Parés, que ara té 51 anys, va preparar el retorn a la competició amb el seu bon amic del Brull Xavi Colomé, un dels responsables del traçat del Dakar, que el va animar a córrer la Parabaja, un format inclòs dins la Baja Aragón que permet la participació a la prova de persones amb mobilitat reduïda. Per aquest motiu, “vaig decidir comprar-me un buggie Can-Am i ja en porto tres de Parabaja”, explica Parés, que detalla que “allà fèiem només dos trams de poc més de 50 quilòmetres i jo tenia ganes de més. Aquest any en Xavi em va dir que el futur del Dakar són els buggies i vaig prendre la decisió de participar-hi. La meva il·lusió és fer el Campionat d’Espanya de raids i alguna cursa del Campionat de Catalunya de ral·lis de terra per preparar-me i l’any que ve anar al Dakar. Si puc aconseguir-ho, millor, i si no la qüestió haurà estat intentar-ho”, confessa, conscient que el futur del projecte dependrà del suport econòmic que pugui rebre. Ja ha començat una campanya a les xarxes socials per trobar patrocinadors amb un vídeo que en pocs dies ha acumulat més de 14.000 visualitzacions. Parés és optimista de cara a aconseguir un mínim de 150.000 euros, que són els que calcula que val la participació al Dakar, a banda de les altres proves, i ho és perquè ja compta amb el suport de dues empreses: Visió Solar d’energies renovables i el Taller d’en Marc, totes dues de Vic.
De moment, però, comença la preparació al Campionat d’Espanya de raids amb els seus propis recursos i aquests dies té el buggie al mecànic, on li estan acabant de col·locar els elements reglamentaris i homologats. “Jo no he corregut mai raids, però farem el que podrem”, diu somrient. “El que em sabria greu és no intentar-ho. Ara que puc, vull lluitar pels meus somnis perquè el dia de demà no sé què em passarà”, afegeix. Per anar al Dakar, però, té previst llogar un altre buggie a l’equip que vol fer Santi Navarro amb tres vehicles. A hores d’ara, no té decidit qui l’acompanyarà en l’aventura com a copilot perquè primer vol tenir tancat el finançament del projecte.
Per assolir un bon estat de forma, Parés fa cada dia dues hores i mitja d’exercici al gimnàs de l’EAS Taradell que compagina amb la bicicleta. Un treball que també l’ajuda i li facilita la mobilitat en el seu dia a dia. “Sempre he pensat que el més important és ser feliç i jo ho soc. Fins i tot més ara que abans de l’accident, cosa que a la gent li costa d’entendre. Per exemple, mai m’hauria imaginat poder córrer el Dakar i ara crec que ho podré fer”.
Les ganes i l’actitud amb què afronta la vida han fet que tot sovint els metges que l’han operat en diverses ocasions li demanin que faci xerrades o que es reuneixi amb persones que es troben en circumstàncies similars per explicar-los la seva experiència. “Em fa molt feliç veure que ajudo gent. El que no es pot pagar amb diners és el que té més valor per mi i poder ajudar la gent m’encanta. Per desgràcia, hi ha moltes persones a qui els costa tirar endavant quan perden les extremitats. Jo de seguida ho vaig afrontar amb molt optimisme”. Tant és així que Parés explica que el primer dia que va tenir la pròtesi de la cama “vaig caminar uns 40 minuts per dins l’hospital i els metges no em volien deixar sol per si no podia”, però diu que “jo en tenia moltes ganes i tenia molt clar que volia tornar a caminar”. Per això, assegura, sempre que visita gent a l’hospital els diu “que ningú us digui mai que no podreu fer una cosa”.
AQUELL FATÍDIC 19 DE MARÇ DE 2012
Era el 19 de març de 2012 quan Joan Parés va patir un accident laboral. Treballava a l’empresa Instal·lacions Portet, de Viladrau, i Excosa els va subcontractar per col·locar uns fanals a Premià de Mar. A causa del pas d’una línia de molt alta tensió per la zona van aturar la feina, però al cap d’uns dies els van fer tornar per reprendre-la “assegurant-nos que la línia estava desconnectada. Però no va ser així i em va fer l’arc voltaic amb els 25.000 volts que em van entrar per les mans i van baixar cap al terra per la cama”, explica Parés. “Primer em van portar a la Vall d’Hebron i li van dir a la meva dona que si l’endemà era viu, cosa que dubtaven, em tallarien els dos braços. Després, com que era de la Mútua Asepeyo, em van portar allà i em van fer la primera operació, que va durar més de nou hores. Vaig estar-me vuit mesos sense sortir de l’hospital i, amb el pas dels anys, m’han fet un total de 16 operacions”. Al llarg de tot aquest temps també s’ha allargat el judici per l’accident, que va acabar fa uns mesos de forma favorable per a Parés.
