Lluís de Planell
Es diu Gerard Verdaguer però tothom el coneix per Peque. És jugador de futbol i aquest any ha decidit posar el punt final a deu temporades al primer equip de la UE Vic. No és un jugador més que ho deixa, perquè un jugador més no s’està deu temporades en un mateix equip.
És un futbolista dels que es recorden molt de temps i la seva trajectòria és impossible d’oblidar. És un migcampista amb una tècnica depurada, capaç de marcar gols però sobretot de controlar el mig del camp, de dirigir l’equip i d’assistir els companys: “M’agrada molt marcar gols però encara més fer assistències”, reconeix.
S’ho passa bé jugant a futbol i el converteix en espectacle, cosa que el públic li agraeix. De fet Peque és un dels grans jugadors que ha passat per la UE Vic i només li ha mancat l’ascens a Tercera, que era un dels seus objectius.
Gerard Verdaguer –llavors encara no era en Peque– va començar a jugar a futbol a casa, a Sant Hipòlit, amb el Voltregà. Aviat va destacar i Josep Colomer el va portar a Vic, en concret a l’Escola de Futbol d’Osona, on tenia d’entrenador Joan Salvans.
Aleshores va passar que “en Joan em feia jugar amb equips més grans per la meva edat i en ser el més petit em va quedar el nom de Peque”. Del Voltregà i de l’Escola va anar al Manlleu, on va jugar amb el Juvenil i va tenir minuts amb el primer equip. Va fer dues etapes al Tona entre les quals va jugar un any a Ripoll, fins arribar al primer equip de la UE Vic, ara fa una dècada.
Per en Peque jugar bé es imprescindible. “M’agrada que sovint ens han destacat el bon futbol de l’equip”.
En deu anys al Vic ha treballat amb diversos entrenadors. De Dani Juvany destaca el fet que “coneix molt bé la casa”. Remarca la gran diferència entre Jordi Salvanyà i la parella Rafa Rodríguez-Xevi Melero: “Un era molt estricte en la tàctica i els altres ens deixaven molta llibertat per improvisar”.
Destaca les dues etapes d’Albert Camara, que “treia suc dels seus bons anys de futbolista” mentre que del darrer, de Ramon Carrascal, en remarca sobretot que “el seu primer any va aconseguir l’ascens de categoria”.
Per a ell sempre ha estat important jugar a futbol i fer-ho el millor possible, però en destaca les relacions que ha atresorat. “Ara mateix amb el vídeo penjat a les xarxes he rebut missatges de molts dels amics que he fet tots aquests anys”, diu. Molts dels quals, a la plantilla actual del Vic, de qui aquests dies s’ha acomiadat a les portes de l’estrena a la Lliga Elit. Una competició que per Peque “és molt interessant, amb tres equips que pugen a Tercera i fins el sisè classificat que pot jugar la promoció d’ascens; serà difícil i competida, però molt maca”.
Tot i el comiat, Peque no deixarà de jugar a futbol. “Ho faré d’una altra manera, a Tercera Catalana, amb el Santa Eugenia”. Ha triat aquest equip perquè hi té vincles familiars, però sobretot seguirà jugant perquè vol que el seu fill, que ara té 3 anys, “em vegi jugar a futbol”.
No costa gaire adonar-se que la vida d’en Peque es va transformar en el moment de ser pare, però no per això es va allunyar del futbol, fins el punt que sembla que li vol ensenyar al seu fill com juga ell, potser aspirant que més aviat que tard pugem veure un altre Peque als nostres camps de futbol.
