Que la Universitat de Vic-UCC és un pol d’atracció d’estudiants d’arreu del món no és cap novetat i, per això, cada vegada sorprèn menys trobar-se joves estrangers que resideixen a la capital d’Osona. És el cas d’un grup de danesos que han escollit la universitat vigatana per fer-hi un intercanvi i cursar aquí algunes de les assignatures del grau de Màrqueting Internacional i Comunicació, que estudien al seu país. “Volíem anar a un lloc més càlid, tot i que aquests dies aquí també està fent fred”, comenta un d’ells, Niels Skriver. “Jo, personalment, volia que fos a Europa i les opcions eren Espanya o Itàlia. M’agrada molt Barcelona i com que estem a prop i em va sortir l’opció ho vaig tenir clar”, assegura el jove de 30 anys. La sorpresa per a tots va ser descobrir les singularitats de l’elecció un cop van ser aquí. “No sabíem la diferència entre Catalunya i Espanya i penso que és molt interessant. Vic com a ciutat també és molt maca, té de tot i molta història. Estic molt content d’haver vingut. Tampoc sabia que es parlava una altra llengua. Vaig estar tot un any estudiant castellà i quan vaig arribar aquí vaig veure que la gent el sabia però no el parlava”, comenta.
Tots junts han seguit aquests dies el Mundial des del City Arms, on dissabte van veure com el seu combinat queia amb França (1-2) i quedava amb un peu i mig fora de la competició, tal com es va confirmar dimecres en el duel amb Austràlia (1-0). “Als danesos ens agrada molt el futbol i és l’esport nacional. Estàvem molt excitats amb aquesta copa del món, hem animat molt però la derrota amb França ha set massa dura”, advertia Skriver. “Perquè us en feu una idea de com ho vivim –continuava– a molts llocs de treball del nostre país es para per poder veure el Mundial”. La passió dels danesos per l’esport rei ve de tan de lluny que, de fet, van ser un dels primers països europeus a participar en competicions internacionals de futbol i també van ser membres fundadors del màxim organisme internacional, la FIFA, quan es va crear el 21 de maig de 1904. Durant uns anys van perdre pes en detriment d’altres seleccions, però a partir dels anys vuitanta es van anar consolidant com a rival respectable fins assolir la seva major fita, l’Eurocopa del 1992, mentre que en un Mundial la millor classificació va ser a França 1998 quan van arribar a quarts de final. Actualment, al combinat hi destaquen noms com els del jugador del Barça Andreas Christensen o el de l’Espanyol Martin Braithwaite, però també els de Christian Eriksen –un símbol del futbol danès, la imatge del qual va donar la volta al món durant l’Eurocopa passada després de desplomar-se amb una parada cardíaca–, el porter Kasper Schmeichel –fill de Peter Schmeichel, un dels millors futbolistes danesos de tots els temps, així com un dels millors porters de la història–, Simon Kjaer, Pierre-Emile Højbjerg o Kasper Dolberg. Una selecció dels millors futbolistes danesos del moment que no ha estat suficient per sumar més d’un punt en aquesta copa del món, on ara coincideixen a destacar que “Espanya pinta molt bé, Brasil és bo i França, també. D’altra banda, es parla molt d’Anglaterra però creiem que no guanyarà”.
Ho diuen, en part, des d’una certa antipatia pels anglesos que és antiga al seu país ja que justament per diferenciar-se dels hooligans violents els aficionats danesos van impulsar durant la dècada dels vuitanta els roligans, grups d’animació pacífics agafant la paraula rolig, que en danès vol dir calma. Quaranta anys després encara ara als joves aficionats de Dinamarca els agrada dir que segueixen els partits amb passió i emoció però sempre amb respecte i tranquil·litat. I així ho han viscut també aquests dies des de Vic.
