Polèmica desqualificació d’Elena Congost després d’arribar tercera a la marató dels Paralímpics

L’atleta paralímpica gurbetana Elena Congost va viure aquest diumenge una de les frustracions –i emprenyades– més grans de la seva carrera esportiva.

Després d’arribar tercera a la marató dels Jocs Paralímpics de París amb un temps de 3 hores i 48 segons, que la convertia en medalla de bronze, va ser desqualificada perquè just abans de travessar la línia de meta es va deslligar per un moment del seu guia, Mia Carol Bruguera, que havia arribat amb problemes físics a l’últim tram de la cursa i estava caient a pocs metres de l’arribada.

A les imatges de televisió, que s’han fet virals, es veu com gairebé és ella la que empeny per poder arribar al final. Tot i que Congost va justificar l’acció perquè, si no, el seu guia “anava de morros a terra”, els jutges van aplicar el reglament de manera estricta.

I no hi ha matisos, perquè el reglament de la cursa prohibeix que atleta i guia es deslliguin fins que no es travessa la línia d’arribada. I això, estrictament, es va incomplir.

“Estic destrossada”, admetia Congost tan bon punt va conèixer la desqualificació en el que era la cinquena participació en uns Paralímpics i hauria estat, també, la seva tercera medalla olímpica.

L’osonenca, que tenia la quarta classificada de la cursa a tres minuts darrere seu i, per tant, en cap moment hauria vist perillar la tercera posició del podi, va explicar que el que va fer va ser, simplement, un acte de reflex “que faria qualsevol persona per aguantar un company que tens al costat i està caient”.

Congost va ser molt crítica amb la normativa que, aparentment, no dona cap marge per esmenar l’incident i restituir-li el bronze. “No hi trobo cap explicació i em sembla injust i surrealista”, va dir. I resumia la situació viscuda dient que “no m’han desqualificat per fer trampa, sinó per ser persona”.

Les xarxes socials es van inundar immediatament de missatges de suport i admiració cap a l’atleta osonenca, considerant igualment injusta la seva desqualificació. La mateixa ministra d’Esports del govern espanyol, Pilar Alegría, que inicialment l’havia felicitat per la medalla, va escriure després a la xarxa X, sense qüestionar la desqualificació, que Congost “ha prioritzat ajudar el seu guia a arribar a meta. Estem immensament orgullosos de l’Elena i en Mia”.

Si s’hagués confirmat, el bronze d’Elena Congost hauria estat la 41a medalla de la delegació espanyola als Jocs Paralímpics de París, que justament es van tancar aquest diumenge.

El Comitè Paralímpic defensarà que tingui beca com a medallista

Ja aquest mateix diumenge a la nit, el president del Comitè Paralímpic Espanyol, Miguel Carballeda, signava un comunicat anunciant que se sol·licitarà per a l’atleta la concessió de la beca com si hagués obtingut la medalla. “Ho compartim amb al Consejo Superior de Deportes i la Federación Española de Deportes de Personas Ciegas”, va assegurar.

Obtenir la beca és bàsic perquè Congost es plantegi continuar a la competició. D’entrada, com va comentar en unes declaracions a la Cadena SER, si l’ajut es confirma ho intentaria “per treure’m l’espina que avui se m’ha clavat a dins”.

La història d’Elena Congost té, a més, un component afegit, i és que tornava a la competició amb 36 anys, després d’haver estat mare per quarta vegada. Ho explicava a EL 9 NOU el febrer d’aquest any, conscient aleshores que tenia només cinc mesos de marge per preparar-se i assolir la mínima que li donés opció a participar en els Jocs.

El 2016 havia estat or als Paralímpics de Rio de Janeiro, al Brasil, i als de Londres de 2012 havia fet plata a la prova dels 1.500. Just després de tenir el tercer fill, però –l’Ona, a principis del 2021–, la federació espanyola li va comunicar que no li donava l’oportunitat d’optar a defensar el títol paralímpic de Marató a Tòquio.

“Hauria hagut de fer una preparació molt ràpida, però no em van deixar ni intentar-ho”, explicava aquest febrer. La decepció per aquella decisió federativa “va ser tan gran que em vaig donar per retirada de l’alta competició”.

Superat el moment de crisi, però, Congost va refer-se i va reincorporar-se a la competició amb l’horitzó de París 2024 a davant. Al febrer, a la Marató de Sevilla, va aconseguir sobradament la mínima per poder ser als Jocs de París, amb un temps de 3h 5min 3seg. Es va situar sis minuts per sota del necessari. A la prova de París, va millorar fins i tot la marca.